El 29 de desembre, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) va acollir la presentació dels resultats del projecte “Abordatges innovadors al problema del racisme en el camp jurídic: noves articulacions entre teoria i pràctica”, a càrrec de Josep Granados Lladós, advocat i investigador social, doctor en Filosofia del Dret per la Universitat de Barcelona i activista a SOS Racisme Catalunya des de 2010. Granados ha exercit com a advocat titular de l’entitat entre els anys 2011 i 2017 i ha estat el responsable del projecte durant l’any 2024.
La sessió, de caràcter presencial i amb una durada d’una hora i mitja, va servir per presentar de manera formal les conclusions d’un estudi centrat en l’abordatge del racisme dins del camp judicial català i espanyol. Aquesta presentació ja s’havia realitzat en format en línia el passat 19 de desembre de 2024, però l’acte al CEJFE,norganisme autònom adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va marcar el tancament institucional del projecte.
El projecte, finançat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya (Resolució IFE/2729/2023, de 21 de juliol), tenia com a objectiu principal comprendre com es desenvolupa la pràctica judicial quan els operadors jurídics es troben davant de denúncies per actes racistes, així com analitzar el grau real d’aplicació del dret antidiscriminatori.
L’estudi parteix d’una concepció del dret com un camp complex i dinàmic, estretament vinculat a la realitat social. Des d’aquesta perspectiva, el dret no pot ser entès ni com un sistema tancat, neutre i purament formalista, ni tampoc només com un reflex mecànic de les estructures polítiques i econòmiques dominants. Al contrari, el projecte analitza el dret com un món social específic, travessat per pràctiques, interpretacions i decisions preses per agents amb competències i objectius diversos, que condicionen l’aplicació efectiva de les normes jurídiques.
A partir d’aquest marc teòric, la investigació ha desenvolupat un treball de camp de tipus etnogràfic, centrant-se tant en les experiències de les persones afectades per casos de racisme que han presentat denúncies penals, com en les pràctiques dels advocats i advocades, fiscals i jutges i jutgesses que intervenen institucionalment en aquests procediments.
La metodologia emprada ha combinat diferents tècniques qualitatives: s’han realitzat divuit (18) entrevistes a operadors jurídics, un (1) grup focal amb denunciants, vint (20) sessions d’observació no participant del camp judicial i l’anàlisi de seixanta (60) expedients. Aquestes dades s’han contrastat amb bibliografia especialitzada i amb la normativitat internacional, europea, estatal i autonòmica en matèria antidiscriminatòria.
Les conclusions de l’estudi posen de manifest diverses problemàtiques estructurals que caracteritzen els procediments judicials vinculats al racisme. Una de les pràctiques identificades amb més recurrència és la manca d’ús habitual, per part dels jutges i jutgesses, de la normativa i la jurisprudència antidiscriminatòria internacional i europea en l’aplicació de les normes als fets denunciats. Aquesta absència comporta resolucions que, en alguns casos, arriben a contradir directament aquests marcs jurídics, especialment en qüestions com la delimitació entre el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la igualtat, la interpretació de la motivació racista o la determinació dels subjectes protegits pels tipus penals antidiscriminatoris.
Davant d’aquestes mancances, l’estudi apunta diverses línies d’acció per millorar l’efectivitat del sistema judicial en la lluita contra el racisme. Entre les propostes destaquen la necessitat d’assegurar la presència dels jutges i jutgesses durant les declaracions de les víctimes; garantir que aquestes declaracions es facin respectant les instruccions establertes pel dret internacional, europeu i estatal; assegurar la presència d’intèrprets quan les persones afectades no dominin el català o el castellà; i evitar la deportació de víctimes d’abusos als centres d’internament per a estrangers (CIES).
Altres mesures assenyalades inclouen la millora de la comunicació entre la fiscalia especialitzada i les entitats socials, la normalització de l’ús d’informes estadístics com a prova per contextualitzar pràctiques discriminatòries, i el treball jurídic per ampliar i legitimar una interpretació del concepte de motivació racista més enllà de l’actual. El projecte també subratlla la importància de situar el denunciant al centre de l’estratègia judicial, minimitzant els efectes revictimitzadors que sovint es deriven del funcionament del camp judicial.
Finalment, l’estudi recorda que la Ley 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial estableix que els magistrats i magistrades poden incórrer en infraccions lleus o greus per l’ús de vocabulari o expressions desconsiderades envers la ciutadania i els lletrats, obrint així la porta a exigir responsabilitats disciplinàries quan es detecten pràctiques discriminatòries dins del mateix sistema judicial.
Les conclusions del projecte evidencien que el racisme no només es manifesta en els fets denunciats, sinó també en les pràctiques, omissions i interpretacions que es produeixen dins del camp judicial. La manca d’aplicació sistemàtica del dret antidiscriminatori internacional i europeu revela una distància persistent entre el marc normatiu existent i la seva implementació real. Aquesta bretxa no és neutra: té conseqüències directes sobre les persones racialitzades que recorren al sistema judicial, sovint sotmeses a processos revictimitzadors i a resolucions que invisibilitzen la dimensió estructural del racisme. El projecte posa de manifest que avançar cap a una justícia realment antiracista no depèn només de canvis normatius, sinó d’una transformació profunda de les pràctiques judicials, dels criteris interpretatius i de les responsabilitats institucionals que sostenen i qüestionen la desigualtat davant la llei.
