Article publicat al diari Avui dilluns 5 d’abril com a carta destacada.
SOS Racisme-Catalunya va presentar el passat dijous el seu informe “L’estat del racisme a Cataluya 2009”, el contingut del qual està a l’abast del públic a la web de l’associació www.sosracisme.org. Amb aquestes línies voldria puntualitzar i aclarir les paraules del Sr. Cardús en el seu article ”Condemnats a ser racistes?” publicat en aquest diari el passat diumenge 28 de març. Més enllà del seu to i opinió personal referent a la tasca de SOS Racisme, que com en altres ocasions no comparteixo, l’autor tergiversa unes declaracions meves realitzades arrel d’una pregunta a la roda de premsa de presentació d’aquest document.
El Sr. Cardús escriu: Per si no quedava prou clar l’esperit de l’organització, tenim l’anàlisi de la seva portaveu, Begoña Sánchez, sobre el partit racista PxC: si entra al Parlament a les properes eleccions, va dir, “exemplificarà el fracàs dels partits amb tradició democràtica”, i si no hi entra, probablement serà perquè el racisme s’haurà “colat a dins” d’aquests partits. Fantàstic: passi el que passi, som racistes!
És cert que és molt preocupant l’ascens de grups i partits d’extrema dreta com Plataforma per Catalunya, però encara ho és més, pel que representa, l’extensió d’aquest discurs en partits de tradició democràtica. L’escolament de la xenofòbia en aquests partits legitima i normalitza un discurs que trenca la convivència i fomenta el racisme social. I ara per ara, ja hi ha partits que l’han assumit, de forma ocasional o continuada, a canvi de vots i popularitat. Només citaré dos exemples per il•lustrar aquesta afirmació. Per una banda, l’ascens del Partit Popular a Badalona després de difondre vídeos racistes i encendre l’odi als carrers de barris com el de La Salut. I per l’altra, l’ascens en puntuació i popularitat, segons les enquestes, de l’alcalde de Vic de Convergència i Unió després de la seva iniciativa de proposar retallar l’accés a l’empadronament de les persones immigrades.
Una arribada de PxC al Parlament català, òbviament significarà un fracàs dels partits democràtics perquè significarà que no han estat capaços de fer un discurs alternatiu potent. També de les institucions que no han fet polítiques socials per eradicar el caldo de cultiu on es nodreix l’extrema dreta. Però no podem caure en la ingenuïtat i, davant casos com els anteriorment descrits, afirmar que no hi ha perill per la cohesió social si PxC no obté prou vots. Per tant, en aquesta segona hipòtesi de resultats caldrà analitzar quin paper ha jugat la resta de forces polítiques. I, cregui’m Sr. Cardús, que a SOS Racisme ens agradaria poder sortir al dia següent de les eleccions felicitant a les forces polítiques per una campanya neta de xenofòbia i pel desplegament d’un discurs que fa front a la por i els prejudicis des de la igualtat de drets de totes les persones.
Però ara per ara, els fets són els fets i no donen peu a ser tan optimistes. Un últim apunt, i ja va el tercer exemple, fa uns dies Convergència i Unió i el Partit Popular van negar-se a signar un compromís per la no utilització de la immigració amb fins electorals, tal i com promou el Pacte Nacional per la Immigració. En resum, caldrà veure si la xenofòbia dóna vots als que per natura són els seus impulsors: l’extrema dreta, o bé els hi dóna a aquells partits que ja tenen una base social arrelada i que l’assumeixen com a pròpia en una estratègia política irresponsable.
Com he dit, només volia aclarir les meves paraules, però no puc deixar passar l’oportunitat per convidar el Sr. Cardús a conèixer SOS Racisme i la tasca que desenvolupa, entenent que és difícil parlar de temes des del desconeixement.
Begoña Sánchez
Portaveu de SOS Racisme-Catalunya
SOS Racisme-Catalunya va presentar el passat dijous el seu informe “L’estat del racisme a Cataluya 2009”, el contingut del qual està a l’abast del públic a la web de l’associació www.sosracisme.org. Amb aquestes línies voldria puntualitzar i aclarir les paraules del Sr. Cardús en el seu article ”Condemnats a ser racistes?” publicat en aquest diari el passat diumenge 28 de març. Més enllà del seu to i opinió personal referent a la tasca de SOS Racisme, que com en altres ocasions no comparteixo, l’autor tergiversa unes declaracions meves realitzades arrel d’una pregunta a la roda de premsa de presentació d’aquest document.
El Sr. Cardús escriu: Per si no quedava prou clar l’esperit de l’organització, tenim l’anàlisi de la seva portaveu, Begoña Sánchez, sobre el partit racista PxC: si entra al Parlament a les properes eleccions, va dir, “exemplificarà el fracàs dels partits amb tradició democràtica”, i si no hi entra, probablement serà perquè el racisme s’haurà “colat a dins” d’aquests partits. Fantàstic: passi el que passi, som racistes!
És cert que és molt preocupant l’ascens de grups i partits d’extrema dreta com Plataforma per Catalunya, però encara ho és més, pel que representa, l’extensió d’aquest discurs en partits de tradició democràtica. L’escolament de la xenofòbia en aquests partits legitima i normalitza un discurs que trenca la convivència i fomenta el racisme social. I ara per ara, ja hi ha partits que l’han assumit, de forma ocasional o continuada, a canvi de vots i popularitat. Només citaré dos exemples per il•lustrar aquesta afirmació. Per una banda, l’ascens del Partit Popular a Badalona després de difondre vídeos racistes i encendre l’odi als carrers de barris com el de La Salut. I per l’altra, l’ascens en puntuació i popularitat, segons les enquestes, de l’alcalde de Vic de Convergència i Unió després de la seva iniciativa de proposar retallar l’accés a l’empadronament de les persones immigrades.
Una arribada de PxC al Parlament català, òbviament significarà un fracàs dels partits democràtics perquè significarà que no han estat capaços de fer un discurs alternatiu potent. També de les institucions que no han fet polítiques socials per eradicar el caldo de cultiu on es nodreix l’extrema dreta. Però no podem caure en la ingenuïtat i, davant casos com els anteriorment descrits, afirmar que no hi ha perill per la cohesió social si PxC no obté prou vots. Per tant, en aquesta segona hipòtesi de resultats caldrà analitzar quin paper ha jugat la resta de forces polítiques. I, cregui’m Sr. Cardús, que a SOS Racisme ens agradaria poder sortir al dia següent de les eleccions felicitant a les forces polítiques per una campanya neta de xenofòbia i pel desplegament d’un discurs que fa front a la por i els prejudicis des de la igualtat de drets de totes les persones.
Però ara per ara, els fets són els fets i no donen peu a ser tan optimistes. Un últim apunt, i ja va el tercer exemple, fa uns dies Convergència i Unió i el Partit Popular van negar-se a signar un compromís per la no utilització de la immigració amb fins electorals, tal i com promou el Pacte Nacional per la Immigració. En resum, caldrà veure si la xenofòbia dóna vots als que per natura són els seus impulsors: l’extrema dreta, o bé els hi dóna a aquells partits que ja tenen una base social arrelada i que l’assumeixen com a pròpia en una estratègia política irresponsable.
Com he dit, només volia aclarir les meves paraules, però no puc deixar passar l’oportunitat per convidar el Sr. Cardús a conèixer SOS Racisme i la tasca que desenvolupa, entenent que és difícil parlar de temes des del desconeixement.
Begoña Sánchez
Portaveu de SOS Racisme-Catalunya
