La Nit dels Vidres Trencats

El dilluns dia 9 de novembre va fer 71 anys de la nit més negra que han viscut Alemanya, l’Àustria aleshores annexada i les àrees del Sudest de Txecoslovàquia ocupades per tropes alemanyes: més de 1.500 sinagogues cremades, així com hospitals i comerços; cementiris jueus profanats; 7.000 botigues destrossades i més de 30.000 persones detingudes i internades en camps de concentració.

Prouracisme.org vol commemorar aquesta nit, considerada l'inici de l'Holocaust i la tragèdia que varen patir els jueus i altres grups ètnics com: gitanos i eslaus, discapacitats, comunistes i socialistes, testimonis de Jehovà i homosexuals.

Aquesta nit és coneguda com Kristallnacht (la denominació correcta en alemany), quan succeeix el primer acte de violència massiva contra la comunitat jueva alemanya. El nom de la nit es deu als fragments de vidres que recobrien els carrers després dels atacs a les diferents edificacions.

La policia no hi va intervenir ja que Heinrich Müller, cap de la Gestapo, va enviar un avís de  que es produirien unes accions contra els jueus i que no s’hi havia d‘intervenir. Fins i tot els bombers estaven presents en algunes ciutats, però no per apagar el foc de les vivendes de jueus i sinagogues, sinó per assegurar-se de que les edificacions properes no jueves no es cremessin.

Una mica d’història

El dia 9 de novembre de 1938 va ser l’inici de la “Solució Final” o de l’Holocaust, l’operació per a exterminar tots els jueus d’Alemanya, degut a que, segons deia el Fürher -Adolf Hitler- eren el problema del país i no mereixien viure per inferiors.

Tota l’operació de la Nit dels Vidres Trencats va ser preparada i dirigida pel Ministre de Propaganda Joseph Goebbels. Després de la tràgica nit, els jueus es van despertar a una realitat terrible, els nazis podien actuar en contra d’ells, ferir-los i assassinar-los sense que ningú protestés en contra d’aquests fets i amb el beneplàcit de moltes persones.

El pretext per a Kristallnacht va ser l’assassinat d’un tercer secretari de l’ambaixada alemanya a París. Cap a finals d’octubre de 1938, tots els jueus de nacionalitat polonesa que residien a Alemanya i Àustria van ser deportats amb poques hores de preavís. Llavors, va ser quan un jove jueu, Herschel Grynszpan, que residia a París va escoltar que els seus pares havien estat deportats i es va dirigir a l’ambaixada alemanya amb un revòlver a la mà. No se li va permetre una entrevista amb l’ambaixador i va entrar a una altra oficina i va disparar a un secretari –Ernst vom Rath- que va morir dos dies més tard, el 9 de novembre.

Aquella nit, 91 correligionaris van ser humiliats i assassinats; es van extreure els documents de 1500 sinagogues que posteriorment anaven a ser incendiades i destrossades en la seva totalitat; van atacar amb pedres 7500 comerços jueus, trencant així les vidrieres i les instal·lacions; innombrables cases van ser saquejades i incendiades. Per si no fos poc tot això, també van profanar els cementiris jueus i destrossar hospitals jueus.

Durant les següents setmanes, el govern nazi va promulgar lleis i decrets que privaven als jueus de la seva propietat, així com la prohibició de treballar en el sector públic –els obligaven a exercir la seva professió en privat, fent que s’eliminessin de la vida pública. Els nens jueus van ser expulsats de les escoles alemanyes i els adults no podien ni tenir ni conduir cotxe, anar al teatre, al cinema o a sales de concerts.

Als anys posteriors, el règim nazi va organitzar-se per estendre les mesures dirigides a la completa eliminació dels jueus de la vida social i econòmica alemanya. Es movia eventualment cap a les polítiques d’emigració forçada i, finalment, cap a la realització d’una Alemanya “lliure de jueus” o judenrein a través de la deportació de la població jueva “cap a l’est”.

Des de la Nit dels Vidres Trencats, el terror i l’assassinat es van convertir en uns fets quotidians, no es van considerar greus els fets posteriors per part dels nazistes; les càmares de gas, el sabó fet del greix de les persones i el genocidi d’un poble. Qualsevol esperança que pogués albergar anteriorment la comunitat jueva de que l’antisemitisme fos un fenomen passatger, s’havia esfumat.

Commemoració dels fets

L’any passat, en el seu 70è aniversari, la Nit dels Vidres Trencats va ser recordada des de la sinagoga berlinesa Rykestrasse per la canceller alemanya, Angela Merkel. Apart, a tot el país hi va haver múltiples cerimònies que recordaven els sis milions de jueus assassinats durant el nazisme.

La canceller va demanar no callar davant l’antisemitisme present, vingués d’on vingués. "Els pogroms no van ser el primer capítol de l'antisemitisme nazi, però van obrir la porta a la catàstrofe de les catàstrofes", va dir Merkel.