El dia 1 de novembre de 2006 van tenir lloc les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Davant d’aquest exercici democràtic SOS Racisme, en el marc de la Campanya 1IGUAL1, que reivindica el dret al vot per les persones immigrades, vam organitzar una batucada durant la campanya electoral. Al demanar l’autorització a Seguretat Ciutadana va ser denegada. La Junta electoral provincial primer i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al que vam recórrer, van prohibir aquest acte ciutadà i reivindicatiu, argumentant que es tractava d’una activitat amb caràcter electoral.
SOS Racisme vam desconvocar malgrat no estar d’acord amb la resolució, però vam respondre amb un acte de protesta que reivindicava l’universalització de la democràcia i la defensa de la lliberta d’expressió a la plaça Sant Jaume, juntament amb la presentació d’un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Els arguments en els que varem vertebrar el recurs són d’una banda, el fet de que SOS Racisme som una associació independent de defensa dels drets humans, que porta reivindicat l’extensió del dret al vot al conjunt d ela ciutadania des de principis dels anys 90. Així mateix, aquesta és la reivindicació d’un dret recollit a l’article 21 de la Declaració dels Drets Humans, per tant una acció legítima la seva defensa per estar recollida als nostres Estatuts. D’altra banda és obvi que una demanda d’aquestes característiques, s’ha de fer també durant la campanya electoral, per recordar que, en aquell moment un 9,5% de la població quedava exclosa d’exercir aquest dret, al no tenir la nacionalitat espanyola. Per últim afegíem que la defensa dels Drets Humans no és patrimoni de ningú i la seva reivindicació per part de la societat civil és lícita els 365 dies de l’any, i per tant cap campanya electoral hauria de poder restringir la llibertat d’expressió, reunió i manifestació de la ciutadania en aquest sentit.
El 9 de febrer del 2009 hem rebut la notificació de la sentència del Tribunal Constitucional donant-nos la raó i declara que amb aquella actuació es va vulnerar el dret fonamental de reunió i manifestació de la nostra associació.
La sentència recull:
SOS Racisme se limitó a poner de manifiesto una reivindicación legítima que había sido mantenida durante años por dicha organización y que se enmarcaba dentro de toda una campanya realizada a favor del derecho al voto de los inmigrantes sin que la misma deba ser prohibida por el hecho de manifestarla en período electoral.
Por ello
1 declarar que se ha vulnerado su derecho fundamental de reunión y manifestación (art 21CE)
2ªRestablecerla en la integridad de su derecho y a tal anular el acuerdo de la Junta Electoral Provincial de Barcelona del 14 de octubre del 2006 así como la resolución de la Dirección General de Seguridad Ciudadana de la Generalitat de Catalunya del 19 de octubre del 2006 y la sentencia dictada por la Sección Segunda de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal de Justicia de Catalunya del 25 de octubre del 2006 , en el recurso 449/2006.
Aquesta sentència crea un precedent de cara a altres situacions similars que es poden viure en el futur per qualsevol associació dins el marc de campanyes electorals ja que cita :
“de ahí solo cuando se aporten razones fundadas , en expresión utilizada por el art 21.2 CE sobre el carácter electoral de la manifestación , es decir cuando su finalidad sea la captación de sufragios y ésta no haya sido convocada por partidos , federaciones coaliciones o agrupaciones, únicas personas jurídicas que pueden realizar campaña con sus candidatos podrá desautorizarse la misma con dicho motivo. De lo contrario podríamos llegar al absurdo de que durante la campaña electoral estuvieran absolutamente prohibidas todas las manifestaciones. “
“Debe favorecerse el ejercicio del derecho de reunión aún en detrimento de otros derechos, en especial los de participación política, no solo por significarse como un derecho esencial en la conformación de la opinión pública sino por la necesidad de su previo ejercicio para una configuración de la misma libre y sólida, base indispensable para el ejercicio de los mencionados derechos” .
“El derecho de reunión es una manifestación colectiva de la libertad de expresión ejercitada a través de una asociación transitoria (…) También se ha enfatizado sobre el relieve fundamental que este derecho (el de reunión) –cauce del principio democrático participativo_ ,posee en su dimensión subjetiva como objetiva en un estado social y democrático de Derecho como el poclamado en la Constitución. …..De hecho para muchos grupos sociales este derecho es en la pràctica uno de los pocos medios de los que disponen para poder expresar públicamente sus ideas y reivindicaciones.”
SOS Racisme vol compartir amb totes les entitats aquesta sentència pel que significa de cara a garantir els drets del teixit associatiu. Aquesta jurisprudència ha d’evitar situacions similars, que impedeixin la tasca associativa. També és una oportunitat per tornar a reivindicar la importància d’una democràcia on es fomenti la participació ciutadana, el debat i la reflexió garantitzant, sempre dins el marge del respecte als drets humans, la llibertat d’expressió per avançar en qualitat democràtica. Cap campanya electoral pot restringir la llibertat d’expressió, reunió i manifestació de la ciutadania en la defensa del drets humans.
