Volem recollir aquesta entrevista realitzada pel diari Público , que ens sembla interessant perquè presenta una visió de l’Àfrica, sovint oblidada.

Diversos artistes d’origen africà volen donar a conèixer el seu talent arreu de Catalunya, però no només a través d’elements folklòrics i tradicionals. Si habitualment ser artista ja no és una vocació fàcil, molts es troben nombroses traves afegides per la seva condició d’immigrant.

Artistes africans lluiten per obrir-se camí a Barcelona

Els creadors que aporten els seus valors a la cultura catalana volen trencar amb les imatges estereotipades de l'immigrant que arriba en pastera i de la mà d'obra poc qualificada

"Dius Àfrica i sembla tot guerra, tristesa, fam. Però també hi ha gent molt maca, de cor i de pensament", rei­vindica Anna Nbemgue, ballarina de danses tradicionals del Senegal. Com ella, altres artistes del continent intenten obrir-se camí a Barcelona. Trenquen amb la imatge estereotipada de l'immigrant africà, de la de mà d'obra poc qualificada que arriba en pastera. Formen part d'un circuit no visible a la ciutat, compost per crea­dors de diferents disciplines: escriptors, músics, pintors, actors o galeristes que s'esforcen a viure del seu art però que, sovint, l'han de compaginar amb altres ocupacions per mantenir-se. El Centre d'Estudis Africans de Barcelona (CEA) els ha donat veu en un documental que mira de mostrar "un grup d'africans que passen desapercebuts al nostre imaginari: els artistes", exposa Sara Losa, una de les artífexs d'Expressions de l'Àfrica Negra a Barcelona, seleccionat pel Barcelona Visual Sound. Complementat per l'estudi Manifestacions artístiques de la Diàspora negreafricana a Barcelona, de caràcter més acadèmic, el projecte retrata una realitat heterogènia.

Agnés Agbotón, escriptora i narradora de contes de Benín que porta més de 30 anys a Barcelona, no entén aquesta invisibilitat dels creadors africans: "Artísticament els més visibles són els músics i, tot i així, costa que se'ls vegi", reflexiona. Ho atribueix, en part, al fet que encara no s'ha assolit prou nivell per comptar amb programacions normalitzades. Des del sector ho corroboren. "No crec que hi hagi cap africà a Barcelona que pugui viure de la seva música durant gaire temps", critica Nino Galissa, cantautor de Guinea Bissau i actualment un dels músics més cotitzats d'Àfrica a la ciutat. Creu que a Barcelona es tendeix "a portar músics de fora, d'Àfrica o França, perquè es pensen que mouran més gent" quan hi ha ocasions, com per exemple les Festes de la Mercè, que permetrien el lluïment dels autòctons. Repta la Generalitat a habilitar un espai perquè toquin. "Fliparies amb la quantitat de músics africans que et pots trobar, amb capacitat d'arrossegar un públic que ja tenen", assegura.

Si vols continuar llegint l’entrevista, pots fer-ho en aquest enllaç

Més informació: Centre d'Estudis Africans de Barcelona (CEA)