Aquest matí s’ha celebrat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, el judici contenciós administratiu de la demanda del Sr. Issa Seye, representat per SOS Racisme Catalunya, contra l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Seye va ser atropellat el maig del 2012 per un urbà motoritzat, provocant-li una fractura d’un os del turmell que va requerir dues intervencions quirúrgiques.
L’associació antiracista de defensa dels drets humans, va presentar una reclamació per responsabilitat patrimonial per aquests fets a l’Ajuntament de Barcelona, després d’esgotar altres vies, ja que entén que darrera de les actuacions dels agents hi ha una responsabilitat política i subsidiària per part de l’administració.
Però durant el judici, l’advocada representant de l’Ajuntament i la companyia asseguradora ha defensat que no hi havia «cap relació (de les lesions físiques) amb l’acció de la Guàrdia Urbana» i que la denúncia no tenia «base jurídica». Ha fet referència a les sentències anteriors pel mateix cas, de l’Audiència Provincial i el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya, que desestimaven la intencionalitat de l’agent.
Josep Granados, advocat de SOS Racisme i representant del Sr. Issa Seye, justament ha ressaltat que dites sentencies, si bé consideraven que no es podia demostrar que les lesions s’haguessin fet amb «mala intenció», si mostraven conformitat amb l’existència d’un atropellament per part de la Guàrdia Urbana i de les lesions conseqüents. Fet que va motivar la reclamació per responsabilitat patrimonial contra l’Ajuntament.
L’advocat, Josep Granados, ha exposat que prenent qualsevol de les dues versions existents -la de la víctima Sr. Seye, o la de l’urbà- s’extreu que els fets compleixen els requisits necessaris per la denúncia: hi ha un dany efectiu, el trencament del turmell del Sr. Seye; aquest dany és avaluable i segons la versió del policia, hi ha un evident nexe causal (l’agent, des de la motocicleta, l’estira del fardo per l’esquena, fent-lo caure al terra i posteriorment l’impacta amb la motocicleta, segons la declaració de l’agent); i, finalment, és un dany antijurídic: el fet que el Sr. Issa estigués realitzant venda irregular de productes al carrer, no suposa el deure jurídic de suportar aquests danys.
«L’agent va realitzar una decisió errònia que va derivar en una acció desproporcionada, no oportuna i incongruent», afirma l’advocat Granados.
L’objectiu de la denúncia, segons l’entitat SOS Racisme, és «restituir els drets de la víctima i fer aflorar als responsables polítics de les forces de seguretat», per aquest motiu lamenten que l’Ajuntament de Barcelona s’oposi a la reclamació i no assumeixi la responsabilitat en els fets. A més, denuncien que no és un cas aïllat: al darrer informe anual «L’estat del racisme a Catalunya» recullen que al 35% de les denuncies per racisme rebudes hi estan implicats els cossos policials, i els casos amb la Guàrdia Urbana són els més nombrosos, en bona part per la seva acció, en ocasions violenta i desproporcionada, contra els venedors ambulants a Barcelona.
El judici ha quedat vist per sentència, i l’entitat antiracista espera que la sentència de la jutge ressarceixi els drets del Sr. Issa Seye.
Recull de premsa:
- TV3, Telenoticies comarques, minut 16.58 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/telenoticies-barcelona-19042016/video/5595885/
- BTV, Informatiu migdia, minut 6.50 http://www.btv.cat/informatius/#None
- La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160419/401224058071/sos-racismo-acusa-colau-mantero-atropellado.html
ALTRA INFORMACIÓ:
- SITUACIÓ DEL DEMANDANT
El Sr. Issa Seye portava més de 10 anys vivint a l’Estat espanyol, empadronat a Barcelona des del 2007. Va tenir targeta de residencia fins al 2013. No va poder renovar aquesta targeta perquè li van denegar en base a un informe policial negatiu, com a resultat de la seva activitat laboral, la venda ambulant irregular.
L’Issa Seye comptava amb una xarxa familiar extensa a Barcelona, germans i cosins. Tot i així, va ser expulsat el passat mes de novembre del 2015.
La història de l’Issa Seye ha estat recollida als alguns mitjans:
– La Directa, entrevista: «La història que la Vanguardia va amagar sobre el Mandíbula» (26/9/2015)
– Programa «Vols de deportació», 30 minuts de TV3 (10/4/2013)
– La Directa: “SOS Racisme porta a judici l’Ajuntament de Barcelona per l’atropellament d’un manter” (18/4/2016)
- FETS OBJECTE DEL JUDICI
El dia 29 de maig de 2012 sobre les 19 hores es trobava el Sr. Issa Seye juntament amb altres 6 o 7 persones al Moll de la Fusta, davant l’accés al pont de la Rambla del Mar on estaven venent productes al carrer.
