Venda Ambulant

Ja és hora d’abordar la venda ambulant des d’una perspectiva de racisme i vulneració de drets

juliol 6, 2017
Comunicats, Portada, Posicionaments

Considerem que la realitat de la venda ambulant als municipis catalans no s’està analitzant des de tots els vèrtex, ni per part de les institucions, ni per part dels jutjats, ni per part dels mitjans, ni per part dels comerciants, ni per part dels veïns i les veïnes. Falta que s’abordi la qüestió des d’una perspectiva de racisme i vulneració de drets. En aquest sentit, llencem quatre propostes per canviar el discurs:
1. On es diu que els manters venen productes «il·legals» s’hauria de dir que venen productes penalment protegits. Protegits pel Codi Penal i per una feina activa de la Fiscalia, que amb diners públics, vetlla pels interessos de les grans marques, les quals habitualment no es personen als judicis perquè no veuen l’activitat mantera com una competència.
2. On es descriu l’activitat com «il·legal», s’hauria de dir que l’activitat és informal i no està autoritzada, per exemple, per l’Ajuntament de Barcelona. Autoritzar o no l’activitat és una decisió política. A cas la imatge de persones negres venent amb una manta al carrer entra en conflicte amb la pressió turística i amb la “marca Barcelona” que es vol projectar al món?
3. On es presenta la repressió policial violenta com a casos aïllats que responen a l’actitud violenta dels manters, s’hauria d’explicar que els drets d’aquestes persones són vulnerats reiteradament, que la repressió policial de la venda ambulant també és una decisió política i que darrera de cada actuació policial violenta hi ha enquistat un racisme institucionalitzat que les institucions haurien d’abordar d’immediat.
4. Per últim, per què no anem a les causes? Per què no ens preguntem com és possible que, després de viure 10 anys a la ciutat, hi hagi persones que encara es dediquen a la venda informal al carrer? Aquí és on entra en joc la gran maquinària de la Llei d’Estrangeria i el famós cercle viciós on, sense permís de residència, no hi ha contracte de treball i viceversa. En el fons, doncs, hi ha pendent una lluita pels drets més bàsics d’aquestes persones.

Per poder generar un contradiscurs potent, SOS Racisme va organitzar un acte el passat 5 de juliol a l’Arts Santa Mònica, on quatre veus expertes del Sud van aportar els seus punts de vista, alhora que Catalunya Plural presentava la sèrie de reportatges #VidaMantera, en el marc de la beca Devreporter que atorga La Fede.cat.