litigi estratègic

El Tribunal Europeu de Drets Humans obliga el Govern espanyol a pronunciar-se davant un cas d’identificació per perfil ètnic

gener 12, 2018
Premsa

Zeshan Muhammad va ser identificat de manera discriminatòria per un agent de la Policia Nacional el 2013 i va decidir iniciar un litigi estratègic, recolzat per SOS Racisme i Open Society Justice Initiative.
El Tribunal Constitucional espanyol va inadmetre a tràmit el cas de Zeshan per considerar-lo “no rellevant”, tot i que en el recurs s’al·legava que les identificacions per perfil ètnic violen la Constitució espanyola i normes internacionals.

Barcelona, 12 de gener de 2018 – El Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg (TEDH) ha admès a tràmit una demanda contra l’Estat espanyol per una identificació policial per perfil ètnic, és a dir, basada exclusivament en el color de la pell de la persona. El Govern espanyol té fins a l’abril per presentar la seva versió dels fets juntament amb qualsevol altra observació o proposta sobre el cas.

Zeshan Muhammad, veí de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) des que era nen i amb permís de residència, va ser aturat per un agent de la Policia Nacional a Barcelona el 29 de maig de 2013. El policia va admetre que no hauria parat una persona blanca i va afirmar que ho feia “perquè ets negre, i punt!”. Amb el suport de SOS Racisme Catalunya i Open Society Justice Initiative, en Zeshan tira endavant aquest litigi estratègic no només perquè es reconegui la violació dels seus drets i per obtenir reparació, sinó també per posar fi a aquesta pràctica policial discriminatòria que pateix una part de la població: totes aquelles persones no blanques.

La demanda presentada davant el TEDH argumenta que aturar una persona per prejudicis basats en el color de pell, el que es coneix com a “perfil ètnic”, vulnera el dret a no ser discriminat, recollit en l’Article 14 i el Protocol 12 del Conveni Europeu de Drets Humans i el dret a la vida privada, recollit en l’Art. 8 del mateix conveni. “Poder ser aturat i identificat per la policia en qualsevol moment, lloc i situació, simplement pel color de la teva pell, és il·legal per constituir una discriminació i atempta greument a l’autonomia personal i al sentit d’identitat de la persona” explica Mercedes Melón, una de les advocades d’Open Society Justice Initiative que representa Zeshan davant el TEDH.

El novembre de 2016, el Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el cas de Zeshan per considerar-lo “no rellevant”, malgrat que en el recurs s’al·legava que les identificacions per perfil ètnic violen la Constitució i normes internacionals vinculants per a Espanya i que aquesta pràctica policial discriminatòria afecta milers de persones al nostre país. El mateix Tribunal Constitucional, amb la seva jurisprudència, ha facilitat i atorgat legitimitat a aquestes violacions sistemàtiques de drets humans.

El 2001, el Tribunal Constitucional es va enfrontar a una denúncia similar presentada per Rosalind Williams i va sentenciar que era legítim i legal identificar persones no blanques ja que “el normal és que les persones de nacionalitat espanyola siguin blanques”. En resposta a aquesta decisió judicial, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, al qual es va dirigir la Sra. Rosalind, va dictaminar que aquesta pràctica és discriminatòria i il·legal i instava l’Estat espanyol a eradicar-la. No obstant això, el TC no va aprofitar l’oportunitat històrica que li va donar el cas del jove Zeshan Muhammad per dictar una sentència que, en compliment amb el mandat de l’ONU, establís que el perfil ètnic és il·legal per constituir una discriminació racista.

La decisió del TC en el cas de Zeshan contrasta amb les resolucions judicials d’altres països europeus: l’endemà de la sentència del TC, la Cort de Cassació francesa va sentenciar que els controls policials basats en perfil ètnic són il·legals. I a Suècia s’ha condemnat per perfil ètnic al govern per establir i mantenir un registre de persones d’ètnia gitana.

Les associacions que donen suport legal a Zeshan Muhammad en la seva denúncia veuen en el TEDH una esperança per eradicar aquesta pràctica policial tan estesa, que discrimina i criminalitza les seves víctimes. En paral·lel, la campanya «Pareu de parar-me. L’aparença no és motiu», impulsada per SOS Racisme Catalunya juntament amb una plataforma d’entitats i amb el suport d’Open Society Foundations, pretén reforçar el litigi estratègic i aconseguir compromisos polítics clars que transformin l’escenari actual.

Per aprofundir: