El curs escolar 2004-2005 comença amb 1.074.000 alumnes, dels quals uns 96.500 són fills d’immigrants, és a dir un 9,6% de l’alumnat català és d’origen estranger. La població escolar catalana ha augmentat en un 3,7% respecte el curs anterior: hi ha 24.000 nous matriculats, 8.000 dels quals són d’origen estranger. Si hi afegim els 14.000 nens incorporats al sistema un cop iniciat el curs passat com a conseqüència del reagrupament familiar, hi ha un increment de 38.000 alumnes, dels quals 22.000 són nouvinguts, amb un augment del 2% respecte al curs anterior. Cal situar les xifres de les noves arribades en el seu context general per evitar reaccions alarmistes, i cal tenir-les en compte a l’hora de dotar de recursos els centres escolars per fer front a la nova realitat.
La immigració és un fet estructural a la nostra societat, que lògicament es manifesta a les escoles. A l’hora d’abordar-la, cal tenir en compte que el que s’està educant són els ciutadans i ciutadanes de la societat catalana del futur. És més que un tema de política educativa: el model d’escola reflexa i alhora crea un cert model de societat. El paper de les escoles és important, però perquè puguin desenvolupar la seva funció cal dotar-les dels recursos humans i econòmics necessaris.
L’escola no pot solucionar els problemes socials però si els detecta ha de denunciar-los i contrarestar-los amb exigència i realisme. Cal centrar els objectius en la igualtat d’oportunitats de l’alumnat per tal que aquests nois i noies no heretin les discriminacions dels seus pares. Queda com a assignatura pendent garantir l’accés a l’educació infantil, a l’ensenyament no-obligatori i a la Formació Professional pels fills i filles de famílies immigrades en situació administrativa irregular. Tanmateix, cal incorporar l’antiracisme al currículum, posant l’accent en la igualtat de drets per tal de combatre l’exclusió a les aules i evitar enfocaments que redueixen els conflictes a factors culturals.
Tot i les aules d’acollida creades, aquests recursos continuen essent insuficients. Molts centres es veuen forçats a emprar recursos que necesiten per altres temes, molts professionals es veuen forçats a treballar més hores del compte en una feina per a la qual no han estat formats, i molts alumnes nouvinguts reben una formació lingüística inicial insuficient i fragmentada. Si no hi ha prou recursos, tots els estaments de la comunitat educativa perceben el fet com a problema, i aquesta és la imatge de la immigració que es transmet a l’alumnat, a les famílies i al professorat. En aquestes circumstàncies, combatre el racisme social es fa ben difícil.
A l’hora de calcular els recursos necessaris, i a l’hora d’elaborar el discurs que ha d’arribar a la societat, cal ser conscients de la diversitat existent entre l’alumnat d’origen estranger. No són tots nouvinguts, molts d’ells porten anys dins del sistema educatiu català i per tant no necesiten un tractament específic. Els alumnes nouvinguts en reagrupament familiar també són diversos quant a necessitats lingüístiques, escolarització anterior i situació socio-econòmica. No són alumnat amb necessitats especials, sinó alumnat que temporalment necessita uns recursos especials.
Cal apostar per l’escola pública, que acull aproximadament a un 60% de l’alumnat d’origen estranger. Aquest curs es creen 565 aules d’acollida a la xarxa pública, però cal acompanyar-les de personal que es sumi al ja existent a l’escola per no haver de desatendre altres serveis. És important treballar les oficines de matriculació única per equlibrar alumnat entre l’escola pública i la concertada. És imprescindible obrir vies de dotació de recursos durant el curs, a mesura que es van incorporant alumnes nous al curs ja començat.
SOS Racisme Catalunya
15 setembre 2004