Ahir, dins el marc de la Mostra d’Entitats de les Festes de la Mercè, es va celebrar l’acte de cloenda d’aquesta iniciativa, on es van reunir les famílies participants
La curiositat per conèixer altres cultures, de manera mútua, i el desig de trencar estereotips, són, segons les persones participants, les principals motivacions per participar-hi
Tot i la satisfacció amb el resultat del projecte, els responsables opinen que queda molt camí per fer: “no hi haurà interculturalitat sense igualtat de drets”
Una família provinent del Pakistan i una altra de Colòmbia, veïnes del districte de Sant Antoni, es van trobar per dinar. No es coneixien de res. Però l’Òscar Negredo, la persona que feia d’acompanyant, els va ajudar a preparar la trobada oferint-los la informació necessària pels detalls més logístics: número de comensals, edats de la mainada, al·lèrgies alimentaries. “No va caler ajudar-los a trencar el gel, els nens van començar a jugar com si es coneixesin de tota la vida i seguint-los a ells, la resta va anar rodat”, explica. “Fins que no obres la porta no es desvetlla el secret de qui són ni de quina cultura provenen”, explica la Montserrat Garcia Vidal, que també va fer d’amfitriona d’un dinar intercultural el passat mes d’abril. Algunes d’aquestes persones, amfitriones, convidades i acompanyants, s’han retrobat avui en un acte que cloïa la segona edició del projecte “La família del costat”.
“La innovació d’aquest projecte és que es genera l’espai de trobada dins de casa. Un fet que, per algun motiu, generalment ens costa molt”, explica Lola López, la recent nombrada Comissionada d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona. L’aspecte clau de “La família del costat” és obrir l’espai privat a unes persones que no coneixes. És, probablement, el més difícil d’aconseguir, però al mateix temps l’element diferenciador de la iniciativa, que ajuda a generar una relació horitzontal, de confiança. “Quan vam rebre la informació del projecte a través de l’esplai dels nens vam pensar que era una idea genial: tan fàcil de dur a terme i a la vegada tan efectiva” explica Montserrat.
Destacar els elements en comú i no les diferències, per tal de generar cohesió social, és l’objectiu de SOS Racisme, l’entitat organitzadora d’aquest projecte intercultural. “Tots i totes som veïns i veïnes i, com a tal, tenim inquietuds i preocupacions similars, però moltes vegades no tenim l’espai per compartir-les”. Per l’Ajuntament de Barcelona, que dóna suport al projecte des del seu inici, és important com contribueix a la convivència intercultural a la ciutat de Barcelona. Justament, l’eslògan “Barcelona, casa de tothom” és el que llueixen les bosses de tela i els davantals amb els que han obsequiat l’Ajuntament i SOS Racisme a les persones participants.
Des de SOS Racisme assenyalen que aquestes trobades no haguessin estat possible sense la implicació de les entitats de barri: “coneixen el barri i les famílies, i això permet baixar el projecte al territori, adaptant-lo i fent-lo útil a cada realitat, implicant els actors i difonent la iniciativa” , explica Sandra Nafría, técnica del projecte. XEIX Fort Pienc i Sant Antoni, Apropem-nos del Poblenou, els Plans Comunitaris de Sagrada Família, de Poble-Sec i del Besòs, entre més d’una cinquantena d’organitzacions dels quatre districtes en els que s’ha desenvolupat el projecte: Horta-Guinardó, Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc i La Bordeta.
Els indicadors de participació són satisfactoris per l’entitat antiracista: 93 famílies veïnes de la ciutat provinents de més de trenta orígens diferents, una cinquantena d’acompanyants a més de quaranta àpats; en total, més de 300 persones que han participat . Però més enllà dels números, destaquen el valor qualitatiu dels resultats: “no és fàcil fer un acte en positiu” i “aconseguir visibilitzar aquesta corrent de persones que entenen la diversitat de manera positiva” no és senzill.
En Munir Ahmad Zia agraeix la calidesa de la família amfitriona. “Somos de diferentes tierras o lugares, pero somos iguales”. Com ell, la Montserrat creu en les persones i aquest dinar ha suposat “una experiència enriquidora per mi i per la meva família”. La Sònia, que fa un any que va venir a Barcelona des del Brasil, també hi va trobar aquesta utilitat; segons explica a l’acte, ella volia que les seves filles coneguessin persones d’altres cultures que viuen a la seva nova ciutat.
Tot i que ni l’entitat de drets humans ni l’ajuntament saben encara si hi haurà una nova edició de dinars interculturals, altres municipis s’han interessat per aquesta experiència, que SOS Racisme ha impulsat inspirant-se en el projecte “Bizilagunak” de SOS Racismo-Arrazakeria, al País Vasc.
::::::::::::::::::::::::::::::
Més informació:
- Web “La Família del costat“
- Pàgina de Facebook:
- Imatges dels dinars a Instagram amb l’etiqueta #familiadelcostat
- Reportatge acte de cloenda a BTV.
- Reportatge inici del projecte a BTV (Nov 2014)
