El Comité de Drets Humans de la ONU ha realitzat la seva primera sentencia sobre prácticas policials considerant-les discriminatòries. I ha estat sobre el cas de Rosalind Williams, una dona de nacionalitat espanyola que va portar la seva causa fins a les instàncies més altes per tal de defensar els seus drets.
Malauradament el cas de la Rosalind no és desconegut per les persones immigrades que viuen a Catalunya i a Espanya: que els cossos de policia aturin per demanar la documentació a les persones amb l'única motivació el seu color de pell. Podríem assegurar que és la base de tots els controls d'estrangeria. Però la ONU o ha deixat ben clar: la policia no pot tractar a algú de manera diferent pel seu color de pell.
Els dictamens de la ONU no són vinculants. De fet fins el 2008 l'Estat Espanyol havia rebut 108 denúncies de l'estat europeu i només 15 van arribar a algún port. Però per deferència, i com a deure per ser membre signant del Pacte de Drets Civils i Polítics, hauria de manifestar-se al respecte.
La història de la Rosalind comença el 1992, quan viatjava a Valldolid amb el seu fill i el seu marit. En baixar a l'andana un policia de paisà es va dirigir a ella, només a ella, i li va demanar la documentació. Tant ella com el seu marit varen demanar explicacions, i la resposta de l'agent va ser "Perquè tenim instruccions d'identificar a persones com ella". "PERSONES COM ELLA".
Aquest va ser el desencadenant de la lluita de la Rosalind Williams per defensar els seus drets. Primer amb una denúncia a comisaria, més tard al Ministeri d'Interior, i finalment al Tribunal Constitucional, que va mostrar-se insensible al tema i el va tancar al 2001.
Tres anys més tard, l'ONG Women's Link Worldwide, juntament amb Open Society Justice Initiative i SOS Racisme, van retomar el cas i el van presentar al Comité de Drets Humans de la ONU. Ha estat aquest qui ha reconegut el dret de la Sra. Williams i ha picat la testa, un cop més, al Tribunal Constitucional espanyol.
Rosalind Williams ha tingut un final satisfactori a la seva lluita i la seva constancia. Ara queda per veure si la seva victòria pot ajudar a altres companys i companyes que pateixen cada dia, a tot arreu de l'Esta espanyol, violacions dels seus drets.
Podeu llegir el reportatge publicat a El País a la seva web.
