eleccions, mistos electorals, PP

#REFLEXIÓ: La immigració quan callen els mitjans i els polítics

novembre 17, 2012
Destacats, Mistos electorals, Reflexions

Sergi Picazo és periodista, membre del col·lectiu Contrast i col·laborador del setmanari Directa.

El primer dia de la campanya electoral catalana, a les 10 del matí, Alícia Sánchez Camacho va agafar el seu cotxe i va plantar-se al mig del popular barri de Ca n’Anglada de Terrassa. A la primera de canvi, la maquinària electoral del partit s’engegava per continuar amb el tic-tac del “discurs dur” contra la immigració i la “tolerància zero” contra l’incivisme multiètnic. Ho fan perquè guanyen vots, sobretot, tristament, als barris més obrers de les àrees més metropolitanes de la Barcelona roja.
El debat electoral d’aquest 25N continua sent identitari. Però centrat en el xoc Catalunya-Espanya. Les visites a les zones sensibles de la migració, tot i la insistència del PP, no són com fa uns anys. Quan s’aparten els focus de les càmeres i els lemes fàcils dels polítics, quasi bé sempre és més fàcil conèixer quin és l’abast real dels problemes. Us proposo fer memòria. Cal rebobinar per avançar. Repassem una pregunta habitual a l’enquesta del Centre d’Estudis Opinió: quin és el principal problema, per vostè, que té Catalunya? A l’octubre de 2006, la immigració era el principal problema per més del 25% dels catalans: el primer de la llista. A la campanya electoral de 2008, el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, es va presentar amb aquell lema del “A Catalunya no hi cap tothom”. A les últimes enquestes de 2011 i 2012, la immigració ha quedat fora dels cinc principals problemes dels catalans. Ara la preocupació la centra l’atur (39%), la situació econòmica (24%), la insatisfacció amb la política (10%), el sistema de finançament (7%) i les relacions Catalunya-Estat (6%). A l’últim baròmetre, la immigració del CEO hi apareix en sisè lloc amb un 2,7%. Això què vol dir? Ningú no pot afirmar-ho amb rotunditat. Però ens dóna pistes.
L’únic cert és que el problema està desapareixent de l’agenda. Algú dirà que el percentatge d’estrangers ha baixat lleugerament a Catalunya. Pot ser. Però també és cert que quan els mitjans han deixat de dedicar hores i hores al suposat “problema”, el tema ha desaparegut del cap d’una majoria de la gent. Ep! Però no siguem naïfs. Les relacions amb els nouvinguts i els musulmans encara representen un “problema” per alguna gent, xenòfobs o no, i això no es pot negar. La immigració, sempre segons el CEO, preocupa més als catalans que la situació actual de l’educació o de la sanitat. Més d’un segueix sumant vot rere vot amb el discurs de la por i de l’odi. La cosa continua sent complicada. No hem guanyat (encara). Tanmateix, hi seguirem pensant.