Amb aquesta iniciativa política, el Govern de Catalunya, i al seu capdavant el Conseller d’Educació, transgredeix i tira per terra les línies i criteris que han regit les polítiques d’integració i educatives dels darrers anys al nostre país. Des de SOS Racisme volem fer arribar les següents reflexions:
- Com es pot treballar per la integració des de la segregació? Malgrat l’aposta per un nom afable, malgrat intentar relacionar aquests espais amb els plans d’entorn, l’essència dels EBE és la mateixa que als seus inicis: es tracta de centres específics pel alumnat immigrat nouvingut i les seves famílies que provoquen segregació i racisme social.
- On queda el principi de no crear xarxes i serveis específics per la població immigrada i potenciar l’accés normalitzat als serveis?No és més lògic reforçar les aules d’acollida i dotar-les de més professionals (tant en nombre com en perfil professional) que crear uns espais com aquests? No és més coherent apropar aquestes famílies a la xarxa d’acollida del municipi perquè rebin la informació general? No és millor que si alguna família necessita el suport dels serveis socials sigui adreçada a aquesta xarxa des del començament? Per que cal enviar un nen als EBE a l’estiu, si existeixen els esplais i casals? Quina especialització te un equip format per un docent, un educador social, un monitor de lleure i un integrador social que no es pugui oferir des dels serveis normalitzats generals per tota la població?
- Realment es pot considerar escolarització aquests mòduls de 4 hores als EBE? Quan temps han de passar aquests nens a aquests centres? Quins són el criteris per passar al centre educatiu? Per què no poden fer si s’escau el mòdul de 4 hores al centre? Per què cal que les famílies nouvingudes facin un mòdul de 10 hores d’entrevistes personalitzades? Com es garanteix la igualtat d’oportunitats pels adolescents de 16 a 18 anys als EBE? Cal tenir uns EBE per informar d’horaris, normes dels centres educatius i drets i deures de l’alumnat als nens i als familiars?
Des de SOS Racisme denunciem la contradicció amb altres línees engegades pel Govern català com la LLei d’Acollida, el Pla per la Immigració i la Ciutadania i el futur Pacte per la Immigració,així com amb la majoria d’opinions i iniciatives engegades des de la comunitat educativa que des de fa temps amb pocs recursos, imaginació i voluntat professional han mantingut, malgrat totes les dificultats, l’escola o el institut com l’espai de trobada i convivència dels nens i joves de diferents orígens en una societat diversa.
Reforçar els plans d’entorn, les aules d’acollida, augmentar els recursos de l’escola pública i garantitzar el repartiment de l’alumnat nouvingut entre tota l’oferta educativa (pública i privada) són algunes de les qüestions a les que el Govern català hauria de dedicar esforços i no a jugar amb la cohesió social.
SOS Racisme mantenim la demanda al Síndic de Greuges perquè aquesta institució vetlli per la no vulneració de drets i la no discriminació, a la vegada que un cop més exigim coherència en tota les accions de Govern així com una retirada d’aquests espais segregadors que fomenten l’estigmatització de la immigració i que darrera d’amables nomenclatures amaguen un clar racisme institucional.
11 de juliol del 2008
SOS Racisme – Catalunya
