Quatre anys després de la brutalitat dels successos de Ceuta i Melilla l'única conseqüència és la impunitat. Encara que hi haguessin desenes de morts i desapareguts, ara per ara només es coneixen dues sentències judicials i no hi ha hagut cap tipus de responsabilitat política a cap dels països implicats. El blog “Melilla Frontera Sur” vol solidaritzar-se amb les persones que van lluitar per la seva dignitat i vida, per les seves famílies.
En aquest blog, que us recomanem, hi trobareu un interessant documental tractant aquesta problemàtica: “Choque de civilizaciones”.
Els fets
Ens situem a les portes de l’any 2005, quan va haver un blindatge progressiu de la frontera sud i això va provocar canvis en els itineraris de les pasteres i havia augmentat el perill i el preu de la travessia. Quan la desigualtat creix al temps que les fronteres es tanquen, no cal esperar un altre resultat. En pocs llocs del món hi havia una desigualtat econòmica tan gran com entre les dues bandes de l’Estret de Gibaltrar, i en poques parts del món hi havia tantes barreres a la circulació de les persones. El resultat d’aquest fet va ser tràgic i conegut per tothom: morts any rere any.
La política dels diferents governs va consistir en blindar la frontera i en traslladar a la península, sense cap programa d’acollida organitzat, a les persones estrangeres quan hi havia massa gent als camps de Ceuta i Melilla.
Al 2005 es va presenciar un episodi realment dramàtic com a resultat d’aquesta situació. Al voltant de 144 morts en mans de la policia, nombrosos ferits a l’intentar saltar la tanca per passar a Ceuta i Melilla, persones expulsades i abandonades pel Marroc – en el desert algerià o maurità-, va haver una vulneració sistemàtica del dret d’asil al llarg de tot l’any i de la normativa d’estrangeria. A més, es va arribar a utilitzar material antidisturbis fins al punt que l'associació Metges Sense Fronteres denunciava que ens els últims dos anys havia atès a 10.200 immigrants clandestins i que un de cada quatre patia mals degut a les accions violentes que realitzaven les forces de seguretat marroquines.
Fins i tot la Guardia de Civil de Melilla, dies després de la mort d’una persona immigrant que havia intentat passar la tanca, va corroborar que sovint es colpejava als immigrants amb pals, patades o cops de puny pels gendarmes marroquins quan intentaven passar la fronterera.
El que va passar a Ceuta i Melilla al 2005 va deixar molt clares les conseqüències de la política d’externalització de fronteres que estava desenvolupant la UE. S’ha de tenir en compte que les vulneracions dels Drets Humans i les morts es produeixin fora de la UE, els països europeus són responsables en la mesura que aquests fets són conseqüència directa de les polítiques que s’han impulsat des d’aquí.
