Notícia publicada al diari La Directa i escrita per David Bou.
El departament d’Interior anuncia que expulsaran els sis policies del cos i perdran la condició de funcionaris públics hores després que un pacte de conformitat entre les parts del procediment judicial acordés condemnar els agents antiavalots a un any de presó per un delicte contra la integritat moral amb agreujant de racisme i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic. L’acusació particular exercida per SOS Racisme assegura que han evitat el judici per “prioritzar la voluntat de la víctima”.
Josep Maria Fuster-Fabra, qui va ser cap de les joventuts de l’extint partit d’extrema dreta Fuerza Nueva a Catalunya, Valentina Mazzoni i Carles Monguilod han sortit cofois aquest migdia del Palau de Justícia de Barcelona. Els tres advocats defensors dels sis mossos d’esquadra acusats de l’agressió racista a un noi anomenat Wubi el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages) tenien motius per estar satisfets. A jutjar per les proves existents –principalment un àudio dels fets enregistrat per la mateixa víctima i publicat en exclusiva per la Directa i Catalunya Ràdio– i per les peticions de penes de presó de l’acusació particular i la fiscalia de delictes d’odi, tothom donava per fet que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona hauria d’emetre una sentència condemnatòria i dura. Així no obstant, finalment només s’ha complert la primera meitat de les previsions.
Els sis mossos no hauran de complir la pena d’un any de presó amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació
Els sis policies antiavalots de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de la policia catalana amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 3.533, 9.124, 9.767, 14.943, 15.860 i 17.695 han admès que van apallissar el jove –un d’ells que ho va tolerar– clavant-li puntades de peu i llençant-li escopinades, així com colpejant-li el cap contra el terra. Al mateix temps, tal com es pot escoltar a la gravació, proferien insults contra ell com “puto negro de mierda” o frases com “vete más lejos que África, mejor”, “soy racista, mucho, pero si fueras blanco, te habría pegado igual de fuerte o más”, “la de xusma de merda que mos arriba a aquest país” o “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”. Mentrestant, Wubi els implorava que el deixessin estar amb súpliques com “por favor, dejadme en paz, que soy humano”, obtenint com a resposta “tu eres un mono, hostia”.
Per tot això, cinc dels sis agents implicats en els fets, s’han declarat culpables del delicte contemplat a l’article 175 del Codi Penal: atemptat greu contra la integritat moral comès per agents de l’autoritat amb agreujant de racisme i atenuant per reparació del dany, que pertany al capítol que recull els delictes de tortures. La pena associada ha estat d’un any de presó, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents penals i que, per tant, queda suspesa en aquest cas durant tres anys amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació. El tercer requisit per evitar la privació de llibertat és que entre els sis policies abonin una indemnització de vuitanta mil euros en favor de Wubi, import del qual actualment ja han consignat més d’un terç, el que els ha servit per aconseguir l’atenuant.
Fonts del departament d’Interior expliquen a la Directa que l’expulsió dels sis agents és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”
D’altra banda, també han estat condemnats per un delicte lleu de lesions a un mes de pena-multa a raó de deu euros diaris, a quatre anys d’ordre d’allunyament de la víctima a cinc-cents metres amb la prohibició de comunicar-se amb ell i a sis mesos d’inhabilitació de càrrec públic. Hores després de la resolució judicial del cas, fonts del departament d’Interior han confirmat a la Directa que els sis agents “perdran la condició de funcionari. És a dir, seran expulsats del cos”. Les mateixes fonts asseguren que és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat que és inculpatòria cap als sis agents, on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”.
Fins a dia d’avui, Interior (comandat primer per JxCat i ara per ERC) només havia canviat de destinació els sis agents implicats, que han seguit treballant tot i que el Parlament de Catalunya va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que contempla el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest. Finalment, el sisè agent implicat ha estat condemnat a les mateixes penes sense agreujant de racisme i per l’article 176, que castiga l’omissió i la permissivitat d’un funcionari públic enfront els companys que estan cometent tortures.
La resolució del cas ha arribat mitjançant un acord de conformitat entre les parts implicades: l’acusació particular en representació de la víctima exercida per SOS Racisme, les tres defenses dels sis policies, l’advocada de la Generalitat i la Fiscalia. Si bé feia dies que les defenses dels mossos avui condemnats intentaven formular diferents ofertes a l’acusació per no arribar a la celebració del judici, aquestes havien estat rebutjades o bé per la lletrada de l’entitat antiracista o bé per la mateixa Fiscalia. No ha estat fins el mateix dia en el qual estava convocada la vista oral, entre els passadissos del Palau de Justícia, quan s’ha tancat un pacte que no ha deixat a tothom satisfet.
Exigeixen l’expulsió dels agents del cos
L’expectació mediàtica era notable a les portes de la sala de vistes, on una vintena de periodistes entre mitjans gràfics i redactores s’aplegaven mentre esperaven l’inici del judici, que estava previst s’allargués fins dimecres. A més, una trentena més de persones buscaven seient per fer temps fins que es decretés l’”audiència pública” que determina el moment en què el públic pot entrar a la sala. A més de la família de la víctima, entre els presents hi havia almenys mitja dotzena d’antiavalots dels mossos d’esquadra –sense uniforme i fora de servei– que volien ser a prop dels seus companys per donar-lis suport, representants de sindicats policials i familiars dels mateixos acusats, que comentaven nerviosos “sembla que els portin a l’escorxador”.