Barcelona, 26 de febrer del 2009
SOS Racisme-Catalunya
SOS Racisme vam desconvocar malgrat no estar d’acord amb la resolució, però vam respondre amb un acte de protesta que reivindicava l’universalització de la democràcia i la defensa de la lliberta d’expressió a la plaça Sant Jaume, juntament amb la presentació d’un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Els arguments en els que varem vertebrar el recurs són d’una banda, el fet de que SOS Racisme som una associació independent de defensa dels drets humans, que porta reivindicat l’extensió del dret al vot al conjunt d ela ciutadania des de principis dels anys 90. Així mateix, aquesta és la reivindicació d’un dret recollit a l’article 21 de la Declaració dels Drets Humans, per tant una acció legítima la seva defensa per estar recollida als nostres Estatuts. D’altra banda és obvi que una demanda d’aquestes característiques, s’ha de fer també durant la campanya electoral, per recordar que, en aquell moment un 9,5% de la població quedava exclosa d’exercir aquest dret, al no tenir la nacionalitat espanyola. Per últim afegíem que la defensa dels Drets Humans no és patrimoni de ningú i la seva reivindicació per part de la societat civil és lícita els 365 dies de l’any, i per tant cap campanya electoral hauria de poder restringir la llibertat d’expressió, reunió i manifestació de la ciutadania en aquest sentit.
El 9 de febrer del 2009 hem rebut la notificació de la sentència del Tribunal Constitucional donant-nos la raó i declara que amb aquella actuació es va vulnerar el dret fonamental de reunió i manifestació de la nostra associació.
La sentència recull:
SOS Racisme se limitó a poner de manifiesto una reivindicación legítima que había sido mantenida durante años por dicha organización y que se enmarcaba dentro de toda una campanya realizada a favor del derecho al voto de los inmigrantes sin que la misma deba ser prohibida por el hecho de manifestarla en período electoral.
Por ello
1 declarar que se ha vulnerado su derecho fundamental de reunión y manifestación (art 21CE)
2ªRestablecerla en la integridad de su derecho y a tal anular el acuerdo de la Junta Electoral Provincial de Barcelona del 14 de octubre del 2006 así como la resolución de la Dirección General de Seguridad Ciudadana de la Generalitat de Catalunya del 19 de octubre del 2006 y la sentencia dictada por la Sección Segunda de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal de Justicia de Catalunya del 25 de octubre del 2006 , en el recurso 449/2006.
Aquesta sentència crea un precedent de cara a altres situacions similars que es poden viure en el futur per qualsevol associació dins el marc de campanyes electorals ja que cita :
“de ahí solo cuando se aporten razones fundadas , en expresión utilizada por el art 21.2 CE sobre el carácter electoral de la manifestación , es decir cuando su finalidad sea la captación de sufragios y ésta no haya sido convocada por partidos , federaciones coaliciones o agrupaciones, únicas personas jurídicas que pueden realizar campaña con sus candidatos podrá desautorizarse la misma con dicho motivo. De lo contrario podríamos llegar al absurdo de que durante la campaña electoral estuvieran absolutamente prohibidas todas las manifestaciones. “
“Debe favorecerse el ejercicio del derecho de reunión aún en detrimento de otros derechos, en especial los de participación política, no solo por significarse como un derecho esencial en la conformación de la opinión pública sino por la necesidad de su previo ejercicio para una configuración de la misma libre y sólida, base indispensable para el ejercicio de los mencionados derechos” .
“El derecho de reunión es una manifestación colectiva de la libertad de expresión ejercitada a través de una asociación transitoria (…) También se ha enfatizado sobre el relieve fundamental que este derecho (el de reunión) –cauce del principio democrático participativo_ ,posee en su dimensión subjetiva como objetiva en un estado social y democrático de Derecho como el poclamado en la Constitución. …..De hecho para muchos grupos sociales este derecho es en la pràctica uno de los pocos medios de los que disponen para poder expresar públicamente sus ideas y reivindicaciones.”
SOS Racisme vol compartir amb totes les entitats aquesta sentència pel que significa de cara a garantir els drets del teixit associatiu. Aquesta jurisprudència ha d’evitar situacions similars, que impedeixin la tasca associativa. També és una oportunitat per tornar a reivindicar la importància d’una democràcia on es fomenti la participació ciutadana, el debat i la reflexió garantitzant, sempre dins el marge del respecte als drets humans, la llibertat d’expressió per avançar en qualitat democràtica. Cap campanya electoral pot restringir la llibertat d’expressió, reunió i manifestació de la ciutadania en la defensa del drets humans.
Barcelona, 26 de febrer del 2009
SOS Racisme-Catalunya