De sobte van veure a dos agents de la Guàrdia Urbana conduint motocicletes apropar-se cap a on estaven i llavors el Sr. Seye es va disposar a recollir les seves pertinences.
Un dels policies es va adreçar cap a ell amb la motocicleta i li va donar un cop amb aquesta a l’altura de la panxa mentre li deia “Ves-te’n al teu puto país» «¡Al suelo, negro de mierda!»
Donada l’agressivitat del policia, el Sr. Seye va tenir por que pogués tornar a ser agredit, va deixar les seves coses al terra i es va disposar a marxar corrent del lloc. En aquest moment, quan havia recorregut dos o tres metres, el mateix agent el va atropellar amb la motocicleta, passant la roda del vehicle per sobre del seu turmell dret, caient el Sr. Seye al terra. Posteriorment van arribar diversos cotxes de policia, i aproximadament trenta minuts després dels fets es va presentar una ambulància per atendre al Sr. Seye.
Com a conseqüència d’aquesta actuació, el Sr. Seye va sofrir una fractura-luxació del bimaleolar del turmell dret, que ha precisat de dues intervencions quirúrgiques per a la seva curació.
Arran dels fets, en data 18 de juny de 2012 el Sr. Seye va presentar denúncia penal contra l’agent de la Guàrdia Urbana per les lesions sofertes. Presentada l’esmentada denúncia es va donar inici a un procediment de diligències prèvies davant el Jutjat d’Instrucció nº 28 de Barcelona.
El Jutjat va considerar que les lesions imprudents causades no eren constitutives d’un delicte, sense perjudici a les altres reclamacions que la víctima pogués presentar, reconeixent-se, efectivament, l’existència d’unes lesions i un accident.
Finalment, mitjançant Acte de l’Audiència Provincial de data 19 de desembre de 2013, va ser desestimat el recurs d’apel·lació interposat per la representació del Sr. Seye. En el mateix, s’identifica el fet com a accidental, com a aliè a la voluntat de l’agent de la Guàrdia Urbana, i es reconeix que, dit agent, va actuar en tot moment dins de l’exercici de les seves funcions públiques. El tribunal sense dubte mostra conformitat amb l’existència d’un atropellament per part de l’agent de la Guàrdia Urbana, doncs, en el citat Acte, es determina que la discussió del procediment, i el seu conseqüent sobreseïment provisional, recau en el fet que no ha estat provada la intencionalitat de l’agent en l’atropellament, i no l’existència del mateix.
Una vegada finalitzat el procediment penal vam presentar reclamació per responsabilitat patrimonial per aquests fets a l’Ajuntament de Barcelona, el 16/6/2014. Desestimada aquesta reclamació per silenci administratiu, presentem recurs contenciós administratiu el 15 de juny de 2015 i s’assenyalat el judici el proper 19 d’abril del 2016.
- VALORACIÓ POLÍTICA DE SOS RACISME
Com hem fet públic en diferents ocasions, aquest no es tracta d’un cas aïllat. Els abusos i les males pràctiques per part d’agents de cossos de seguretat pública són casos habituals que rebem al nostre Servei (enguany al nostre informe anual destaquem la cronificació d’aquesta tipologia de casos, la més nombrosa).
Però més enllà del número de casos, considerem que ens trobem davant de situacions de vulneracions de drets humans especialment preocupants atès que l’agent perpetrador és un agent policial, membre de les forces de seguretat pública de l’administració local (com en aquest cas), autonòmica o estatal.
Entenem doncs, que darrera aquestes actuacions hi ha una responsabilitat política i subsidiara per part de l’administració, fet que ens porta a presentar, desprès d’esgotar les altres vies, una reclamació patrimonial que ha derivat en un procediment contenciós administratiu. En aquest cas contra l’Ajuntament de Barcelona.
El nostre punt de partida és la construcció d’una societat justa i democràtica, i per tant creiem en uns cossos policials democràtics i al servei de la ciutadania, escrupolosos amb el respecte, la protecció i la garantia dels Drets Humans. I entenem que en darrera instància, més enllà dels cossos policials la seva estructura i funcionament; hi ha una responsabilitat política i pública, que en el cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona recau en l’Ajuntament de Barcelona.
És aquest convenciment, el que ens va conduir a iniciar aquest procediment respon a tres finalitats: buscar una sortida a la desestimació del cas per la via penal, restituir els drets de la víctima i fer aflorar als responsables polítics de les forces de seguretat.
