El perfil racial és un criteri normalitzat en la pràctica policial del control
identitari, en què es demana la documentació a persones en base a la
seva raça o ètnia i no pel fet d’haver comès alguna falta administrativa,
alguna acció delictiva i/o tenir-ne sospites raonables.
Actualment, i en base a diversos informes publicats a Espanya, entre
els quals s’inclou el nostre, podem sostenir, amb fonaments, que en el
territori espanyol s’identifica desproporcionadament les comunitats no
blanques, criminalitzant-les i exposant-les a situacions de risc.
Múltiples organitzacions internacionals han assenyalat l’ús de perfils
racials com una acció que vulnera drets i han fet recomanacions
perquè els estats prenguin mesures en contra d’aquesta pràctica. Un
exemple seria el de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió
Europea, la qual ha afirmat que l’elaboració de perfils ètnics i racials
constitueix una “discriminació directa per motius de raça o d’origen
ètnic” i que, per tant, és il·legal. El Tribunal Europeu de Drets Humans
també va reconèixer que l’ús del perfil ètnic i racial pot portar a un
racisme institucionalitzat. També ho ha indicat el Comitè de Drets
Humans de les Nacions Unides, el Comitè per a l’Eliminació de la
Discriminació Racial de les Nacions Unides i la Comissió Europea
contra el Racisme, entre d’altres. L’any 2018 a SOS Racisme Catalunya
vam publicar un informe anomenat “L’aparença no és motiu” en què
analitzàvem les dades d’identificacions cedides pels Mossos
d’Esquadra. A través d’aquest informe també fèiem públiques tres
petites investigacions, dutes a terme per la mateixa entitat, i una
entrevista.
Aquest informe es publicava com a resultat de la necessitat de generar
una campanya específica en contra d’aquesta manifestació de racisme
institucional basada en el control policial i sostinguda pel model
securitari en què vivim actualment, el qual protegeix unes persones a
costa de la persecució, la criminalització i l’empresonament massiva
d’unes altres. Aquest any hem considerat necessària la publicació d’un
segon informe que ens permeti donar continuïtat al primer, publicat el
2018. Per aquest motiu, hem tornat a sol·licitar les dades necessàries
a través de la plataforma de transparència de la Generalitat de
Catalunya. Aquest informe ens permet seguir demostrant que les
identificacions policials responen a un biaix discriminatori en funció
dels perfils ètnics i racials i l’”aparença d’estranger” dels ciutadans,
criteri segregatiu que va en augment. Les dades presentades en
l’informe actual esdevenen una eina per entendre que l’ús de perfils
ètnics i racials són una realitat vigent en què les institucions i
l’administració tenen l’obligació d’intervenir amb urgència.
