-
El cos de Mossos d’Esquadra ha rebutjat en més d’una ocasió la proposta d’implementar formularis d’identificació i registre
-
Un jove enregistra com un grup de Mossos d’Esquadra el maltracten físicament i verbalment
El cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent i Peña, ha admès recentment als matins de TV3 que existeix un “biaix ètnic” en el camp de les identificacions policials i considera que “s’ha de treballar per corregir-lo” a base de formació i conscienciació. També ha considerat que “és una qüestió que és transversal a totes les policies i que té molt a veure amb els processos migratoris i amb la construcció del que han estat unes societats diverses”. Entendre i normalitzar el racisme policial i la seva violència com a tendència natural i conseqüència de processos migratoris i societats “diverses” és reduir el racisme a una qüestió moral. L’exclusió social la produeix l’Estat i les seves institucions sobre la base d’una jerarquització racial.
Des de la campanya Pareu de parar-me, impulsada per SOS Racisme, s’ha denunciat que la perfilació racial policial és l’element més bàsic del racisme institucional i serveix de porta d’entrada a la majoria d’abusos policials, per la qual cosa des del 2018 la campanya facilitat un llistat de propostes molt clares adreçades als cossos policials per posar fi a les identificacions per perfil racial. Entre elles hi ha la incorporació d’un formulari d’identificació i registre que, d’una banda, obligaria els agents a argumentar sempre el motiu d’una identificació i, de l’altra, permetria elaborar estadístiques per conèixer la dimensió de la discriminació i la taxa d’eficàcia de la tasca policial. Fins al moment, aquesta proposta ha estat rebutjada per tots els cossos policials de Catalunya. Tanmateix, s’implementa des de fa anys en diferents municipis de l’estat espanyol, com per exemple Fuenlabrada.
Més enllà de la formació i conscienciació que es pugui oferir als agents de policia del nostre país, urgeix posar fi a la impunitat policial, activant mecanismes de control i avaluació interna que permetin prevenir i lluitar contra casos com el següent.
Relat d’un cas de violència policial racista i de la lluita per la seva condemna
El cas que s’explica a continuació no és únicament conseqüència de la ideologia racista d’un grup d’agents del cos de Mossos d’Esquadra, sinó que ve determinat pel context de manca de mecanismes de control, impunitat, racisme i corporativisme policial en què els agents treballen.
La tarda del 10 de gener de 2019, en una petita localitat del Bages, en Wubi, un jove de 20 anys, es disposava a sortir de casa, quan a l’edifici on viu s’estava realitzant una intervenció policial per desnonament. En arribar al pàrquing del seu edifici, un grup d’agents dels Mossos van entrar i van demanar-li la documentació. Mentre l’identificaven, un dels agents va preguntar-li amb to burlesc si era el jardiner de l’edifici i, acte seguit, van començar a llençar-li bosses d’escombraries, a empentar-lo, a escopir-lo i a propinar-li cops al cap mentre proferien insults racistes. Va aconseguir fugir. En la seva fugida, un agent va disparar una arma sense tocar-lo. Al cap d’una estona va trucar als seus veïns per avisar-los del que li acabava de passar. Un d’ells va dir-li que en aquell moment els Mossos els estaven registrant. Ràpidament, un dels agents es va posar al telèfon i va amenaçar-lo amb posar-li una “ordre de busca i captura” si no tornava. En Wubi va decidir tornar a l’edifici per no tenir problemes, però va engegar la gravadora del mòbil. Un cop allà els agents van acusar-lo d’haver pegat un policia i van portar-lo cap al pàrquing, on ningú podia veure’ls. El van tirar al terra, el van colpejar amb les botes a les costelles, el van escopir i el van humiliar amb insults i amenaces racistes com ara:
“Tú eres un mono”,“Otro día que toques a uno de los míos, te hundo la cara aquí, ¿vale?”, “Mírame a la cara, mírame a los ojos. ¿Tú has visto alguna vez al demonio tan cerca? Esto es lo más cerca que vas a ver al demonio”, “¡Hijo de puta!” “Me cago en tu puta madre”, “Kunta”, “He fallado, eh? Si no te reventaba las costillas”, “¿Has escuchado la bala cuando he disparado? ¡Te estoy hablando!”, “Negro de mierda. Hijo de la gran puta”, “negraco de mierda, ¡racista es poco!”, “Sí. Somos ordenados. Correcto”, “Mírame, racistas no, lo siguiente”, “La próxima vez que veas a la policía, corre. Pero intenta irte muy lejos. Vete más lejos de África, ¿sí? ¿Estás de acuerdo?”, “Kunta”, “Aquí de merda ja en tenim prou, només falta que ens mengem la de fora”, “¿Qué pasa? ¿que no te ha quedado la cara bastante clarita todavía?”
A continuació van traslladar-lo a comissaria, on va estar detingut sense rebre cap tipus d’atenció mèdica. Hores més tard, de matinada, un altre grup d’agents va traslladar-lo al Centre Hospitalari Sant Joan de Déu de Manresa, on van fer-li radiografies i proves en presència dels agents. Posteriorment van entregar-li l’informe de les lesions patides.
Arran d’aquesta actuació, els Mossos d’Esquadra van posar-lo a disposició judicial en qualitat de denunciat per un delicte contra la salut pública, instruït al Jutjat número 5 de Manresa, un procediment que ha estat arxivat.
En Wubi i la seva família van denunciar els fets per la via penal i van posar-se en contacte directament amb els Mossos d’Esquadra per demanar explicacions. Els Mossos van accedir a reunir-se i la familia d’en Wubi va demanar a Marilda Sueiras, advocada i tècnica del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, que els acompanyés en aquesta reunió, on es va personar Josep Codina, Cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació.
Segons relata Marilda Sueiras: “El comissari Josep Codina es va limitar a escoltar i va assegurar que des dels Mossos d’Esquadra no es podia emprendre cap actuació contra els agents mentre el procediment penal estigués en curs. A hores d’ara, el cas es troba en fase d’instrucció i els agents segueixen treballant al cos i fent vida normal a l’espera de judici”.
Tanmateix, en Wubi assegura que aquella experiència li ha quedat marcada, amb unes conseqüències psicològiques clares: “A pesar que me han pasado muchas situaciones de estas, ese día a mí me quedó marcado y a veces me cuesta mucho hablarlo. Aunque es una cosa que poco a poco voy superando, es algo que siempre va a estar allí en el recuerdo”.
Des del 1999, el SAiD ha recollit 571 casos de racisme policial. En 20 anys, només s’han condemnat 4 policies per la via penal i en cap cas s’ha reconegut el racisme. Esperem que aquest cas, amb una prova tan evident com és la gravació dels fets, no caigui al sac de la impunitat i s’aconsegueixi condemnar els perpetradors i còmplices de l’abús policial, tant a nivell judicial com a nivell policial.
Ves al video on Wubi relata les conseqüències de l’abús policial sofert.
