“Hem de promoure una activitat cívica que contraresti l’avanç, dels partits d’extrema dreta i l’augment dels casos de racisme “.
La crisis econòmica genera el ressorgiment de la intolerància cap a les persones immigrants, la competència pels recursos públics fa que la convivència entre autòctons i estrangers sigui més complexa, sobretot en els estrats socials més baixos.
L’antropòleg i sociòleg de l’ Universitat Autònoma de Madrid (UAM) – Sr. Carlos Giménez- ha coordinat un llibre Educación Ciudadanía e Inmmigración, que conclou amb la petició d’un gran acord social i polític per donar una millor resposta al fenomen migratori.
L’idea és que en moments on hi ha dificultats econòmiques s’aposti per veure als nostres conciutadans com a veïns, contribuents, pacients, mares, pares, fills o filles. D’aquesta manera promocionant l’idea de ciutadà, s’evitarà veure als estrangers com a ciutadans de segona que és beneficien dels nostres impostos.
El llibre destaca els punts forts i dèbils d’Espanya davant el repte d’encarar l’immigració . Un dels punts que caldria millorar a la societat espanyola, seria el increment de les actituds contràries al fenomen per part de l’opinió pública, i l’ultilització partidista dels mitjans de comunicació i dels mateixos partits polítics sobre el tema. Com a factors positius a destacar a Espanya, seria el suport polític i social a la idea de que els immigrants haurien de tenir els mateixos drets i deures que els ciutadans autòctons, i l’existència d’un conjunt d’organitzacions de la societat civil amb una gran experiència en integració.
Sense dubte, és el cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya, la qual va acollir durant els anys 50 i 60, milers de persones migrades procedents d’altres indrets d’Espanya. El catedràtic afirma que les politiques desenvolupades durant tants anys, han fet possible el coneixement del català per part de tots els fills que els seus pares, pertanyien a aquell fluix migratori.
