blackface, polifacètica

Les festes tradicionals racistes – Acta de la 6ª polifacètica antiracista

juny 5, 2018
Notícies

La Polifacètica Antiracista organitzada el mes d’abril pel grup de treball del SAiD, es va dedicar a fer un repàs d’alguns exemples de pràctiques festives tradicionals racistes, reflexionar sobre els components racistes (o no) de les mateixes i a partir d’aquí generar un debat sobre la llibertat d’expressió i els seus límits, si es considera que s’han de donar. Tot això amb la voluntat de generar un espai de discusió al voltant de propostes o alternatives sobre les que treballar per tal de dotar-nos d’arguments, visibilitzar el treball i la lluita que ja s’està duent a terme i potser sumar forces.

Participants a la 6a polifa Festes tradicionals racistes — 6a “polifa” debatent sobre les festes tradicionals racistes. Al Casal de Joves Girapells del Guinardó.

El debat

Incomoditat per titllar les festes de racistes.

Tradicions: totes tenen orígens violents i d’una humanitat dubtosa. Si analitzéssim l’origen de totes les festes, les hauríem de prohibir totes.
Cal valorar l’intencionalitat de la festa: la gent quan celebra una festivitat no té en ment per objectiu ofendre altres persones o col·lectius.
No cal eradicar una festa, se li pot canviar el significat.
Exemple il·lustratiu d’adaptació de festes populars d’origen militar o imperialista: ja no es celebra el fet militar o l’enaltiment imperialista, perquè s’ha dotat la festa d’un nou significat.

El racisme d’algunes festes tradicionals: parlem de l’origen de les festes.

Analitzar les festes no és fàcil, són construccions col·lectives de llarg recorregut.
La identitat és un aspecte molt vinculat a la festa. Això fa que sigui un tema difícil de tractar.
Un dels problemes que presenten les tradicions és la seva aparent inqüestionabilitat.
El debat sobre el racisme de determinades festes és un debat complex, feixuc, incòmode: genera controvèrsia.
Però s’ha d’abordar: hem d’admetre que hi ha festes que són excloents, i s’hi ha d’intervenir. La millor manera és seure’s a parlar.
Cal tenir en compte que les festes no evolucionen de manera natural, atès que les festes són una construcció social. Per tant, el contingut racista de les festes no canviarà per si sol.
Hem d’acceptar que hi ha festes que són racistes. Ho són pel contingut, per l’origen, perquè celebren un model de societat, un conjunt de pràctiques que són racistes a les nostres societats. Aquestes pràctiques generen desigualtats socials perquè perpetuen un model social que es va definir en un moment determinat i que respon a dinàmiques de dominació.
La festivitat com a simbolisme d’una discriminació.

La necessitat de la revisió del privilegi blanc per poder abordar la transformació de les festes tradicionals racistes. L’autocrítica és fonamental.

La problemàtica de valorar les festes des del punt de vista de la individualitat. Cal entendre que el sistema és racista, i que nosaltres ens comportem de forma racista per formar part d’aquest sistema. Canviar la festa és un cop, però s’ha d’entendre que la nostra identitat es sustenta en la opressió d’altres persones.
El racisme no és una qüestió moral, cal deslligar la intencionalitat del racisme. Un acte racista serà racista independentment de quina sigui la intencionalitat de la persona que el perpetra.
Teoria de l’evolucionisme colonial.
Exemple de l’Ajuntament de Martorell: van buscar una persona negre per fer de rei Mag quan va venir TV3 a gravar la cabalgata (nou recorregut de la cavalgata que passava per un pont que s’acabava d’inaugurar). La persona que feia de rei Baltasar es va preguntar: es volen canviar realment les coses, o són actes per quedar bé?
Entenem el component racista de la festa, de on ve? No hi ha consciència del privilegi blanc.
Exemple dels intercanvis del col·lectiu Afroféminas amb l’Ajuntament d’Alcoi. Tractar el tema amb els polítics d’Alcoi va ser impossible a més d’esgotador i ofensiu. No és una qüestió d’ideologia política (si d’esquerres o de dretes), de nou, és una qüestió de privilegi blanc, d’interès polític.
Exemple de l’acte de la retirada de l’estàtua de l’Antonio López a la seva plaça, a Barcelona. Va ser un acte criticat pels col·lectius racialitzats de Barcelona perquè no es va parlar, reflexionar sobre el privilegi blanc, la dominació, el colonialisme.
També es donen casos d’intrusisme cultural i apropiació cultural. Exemple de la celebració de l’any nou xinès a on es van representar castells i gegants.

A quins nivells hem de fer incidència? Com fer la incidència?

Necessitat de convèncer? Els col·lectius racialitzats i antiracistes estan cansats de fer pedagogia. Toca revisar-se, i la revisió és activa, no pas passiva. Per poder revisar-se cal identificar el privilegi blanc, reconèixer-lo i acceptar que som persones privilegiades.
- Deixar de fer pedagogia: els materials estan fets. El blanc no és ignorant.
- El desconeixement de la norma no t’eximeix de la teva responsabilitat. Cap festa té una mala intencionalitat. Ara bé, una cosa és reivindicar, i una altra és humiliar. Quan en la teva reivindicació estàs humiliant altres persones, t’has de fer preguntes.
Potser és necessari fer pedagogia de l’Administració.
Li toca a l’Administració fer el pas d’apropar-se als col·lectius racialitzats que ja treballen el tema, composats per persones expertes i normalment directament afectades pel racisme. L’Administració ha de mostrar interès i demostrar que no ho fa per quedar bé, que realment entén la dimensió de la problemàtica i que té una voluntat real d’incidència.
És necessari conscienciar a nivell intern, però també a nivell públic.
Necessitat de debat públic: els “trolls” també voten, la seva opinió té un impacte en les decisions polítiques i legislatives que es poden prendre al respecte. Per tant, la opinió pública és important.
El llenguatge és important.
Necessitat de la participació dels col·lectius directament afectats i que ja estan treballant la qüestió en els processos de decisió en l’àmbit de les festivitats, processos aquests dominats per persones euroblanques, privilegiades.
Proposar espais com aquesta Polifa als espais de les festes populars de Catalunya (nivell institucional). Es necessiten espais de confiança per poder dir el que pensem.
Cal solucionar aquesta qüestió parlant, no per decret.
Solucions efectives? És posar un patge negre la solució definitiva? Sembla que el blackface és la pràctica més fàcil de solucionar, ara bé, evitem caure en una dinàmica de pegats (parches). És necessari fer el procés de revisió del privilegi blanc: entendre perquè aquesta pràctica és racista.
Es fa necessari visibilitzar les relacions de poder. Exemple: les contra-manis del 12 d’octubre amb perspectiva decolonial (Espacio del Inmigrante).

