Si parlem de la sèrie de televisió Merlí, no podem obviar que durant els darrers anys ha esdevingut en un èxit d’audiència, especialment entre el públic més jove. Aquest èxit rau en l’encert del retrat que fa aquesta ficció de l’adolescència i dels problemes i diversitats que se’n deriven, amb la qual es poden identificar un gran nombre de joves d’arreu de Catalunya.
És per això, que es fa especialment preocupant que la telesèrie hagi aparegut en reiterades ocasions en el punt de mira de la crítica social per temes tant importants com els rols que les dones desenvolupen a la trama o per la manca de representativitat de la societat catalana pel que fa a diversitat cultural i religiosa al fil de la ficció. En el tema que treballem directament, el de la diversitat cultural i ètnica, hem estat diverses les veus que s’han alçat entorn d’aquestes crítiques, com la del periodista Carles Solà, la Mesa per a la diversitat en l’Audiovisual del Consell Audiovisual de Catalunya, o nosaltres mateixes, com recull l’article «Merlí i la seva societat homogènia» del passat mes de gener.
Davant aquesta denúncia de manca de representativitat de la població migrant, els guionistes, lluny de corregir-ho, han actuat empitjorant encara més la situació. Així, la població estrangera o migrant ha passat de tenir un paper inexistent, a ser un element merament ornamental i, més recentment, aparèixer desenvolupant rols estereotipats que alimenten prejudicis racistes.
Així doncs, ens trobem davant d’una oportunitat perduda. Una sèrie televisiva d’un televisió pública amb tanta audiència entre els joves podria optar per normalitzar a la pantalla la presència del col·lectiu migrant i estranger tal i com és realment als centres educatius catalans. Fins i tot podria recollir situacions de vulneració de drets o discriminacions racistes, tal com fan les televisions d’altres països, aprofitant la capacitat d’incidència de la sèrie.
Concretament, volem destacar algunes escenes i personatges que apareixen als darrers 10 capítols de la sèrie:
-
A l’Institut Àngel Guimerà que ens mostra la sèrie, l’única diversitat cultural o ètnica visible al centre és una alumna negra. El seu paper és totalment ornamental: es limita a formar part del grup, escoltant i responent afirmativament amb el cap a diàlegs entre els protagonistes, però sense cap interacció activa. Com a exemple, al capítols 28 (minut 15) i al capítol 29 (minut 17).
En una ocasió, al capítol 26 (minut 26), apareix des de darrera d’una escala i formula dues paraules.
De la mateixa manera, al capítol 31 (minut 28) apareix a una reunió de pares un actor que entenem que és el pare d’aquesta noia en ser l’únic personatge negre, i que de la mateixa manera que la seva filla, és rellevat a un segon pla sense protagonitzar cap diàleg ni intervenció.
-
L’ús de clixés i estereotips negatius i criminalitzadors entorn la població migrant han aparegut en els darrers capítols:
-
Població d’origen xinés: un grup d’homes xinesos apareix al negoci d’un dels personatges principals (en Ricard). Tenen una aparença ruda, fins i tot violenta, que connecta amb l’imaginari d’organització mafiosa. Els personatges no parlen gens castellà ni català, el que vol donar a entendre poca integració o coneixement de l’entorn. Un dels personatges principals (Marc) protagonitza diversos comentaris racistes i basats en clixés com el següents: “que es busquin un altre lloc per fer reunions de la ruta de la seda” o parlant del negoci del seu pare com “la gestoria Kung-Fu Panda”(Capítol 28, minut 43). Finalment, per acabar de reafirmar la seva conducta violenta, es dóna una situació d’assalt amb violència i robatori a l’habitatge d’un dels personatges (Capítol 30, minut 16).
-
Joves llatinoamericans: al mateix capítol que ocorren els fets anteriorment descrits, els protagonistes de la sèrie tenen un enfrontament al parc (espai públic) amb un grup de joves d’aparença llatina que vesteix roba ampla i gorres, responent a l’estereotip de «banda llatina», i que intimidarà als protagonistes i els apallissarà després d’amenaçar-los (Capítol 30, minut 26).
-
-
A més dels tres punts anteriors, dels quals hem rebut principalment la majoria de queixes, localitzem un altre estereotip que queda molt més diluït a la trama, relacionat amb una de les personatges principals: l’Oksana. Aquesta noia, ha estat caracteritzada pels guionistes com una alumna adoptada de procedència ucraïnesa, sabem que la seva mare biològica la va abandonar per motius que desconeixem quan va néixer. També se’ns relaciona aquesta amb problemàtiques en la conducta del filla. En aquest cas, l’Oksana és l’alumna més gran de l’institut per un o més anys de diferència amb els altres protagonistes, fet que potser alimenta a que des dels primers capítols en què apareix tingui una conducta titllada de “rebel”, i en l’última temporada també se’ns mostra com va ser mare soltera amb 16 anys. Tot i que aquest fet pot ser una decisió totalment respectable, es pot valorar que el personatge està sobrecarregat d’elements fora de la norma i generalment considerats negatius.
Tots aquests fets relatats contribueixen donar una imatge de les persones migrants i estrangeres totalment esbiaixada per estereotips negatius. Respectant el dret a la creativitat dels guionistes i el lliure exercici de la seva professió, ens atrevim a demanar una reflexió al voltant de la representació que estan fent d’una societat tant heterogènia com la catalana. I, en contraposició, l’efecte negatiu que el missatge de la seva sèrie pot tenir a la convivència i cohesió.
Així mateix, demanem a TV3 i la resta de corporacions de la CCMA que facin una profunda autocrítica sobre el valor de la televisió pública de Catalunya i la resta de mitjans públics, i sobre la funció transformadora i educadora que creiem que haurien de tenir, i que en la majoria de casos creiem que inclouen, a la seva programació.
Article escrit per Marc Fernàndez, estudiant de polítiques en pràctiques i membre d’ #Aixòésracisme
.
.