L’advocada de SOS Racisme ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”
El rebombori era tal que el tribunal ha decidit canviar la sala on estava previst que se celebrés el judici per una de les sales grans del recinte. No obstant això, amb més de dues hores de retard respecte l’hora prevista d’inici, la vista ha durat poc més de mitja hora, el que han trigat les parts en exposar el pacte in extremis, els agents condemnats en manifestar de viva veu la seva acceptació i el tribunal en segellar-lo. En aquell moment, algunes activistes que hi havia entre el públic han manifestat la seva indignació amb crits de “justícia colonial i racista”, qüestionant que malgrat la condemna per tortures amb motivació racista contra uns funcionaris públics, aquests puguin tornar a exercir com a policies en un futur.
Respecte a aquesta possibilitat, l’advocada de SOS Racisme i representant de Wubi durant tot el procediment, Lorena Antón García, ha manifestat als mitjans de comunicació que des de l’entitat exigeixen “l’expulsió dels cos de Mossos d’Esquadra dels agents condemnats” i ha assegurat que ho han demanat des de l’any 2019, quan van presentar la denúncia. Aleshores, ha continuat, “vam parlar amb la Generalitat, vam exposar els àudios i no van fer absolutament res fins que van sortir a la llum l’any següent”, moment en el qual se’ls va apartar de l’ARRO Catalunya Central amb base a Manresa (el Bages). Antón també s’ha preguntat què farà el departament d’Interior després d’aquesta condemna amb pena d’inhabilitació associada: “Després de complir-la, els readmetrà, o no?”. I ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”.
En el mateix sentit s’ha expressat la germana de Wubi en nom de la família, “ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència inculpatòria toca depurar responsabilitats”, han demandat. “Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre els tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentre no hi hagi canvis, l’Estat es còmplice en fets com els viscuts i el racisme institucional seguira violentant a les persones racialitzades”, han conclòs la seva breu declaració.
La víctima, en una situació “molt delicada”
La lletrada no ha donat més detalls, però ha qualificat la situació de salut de Wubi com a “molt delicada” i a preguntes de les periodistes ha afirmat que ha estat “un procés molt llarg, amb molts entrebancs a nivell processal i la víctima ha prioritzat acabar avui el procediment i no continuar esperant una sentència, un possible recurs, etc.”. El jove ha estat present avui durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família. Actualment, està intern en un centre penitenciari en situació de presó preventiva, arran de ser detingut aquest estiu per un presumpte delicte contra la propietat.
Wubi ha estat present durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família
L’any 2021, ja havia estat detingut per la presumpte comissió de set robatoris, tal com van publicar mitjans com ABC amb la intenció manifesta de restar credibilitat a la denúncia de Wubi contra l’agressió policial racista que va patir. En aquella ocasió, després de passar disset mesos en presó preventiva, va ser absolt de cinc de les acusacions i condemnat per dues d’elles mitjançant un pacte de conformitat, que va deixar en suspensió la pena de presó amb la condició de no reincidir. Així doncs, ara la justícia haurà de dilucidar sobre la seva participació en l’últim episodi del que se l’acusa per saber si queda en llibertat o ha de complir el cúmul de les dues penes suspeses i una hipotètica tercera.
Respecte a aquestes informacions, Lorena Antón ha volgut fer dues consideracions rellevants davant la premsa. La primera, “sobre els fets que nosaltres estem tractant el dia d’avui, que son les tortures que va rebre el 2019, aclarir que en aquell moment la víctima no tenia antecedents ni cap assumpte legal pendent”. En segon terme, ha volgut deixar constància que “una persona que comet un delicte contra la propietat està en presó preventiva i sis torturadors reconeguts per ells mateixos segueixen treballant des de 2019 i la Generalitat no està fent res per treure’ls del seu càrrec”. Finalment, ha relatat que el jove està “tranquil”, perquè sent que “per fi ha acabat tot aquest procès, tot i que espera que aquests individus no tornin mai més a treballar com a policies”.
Obstaculitzar la investigació
El corporativisme policial ha estat una tònica en aquests quatre anys de procediment. Durant més d’un any i mig, els imputats i alguns dels seus superiors van obstaculitzar el correcte desenvolupament de la investigació judicial i van promoure l’encobriment dels fets, tal com ha denunciat reiteradament SOS Racisme. En un primer moment, els sis agents imputats es van negar a identificar les seves veus davant del jutjat; posteriorment, els seus superiors van optar per la mateixa estratègia, tot i que finalment dos sergents i un sotsinspector van rectificar i van aportar la informació requerida. Finalment, els sis agents van demanar fer la roda de reconeixement davant la víctima amb la cara tapada amb passamuntanyes, forçant la renúncia de l’acusació a la pràctica d’aquesta prova.
Es dona la circumstància que el caporal 9124, ara condemnat i líder del grup durant l’agressió a Wubi, va declarar durant la primera sessió del judici contra els 9 de Lledoners i també va ser testimoni al judici contra deu feministes del Bages i el Moianès a qui la Fiscalia demanava dinou anys i sis mesos de presó. Tot i les seves declaracions inculpatòries contra les encausades dels dos procediments judicials, en el primer dels casos els nou acusats van ser absolts i en el segon només tres de les deu encausades van ser condemnades a sis mesos de presó per atemptat contra l’autoritat i a una multa de 180 euros per delicte lleu de danys.
