L’ús del llenguatge en l’àmbit periodístic és un aspecte fonamental en la construcció de l’imaginari col·lectiu. La vinculació de paraules estereotipades a un col·lectiu concret de la nostra població determina la imatge que construïm d’aquest. En el cas del poble gitano, aquesta mala praxis es dóna massa sovint.
L’ètica periodista i les seves recomanacions són sovint infringides quan les persones d’ètnia gitana són subjecte de notícia als mitjans de comunicació. Poques vegades ho són per destacar-ne fets positius, i en canvi, sembla que els diaris i televisions no perdin oportunitat per assenyalar-les i criminalitzar a tot un poble amb titulars com: «Un muerto y cuatro heridos en una reyerta entre dos clanes familiares en Gandía», (Antena 3, 01/10/2017), o «Máxima tensión en Alicante por la ‘guerra’ entre dos clanes gitanos», (El Mundo, 10/11/2017), «Un muerto y cuatro heridos en una reyerta con cuchillos entre dos clanes familiares en Gandía» (20 minutos, (01/10/2017).
Les paraules “reyerta” o “clan” semblen ser la part fonamental de qualsevol notícia que descriu un conflicte en el que hi ha implicades una o més persones d’ètnia gitana. També observem un excessiu ús de la dramatització i l’espectacularització, com quan El Mundo utilitza la paraula “guerra”, tot i que imaginem que si passegem per Alacant no trobarem excavades trinxeres, tancs ni artilleria pesada. En aquest sentit, també és interessant destacar que no observem aquest llenguatge bèl·lic quan es fa referència a conflictes entre ciutadans que no corresponguin a cap grup ètnic o cultural minoritzat.
Si continuem revisant els titulars en trobem que directament qüestionen la vinculació de persones d’ètnia gitana a trets positius: «”Gitanos de aspecto inteligente” venden monedas falsas de bitcóin en una ciudad de Rusia», (Actualidad RT, 06/10/2017), «Lo nunca visto: gitanos defienden a la Guardia Civil tras romper urnas en Gerona» (El Español, 02/10/2017), «¡Milagro! Gitanos y Guardia Civil se defienden y echan a los Mossos de su barrio» (Mediterráneo Digital, (02/10/2017).
El passat 14 de novembre la FAGIC i el Consell Audiovisual de Catalunya amb la Mesa de la Diversitat organitzaren una taula rodona sobre la representació del poble gitano als mitjans de comunicació. Les dades presentades eren esfereïdores: a les series de ficció de producció catalana del 2016, no va haver cap personatge gitano. A les sèries espanyoles, quan apareixen estan vinculats a activitats delictives. I als programes informatius, només representen el 0,1% de les persones entrevistades. Invisibilitzar, també és criminalitzar, com van recordar els ponents de la taula, que alertaven dels vassos comunicants entre els mitjans de comunicació i el racisme existent a la societat. El poble gitano forma part de la societat espanyola des de fa centenars d’anys, i tot així continua sent un dels col·lectius més discriminats i públic objectiu de delictes d’odi.
Malauradament aquesta infrarepresentació o mala informació és compartida amb altres sectors de població llegits com a «diversitat»: de gènere, edat, origen, disfunció funcional… L’ «Informe sobre la diversitat i la igualtat a la televisió» realitzat pel CAC el 2016, determina que la representació de diversitat a les pantalles catalanes està molt lluny de la seva representació a la vida real. I que cal, doncs, un esforç perquè això es reverteixi. I caldrà encara un esforç més per aconseguir que aquest increment de la representació no caigui en estereotips i prejudicis –com malauradament ja hem vist– sinó que treballi per la normalització i la construcció d’una societat cohesionada i igualitària.
Per ajudar-nos a fer-ho possible disposem d’eines com el manual realitzat per l’associació KAMIRA: «Recomanacions pel tractament de la comunicació gitana als mitjans de comunicació».
.
.
