Més enllà del “volem acollir”

Ja és una realitat: Espanya ha acollit les 629 persones migrants de l’’Aquarius’. És una bona notícia, això és innegable, però quina serà la realitat que es trobaran en arribar a les nostres ciutats? ¿Seran tractats com els migrants i refugiats que ja viuen entre nosaltres? Esperem que no.

No val fer mesures ‘pinkwashing’ i campanyes ‘migrant-friendly’ sobre l’acolliment dels migrants per guanyar vots i fer un ús d’aquest fenomen però després no desenvolupar eines efectives perquè aquestes persones puguin tenir una vida digna i amb totes les garanties a casa nostra.

Just després de conèixer la notícia vaig pensar en les reivindicacions que la Tancada Migrant porta duent a terme els últims mesos en defensa dels drets de les persones migrants. Pensava que les persones de l’’Aquarius’, si no canvia res, hauran de viure el que han viscut i el que pateixen dia rere dia les persones migrants que ja viuen amb nosaltres.

¿Hauran de passar per la sol·licitud d’asil o la demanda i renovació dels papers? Es tracta d’un procediment molt llarg i ple d’entrebancs, exemple d’aquest sistema altament burocràtic i pervers que fa que la vida de les persones quedi en els llimbs administratius més absoluts. Pensem en el que comportaria aquesta dificultat per a la vida de qualsevol de nosaltres.

Perquè, no ho oblidem, a Espanya continua vigent una llei d’estrangeria racista que vulnera els drets i llibertats de les persones migrants i refugiades. ¿Tindran garantit l’empadronament sense restriccions i tindran accés a una sanitat pública universal i per a totes les persones?

¿Podran acabar en un CIE (centre d’internament d’estrangers)? L’arribada del vaixell ha propiciat el debat. Primer semblava que sí, després s’han afanyat a dir que no. Molt bé, convinguem que ara no ho faran. Però ¿què passarà d’aquí un temps? ¿Podran acabar-hi si la policia fa una batuda racista i es troben en situació irregular? ¿Podran ser objecte d’una devolució “en calent”?

La resposta, malauradament, és que sí. Perquè tot apunta que se’ls aplicarà la mateixa llei d’estrangeria que s’està aplicant actualment.

Espanya s’ha erigit, en acollir els migrants de l’’Aquarius’, com l’esperança d’Europa en matèria de política migratòria, però, més enllà de la promesa de retirar les concertines de l’Europa fortalesa, no ha dit res de canviar el gruix de les mesures a la frontera sud.

Espero que les 629 persones de l’’Aquarius’ no hagin de sentir mai, com sí que ho han sentit els migrants i refugiats que ja viuen a Catalunya, que “els migrants col·lapsen la sanitat”, que “ens roben la feina”, que “només viuen d’ajudes socials”, que “ho tenen tot més fàcil”, “que primer els de casa”. Esperem que no.

Els migrants que viuen a casa nostra afronten moltes dificultats i discriminacions, com també les 629 persones de l’’Aquarius’ i dels altres vaixells que arribaran. Siguem-ne conscients per donar suport a les seves lluites i arribar a ser una societat que pugui dir en veu alta, i sense caure en la hipocresia, “volem acollir”.