Edo Bazzaco, membre del consell de SOS Racisme i coordinador de projectes centrats en el combat dels discursos i delictes d’odi, escriu per el Quinze de Público el 2/5/2019.
Un front comú contra el discurs discriminatori
Les persones immigrades i racialitzades son un dels principals objectius del discurs polític discriminatori. Un recerca duta a terme per SOS Racisme (que es publicarà properament) mostra com en els últims mesos les narratives de la «invasió d’Espanya», de la constant associació de la immigració amb la criminalitat, de la necessitat de tornar a una suposada «puresa originària» de la nació i de la cultura europea -que es resumeix en en lema «primer els de casa»- són algunes de les idees claus que alimenten el discurs polític discriminatori.
Un discurs que no és immune a les urnes. Va quedar clar a tothom amb el resultat electoral que va obtenir un partit com Vox a les eleccions andaluses del passat mes de novembre. És preocupant que la resta de partits de la dreta espanyola governin amb Vox a Andalusia, en comptes d’haver-hi establert un cordó sanitari que impedeixi expandir encara més el seu discurs discriminatori. I encara més, que considerin Vox un aliat «natural» en el camí cap al Congrés i la Moncloa, no obstant en els últims dies -o almenys durant els debats televisats- ho diguin amb la boca petita.
Deixant de banda les estratègies electorals (o electoralistes), és cert que la legitimació política de l’ideari i del discurs d’un partit com Vox constitueix una greu irresponsabilitat, que però no ens ha de sorprendre, si pensem en el «Netejant Badalona» que va caracteritzar la última campanya municipal de Xavier Garcia Albiol: la mateixa Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), en un informe 2018, es refereix a l’ex Líder del PP a Catalunya com exemple de polític que «impulsa els sentiments xenòfobs i racistes».1
En efecte, fa anys que els discursos racistes i xenòfobs (així com masclistes, LGTBIfòbics i un llarg etcètera) estan més que instal·lats en el panorama polític espanyol: de fet, podríem dir que hi tenen una presència estructural, com confirmen d’altra banda les polítiques públiques que els governs de les diferents administracions de l’estat (de molts colors polítics diferents) han estat posant en marxa en els últims anys. Només a tall d’exemple: control de la frontera sur a qualsevol preu (inclòs el de la vida humana), desprotecció dels adolescents i joves migrants que arriben sols a les nostres ciutats i pobles, manca de mesures dirigides a la reducció de les manifestacions d’odi i desatenció dels grups estructuralment discriminats que les pateixen, entre d’altres.
Al respecte val la pena subratllar que la mateixa ECRI, en l’informe mencionat, va denunciar les greus dificultats que troben les persones que han sofert discriminacions racistes a l’Estat espanyol, per a veure restablerts els seus drets. Dificultats corroborades per les evidències empíriques: en 25 anys de batalles legals contra el racisme a Catalunya, només en dos casos, el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme de SOS Racisme, ha aconseguit obtenir l’aplicació, per part del jutge, de l’agreujant per discriminació previst en l’article 22.4 del Codi Penal.
En definitiva, és evident que el reconeixement d’un partit com Vox com a possible aliat polític dóna ulterior visibilitat i “respectabilitat” al seu discurs d’odi, agressiu, violent i democràticament inacceptable. Però, al mateix temps, no podem caure en l’error d’oblidar que des de fa anys el discurs discriminatori i la pràctica política van de la mà, que el primer és al mateix temps causa i conseqüència de la segona, en un procés de retroalimentació i construcció de marcs mentals i institucionals que normalitzen -i fins i tot legitimen- la discriminació i les vulneracions sistemàtiques de Drets Humans que aquesta suposa.
A dia d’avui, tot això constitueix un dels principals problemes pendents d’abordar per un estat de dret àmpliament deficitari com l’espanyol. Davant d’aquest panorama, és imprescindible que els diferents actors de la societat civil ens organitzem, coordinem i articulem per a impulsar nous marcs interpretatius de la realitat i buscar noves maneres de reclamar i garantir els drets fonamentals de totes les persones que viuen a la nostra societat.
