El Tribunal de Drets Humans (DDHH) d’Estrasburg va validar dimarts la boda gitana com a unió de ple dret. A més a més, el DDHH ha establert tres mesos per a que la María Luisa Díaz, a la que la Seguretat Social negava el cobrament de la pensió de viduïtat per estar casada pel rite gitano, rebi una indemnització de 70.000 euros.
El cas que ha servit per a reconèixer aquest tipus de matrimonis és el de María Luisa o ‘La nena’. Aquesta dona ha lluitat durant nou anys per a que Espanya li pagués la pensió de viduïtat després de la mort del seu marit, l’any 2000. La Nena, de 52 anys i del barri madrileny de Carabanchel, es va casar quan tenia 15 anys amb M.D, al 1971 i és mare de sis fills.
La sentència obliga a l’Estat a indemnitzar a Luisa Díaz amb 70.000 euros: 50.000 que provenen de la suma total de la pensió que hauria d’haver rebut durant tot aquest temps i 20.000 pel prejudici moral causat.
El problema amb el que el Tribunal Constitucional argumentava haver privat de la pensió a Maria Luisa, és que el seu matrimoni no estava inscrit al Registre Civil. No obstant, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg entén que Espanya ha vulnerat l’article 14 que prohibeix la discriminació per raons d’ètnia i l’article 1 sobre la protecció de la propietat de la Convenció Europea dels Drets de l’Home. A més a més, un dels arguments de Maria Luisa és que els seus 30 anys de matrimoni “revel·len una unió evident” i que el registre de parelles de fet va ser creat l’any 2007.
Una mica d’història
El matrimoni de més de 30 anys de La Nena no quedava reconegut per partir d’un enllaç gitano. María Luisa va emprendre una batalla legal per la discriminació que va portar fins a Estrasburg.
La Nena va recórrer la decisió de l’Administració davant els tribunals i al 2002 va aconseguir que un jutge de Madrid dictaminés que tenia dret a rebre l’ajuda i el tracte discriminatori per raons ètniques cap a la seva persona. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, va anular la decisió del primer jutge al sentenciar “l’estatus civil de la parella no s’ajustava a la legislació”.
Posteriorment, La nena, va presentar un recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional que va ser desestimat al 2007 “per considerar que la parella havia optat per no formalitzar legalment la seva unió, a pesar d’haver tingut la llibertat per fer-ho”. No obstant, un dels jutges que va analitzar el cas va argumentar que “per a garantir la igualtat de les minories ètniques eren necessàries les mesures de discriminació positives”.
L’opinió del magistrat, en canvi, indica que era “desproporcionat” negar la pensió a la dona “tenint en compte que el seu marit i fills figuraven en un llibre de família, que prèviament els havia reconegut la condició de família nombrosa i considerant que el seu marit havia cotitzat durant més de 19 anys a la Seguretat Social”.
Per aquest motiu, la demandant va presentar el seu cas davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, aconseguint finalment una sentència que, segons la cort europea, “reconeix el dret de les petites minories ètniques a ser tractades de manera diferent per afavorir la seva integració social”.
Amb aquesta sentència el DDHH dóna una lliçó moral al tribunal espanyol, que va esgrimir que la Nena –que es va casar amb 15 anys-, quan no havia inscrit civilment el seu matrimoni, s’havia apartat voluntàriament de la normativa que regula les pensions.
No obstant, la parella sempre va tenir el seu llibre de família i va pagar les seves quotes a la Seguretat Social. Estrasburg assenyala que no es pot exigir a la dona que “es casés segons el dret canònic”, que obliga a la inscripció, ka que això suposa un deteriorament “del seu dret a la llibertat religiosa” degut a que ella es volia comprometre pel “ritual gitano”.
El cas de la María Luisa és un precedent jurídic al que poden remetre’s tots aquelles persones gitanes que han patit una discriminació similar. Aquest exemple, obligarà previsiblement al Constitucional espanyol a variar la seva doctrina sobre aquests assumptes. No obstant, no sempre que es tracta a les minories de manera diferent és per integrar-les.
Notícies relacionades: