Saïd El Kadaoui Moussaoui, és psicòleg, escriptor i membre del Consell Assessor de SOS Racisme Catalunya.
Aquests darrers dies he pensat força en el President Maragall i la seva agenda política. Aquesta agenda que sintetitzava molt bé en el seu article La agenda incompleta de Maragall (El País, 28/02/2007) l’exconseller Josep Maria Vallés. Una societat on es combinés el progrés econòmic amb la cohesió social en el context d’una globalització que posa en risc el model social europeu, reformular la relació Catalunya, Espanya i Europa. Fet que requeria una revisió federalista de la constitució del 1978. Regenerar les institucions afavorint una major proximitat, més intel·ligibilitat i més participació i, finalment, concertació estable de l’esquerra catalana.
Aquesta agenda, incompleta per motius sobradament coneguts, està clar que requeria molt de coratge, generositat i intel·ligència. I el que vam rebre va ser cepillados i sentències del tribunal constitucional que humiliaven a Catalunya . La revisió federalista de la constitució s’enfrontava i s’enfronta encara a l’Espanya profunda, molta d’ella, en les files del PSOE. Per tant és molt lògic, i inclús digne,que Catalunya s’hagi manifestat com ho ha fet a favor de la seva independència.
Pel que fa a la resta dels punts de l’agenda Maragall:
- La combinació del progrés econòmic i la cohesió social, d’aquí a poc ens diran (de fet, ja ens ho estan dient), serà la veritable quimera i la regeneració de les institucions ja ha passat a millor vida.
- La concertació dels partits d’esquerres significa superar el narcisisme de les petites diferències que diria Freud i quelcom de molt més important, canviar les pesades inèrcies i burocràcies dels partits. Parlant clar: molts polítics sense càrrec. Jo crec que és la única via perquè Catalunya tingui una alternativa d’esquerres que pugui fer contrapès a Convergència i Unió. I per mi aquesta és la gran pregunta: Serà capaç l’esquerra de superar aquest narcisisme de les petites diferències i s’erigirà en alternativa de govern?
Avui per avui sembla impossible: l’esquerra tradicionalment independentista està atomitzada, el PSC ha apostat clarament pel PSOE i sembla que hagi renunciat a ser alternativa de govern i iniciativa per Catalunya fa temps que es conforma amb ser un partit minoritari.
El passat dilluns 5 de novembre la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona, va ser l’escenari d’un acte polític força engrescador. Amb el títol “Esquerra i País”, l’exvicepresident de la Generalitat i ex-president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira; l’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, l’ex-conseller d’Ensenyament i ex-dirigent del PSC, Ernest Maragall, així com el filòsof Josep Ramoneda, debatien sobre l’actual situació política des de la parer de l’esquerra. Aquesta trobada pot convertir-se en l’espurna d’on naixerà la nova esquerra que molts anhelem per a aquest país? Tinc molts dubtes però, en tot cas, els meus millors desitjos.
Llegir més articles de “Mistos Electorals 25N 2012 Construïm una Catalunya antiracista“