Algunes Reflexions

La Cristina molt encertadament qüestionava si és legítim comparar l’evolució de festes amb orígens militars o imperialistes amb la possible evolució de festes amb orígens racistes. Anem amb compte de no minimitzar el fet racista. Així com el pacifisme, la no-violència, la objecció de consciència al servei militar, etc., són qüestions transversals a la nostra societat, el racisme només afecta a persones racialitzades (intentem no ficar en el mateix sac la persecució d’ideologia feixista que es pugui donar entre persones privilegiades, amb una història molt concreta).
Curiosament durant el debat hi havia un consens general pel que fa a l’aspecte racista de la festa de la Hispanitat. Però aquest consens té un punt d’hipocresia. D’alguna manera posa de manifest que els catalans podem empatitzar amb la qüestió colonial quan remet a l’imperialisme espanyol, d’Espanya com a Estat. No oblidem que la riquesa catalana es funda sobre l’esclavisme i l’espoli de l’Àfrica, Amèrica i alguns territoris asiàtics, com la de qualsevol altra potència europea. No ens enganyem: Catalunya no és menys racista que la resta de l’Estat espanyol i els catalans no som més hospitalaris que la resta d’espanyols. Queda molt camí per fer.
Per això, és important integrar en tots els debats sobre racisme la qüestió del privilegi blanc. Les persones racialitzades i les persones euroblanques no parlem des de la mateixa posició. Les persones euroblanques no ens sentim igualment interpel·lades per aquesta problemàtica i per tant no tenim la mateixa sensibilitat al respecte. Per això no estem tant legitimades per valorar el grau de racisme que es pot donar en la pràctica d’una determinada festivitat com ho poden estar les persones racialitzades. Però sí que podem treballar conjuntament per eradicar el racisme de la nostra societat.
A partir d’aquí, és necessari parlar de l’origen de les festes i abordar la revisió del privilegi blanc per part de les persones privilegiades. De fet, durant la discussió es va poder apreciar una tendència a voler rebatre totes les intervencions que assenyalaven el privilegi blanc o l’existència de tradicions racistes, sense parar-se a reflexionar sobre perquè allò s’hauria de considerar racisme, quan de fet era la ocasió perfecte per preguntar i informar-se al respecte.
Com bé apuntava la Laura, la aparent inqüestionabilitat de les tradicions és un problema. Al final les tradicions som nosaltres, les persones. I no és descabellat afirmar que són les tradicions les que han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. Si les festes perpetuen dinàmiques de dominació de la població privilegiada sobre les “minories” ètniques, cal replantejar-les.
No hem de tenir por a assenyalar els nostres privilegis, a admetre que gaudim dels mateixos. Sí, admetre que els tenim ens porta irremeiablement a haver d’abandonar aquests privilegis. Però no hem de tenir por a deixar anar els nostres privilegis: podem viure sense aquests. Hi ha vida després del privilegi. Reconèixer que el nostre estàndard de vida es sustenta en l’opressió d’altres persones no és igual a reconèixer que som monstres. Com deia la Paula, l’anàlisi del racisme des de la pròpia individualitat no ens permet veure que el racisme és tot un sistema. És important situar-nos dintre del sistema i saber quin paper hi juguem. I després, cal mirar com podem deixar de contribuir al sistema.
Una manifestació molt clara de la por a enfrontar la realitat del privilegis que gaudim les persones euroblanques és quan el debat es centra més en la potencial eliminació de les festes, abans que en el racisme de les mateixes. L’Edo comentava que un debat sobre festes tradicionals racistes hauria de posar el focus sobre el racisme de les festes. I és que un pas previ a saber què fem amb les festes que són racistes, és analitzar el nivell de racisme de les mateixes. I no tinguem por: els éssers humans som prou imaginatius i enginyosos com per salvar la festa. Però en aquest procés, hem de comptar amb la participació de persones i col·lectius racialitzats.

Conclusions

No es tracta d’eliminar les festes. Aquest no hauria de ser el centre del debat. De fet, cap dels col·lectius que denuncien el racisme d’algunes festes demana l’eradicació de les mateixes. El centre del debat hauria de ser el racisme.
Però per poder fer aquest reconeixement del racisme a les festes tradicionals hi ha un exercici previ que s’ha de fer i és molt necessari: es tracta de parlar del privilegi blanc. Estem d’acord que ens hem d’asseure a parlar (de fet ja s’està fent), però el diàleg no serà possible sense el reconeixement de la posicions des de les que cadascuna de les parts parla. Sense un reconeixement del privilegi blanc, no hi haurà diàleg possible.
Som lliures de no fer aquesta revisió del nostre privilegi blanc per “salvar” la festa, ara bé, si escollim aquesta via, siguem prou sincers i sinceres com per reconèixer que les nostres pràctiques són racistes. “Segueix celebrant una festa racista si vols, però admet que ho estàs fent.” Siguem coherents amb els nostre actes.

Valoració de l’acte

Per començar, voldríem fer una valoració de la 6ª Polifa antiracista, recalcant els punts positius d’aquesta trobada però també manifestant alguns punts negatius de la mateixa, de cara a millorar el transcurs de les futures Polifes.
Per una banda, estem contentes pel que fa a la presència de representants i persones vinculades tant a institucions com a entitats que treballen en i per la consecució, preservació, transformació i adaptació de les festes populars a Catalunya. Tot i ser un espai informal i obert ens hem reunit activistes antiracistes, persones interessades en la lluita i institucions al voltant d’una taula per discutir sobre el racisme de determinades festivitats i com podem treballar per eradicar-lo (el racisme, no pas les festes). S’agraeix poder seure’ns i parlar en un entorn segur, sense tenir por a represàlies com pot passar a Alcoi, on lxs activistxs que es manifesten contra les tradicions racistes del poble són perseguidxs, amenaçadxs, i per tant es veuen obligadxs a protegir la seva identitat per preservar la seva integritat física i moral.
És una pena que no hagin estat presents més persones racialitzades atès que són les persones que nodreixen més aquestes trobades. Tot i així, vam poder comptar amb la presència d’algunes persones racialitzades que, com sempre, van fer aportacions molt necessàries. A més, entre elles ens va acompanyar una antropòloga militant antiracista integrant del col·lectiu Afroféminas de Barcelona, col·lectiu que ha treballat molt el racisme d’algunes festivitats i tradicions catalanes i espanyoles, i que té una incidència i militància molt important en el terreny de l’antiracisme des de una perspectiva decolonial.
D’altra banda, volem aprofitar la ocasió per fer referència a algunes actituds que hem presenciat durant el debat que han generat incomoditat a diverses persones presents. Ens referim aquí a actituds que es reprodueixen gaire bé sempre en espais de debat mixtes en els quals la gestualitat i el to de veu d’algunes persones mira d’eclipsar la resta d’interlocutorxs. Per començar, ens agradaria que en els espais de debat es respectessin de manera estricte els torns de paraula, per tal de no entorpir la línia argumental de les persones que s’estan expressant. També és important evitar vehicular les nostres idees com a veritats absolutes, sobre tot en un espai de debat en el qual podem aprofitar la ocasió per ampliar les perspectives i les subjectivitats des de les quals altres persones parlen. Per això cal prendre consciència de quina és la posició social des de la qual estem parlant (situar-nos en la societat).
Per últim, i en un sentit autocrític, considerem que no es va efectuar bé la moderació del debat atès que diverses persones ens vam sentir atacades amb comentaris racistes i actituds masclistes pròpies dels espais de debat mixtes, i la persona que moderava la trobada no va cridar l’atenció sobre aquest fet. Davant la usurpació de l’espai, tampoc es va reconduir bé el debat, i es fa necessari recordar la modalitat i la dinàmica de les Polifes abans de començar l’acte. Des de la organització en prenem consciència i estarem més alerta i més actives en aquest aspecte a les properes Polifes.
Dit això, amb aquestes crítiques busquem generar una revisió en positiu que ens permeti construir espais de comunicació fluida en els quals totes les persones ens puguem sentir a gust i sobre tot, lliures.

Lectures recomanades

Declaración ante los medios de comunicación del Grupo de Trabajo de Expertos de las Naciones Unidas sobre los Afrodescendientes, sobre la conclusión de su visita oficial a España, del 19 al 26 de febrero de 2018, conclusió (27) – Conclusions preliminars de la visita del Grup de Treball d’Experts de les Nacions Unides sobre Afrodescendents que va fer a Espanya a principis d’any (versió en anglès). Les conclusions definitives i més desenvolupades estan previstes pel setembre del 2018.
http://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22705&LangID=E
Katherine Granja, Del Blackface y otros demonios – Article publicat a la web d’Afroféminas

Del Blackface y otros demonios

Afroféminas, Un BlackFace masivo en Alcoy, ¿puede ser patrimonio inmaterial de la humanidad? – Article publicat a la web d’Afroféminas.
https://afrofeminas.com/2017/12/07/un-blackface-masivo-en-alcoy-puede-ser-patrimonio-inmaterial-de-la-humanidad/
Sabrina. @sabbydu, How to be a black person for Halloween without being offensive: See Jimmy Fallon as “Lucious Lyon” – Publicació de Twitter sobre com disfressar-se de personatges o persones afrodescendents sense pintar-se de negre.

How to be a black person for Halloween without being offensive: See Jimmy Fallon as "Lucious Lyon" pic.twitter.com/swgojCUrEF

— sabby. (@sabbydoux) October 26, 2015