En repetides ocasions s’ha denunciat a la DGAIA per no complir amb el seu deure de garantir la tutela dels menors estrangers no acompanyats. La DGAIA sempre ha respost a aquestes acusacions amb diferents excuses, en un principi, els menors no s’integraven al circuit previst, i ara alegen que es troben davant d’una nova estratègia de la immigració irregular que consisteix en que majors d’edat sol•licitin la protecció de la DGAIA.
Avui són els menors subsaharians, abans els marroquins, els menors no acompanyats que darrerament estan denunciat casos en que la DGAIA els expulsa dels centres d’acollida al•legant la seva majoria d’edat, en processos en que es dóna veracitat a les proves documentals o radiològiques en funció de quines són més favorables a una possible majoria d’edat. Així com també denuncien que en aquests casos en que són expulsats i en altres, en que arriben a la majoria d’edat, sovint queden fora dels serveis que la Generalitat preveu pels ex-tutelats.
Des de SOS Racisme denunciem:
Avui són els menors subsaharians, abans els marroquins, els menors no acompanyats que darrerament estan denunciat casos en que la DGAIA els expulsa dels centres d’acollida al•legant la seva majoria d’edat, en processos en que es dóna veracitat a les proves documentals o radiològiques en funció de quines són més favorables a una possible majoria d’edat. Així com també denuncien que en aquests casos en que són expulsats i en altres, en que arriben a la majoria d’edat, sovint queden fora dels serveis que la Generalitat preveu pels ex-tutelats.
Des de SOS Racisme denunciem:
- Que mai s’ha garantit aquesta tutela per part de la DGAIA, en part, per una manca de recursos, però sobretot per una manca de voluntat política. La Generalitat, en aquest cas la DGAIA mai ha assumit que el seu paper que és vetllar per la tutela i la posterior integració dels menors estrangers.
- Que la política d’estrangeria preval en el cas dels menors no acompanyats, per sobre de les polítiques d’infància orientades a garantir els drets del menor. D’aquesta manera són pràctiques habituals de la DGAIA les repatriacions sense garanties pel menor, l’ús arbitrari de les proves per determinar l’edat, i les situacions de desempara un cop arriben a la majoria d’edat.
- La vulnerabilitat i el risc d’exclusió social que pateixen aquests menors al quedar fora dels circuits d’acollida.
Des de SOS Racisme exigim:
- Que es garanteixi la tutela i el respecte dels drets del menor i que en casos de dubte, s’obrin les investigacions que convinguin, però amparant i tutelant al menor durant el procés, fins que es demostri el contrari, per evitar que es vegin vulnerats drets fonamentals. El paper de la DGAIA és el de tutelar no el de fer de policia. Sinó estem en una constant contradicció amb la normativa internacional de protecció de menors, en especial de la Convenció de les Nacions Unides de Drets del Nen de l’any 1989, ratificada per l’Estat espanyol a l’any 1990.
- Que davant el dubte no prevalguin proves radiològiques que estan constantment qüestionadesi que si existeixen dubtes els documents que el menor aporti tinguin pes, alhora que es tingui en compte la dificultat per accedir a determinades documentacions.
- Els recursos i la voluntat política reals perquè aquest circuit garanteixi la integració dels menors en la societat un cop es compleixi la majoria d’edat, vetllant per la seva situació administrativa regular i la seva inserció acadèmica, laboral i social.
- Que es tinguin en compte les recomanacions del Síndic de Greuges que s’ha posicionat contrari a determinades pràctiques de la DGAIA per vulnerar la seva obligació de tutela i de garantir els drets del menor.
Ens trobem davant les víctimes més vulnerables de la immigració i davant una realitat que de moment cap dels governs de la Generalitat ha assumit amb la voluntat política necessària i real per tal de reconèixer que aquests menors són part de la societat catalana, i que per tant les polítiques orientades a la seva acollida s’han de fonamentar en la seva condició de menor i no en la d’estranger, i s’han de centrar en treballar per garantir els seus drets i les seves oportunitats.
Barcelona, 5 d’agost del 2009
SOS Racisme-Catalunya
