El PP atia el foc que l’alimenta l’odi del racisme.
El Partit Popular ha endurit el seu discurs en relació a la immigració. I els alcaldables de Barcelona i Tarragona han volgut anar tan lluny, que han fet un discurs i unes propostes carregades de falsedats i mentides. Voluntat de manipular l’electorat amb propostes populistes?
Les desmuntem, una a una.
Alberto Fernàndez Díaz, alcaldable per Barcelona:
-
«No puc compartir que un immigrant, a més de ser il·legal, l’endemà d’empadronar-se puguis accedir a serveis que no són bàsics».
FALS: el padró no dóna dret als serveis socials no bàsics. En el cas de les persones d’origen estranger, aquest accés està regulat per la Llei d’Estrangeria, com detallarem a continuació, exigint disposar de residència regularitzada.
Per una altra banda, una persona no pot ser «il·legal», en tot cas està en situació administrativa irregular o no té papers. D’altra manera estem tractant aquestes persones com a objectes i no éssers humans.
-
Exigir 5 anys d’empadronament a la ciutat per accedir a ajuts i serveis socials no essencials (ortopèdies, ortodòncia, activitats extraescolars i teràpies respiratòries).
REQUISIT JA EXISTENT: La Llei Orgànica de Regulació dels Drets i Llibertats de les persones Estrangeres (més coneguda com Llei d’Estrangeria), exigeix tenir el permís de residència per accedir a seguretat social i serveis socials. Per tant, aquesta persona ja ha complert uns requisits d’anys de residència, entre altres (contracte de feina, sense antecedents penals, etc.)
Per altra banda, això significa que una persona sense papers, independentment dels anys que fa que resideixi al municipi, no hi podrà accedir.
-
Endurir els requisits per obtenir un habitatge de protecció oficial: 5 anys d’empadronament per habitatge de lloguer social i 10 anys d’empadronament per al de compra.
REQUISITS JA EXISTENTS: Per accedir a la borsa d’habitatge social, és requisit imprescindible tenir permís de residència. Inclús en el cas d’habitatge d’emergència social (per desnonament, etc).
A més, s’ha de mantenir aquest permís vigent durant tot el període que estiguin inscrites, el que és el mateix, en el moment que una persona perd el permís de residència, se l’elimina del registre de la borsa d’habitatge, segons recull el Consorci d’Habitatge de Barcelona.
Però no podem oblidar que segons l’article 13 de la Llei d’Estrangeria, les persones estrangeres amb permís de residència de llarga duració (pel que calen més de 5 anys de residència amb papers) podran accedir a aquests serveis «en la mateixa situació que els espanyols».
-
Crear una taxa per emetre informes d’arrelament i reagrupament.
JA EXISTEIX I NO TÉ COMPETÈNCIES: l’informe d’arrelament que necessiten les persones immigrades per regularitzar la seva situació, és responsabilitat de la Generalitat, no dels ajuntaments. Les institucions locals tenen la tasca de realitzar aquest informe, però en cap cas donar el vist-i-plau final, ja que és responsabilitat de la Generalitat primer, i de la Delegació de Govern finalment.
Per altra banda, la Generalitat ja ha establert una taxa que les persones que sol·licitin l’informe han de pagar, tot i que aquest no sigui positiu. I al mateix temps, ha establert que aquesta taxa ha de ser única, és a dir, que els ajuntaments no en poden aplicar-ne més.
-
Denegar l’informe d’arrelament i reagrupament a persones amb més de 3 sancions per infraccions de les ordenances municipals.
NO TÉ COMPETÈNCIES: com hem explicat a dalt, l’ajuntament no té competència per donar o denegar permisos de residència. En tot cas pot fer un informe negatiu de la persona.
I JA ES FA: aquestes infraccions ja es recullen en l’informe policial que Delegació de Govern valora abans de tramitar el permís de residència, juntament amb l’informe d’arrelament dels ajuntaments. Aquest informe policial recull els antecedents penals i policials, per tant, inclou les infraccions de les ordenances. De fet, aquests antecedents policials són la causa de la majoria de les denegacions de permisos de residència, com diverses entitats socials hem denunciat.
-
Expulsar a les persones immigrants en situació irregular que siguin delinqüents reincidents.
JA ES FA I NO TÉ COMPETÈNCIES: L’Article 89 del Codi Penal estableix les condicions d’expulsió i no retorn a l’Estat espanyol de les persones estrangeres sense papers que delinqueixin.
En tot cas, per experiència de partit sap sobradament que qualsevol modificació del Codi Penal s’ha de fer des del Congrés i amb una àmplia majoria. Lluny de les competències d’un alcalde.
-
No permetrà «una Barcelonistán o un gueto islàmic» prohibint l’ús del burka o el niqab al carrer i als edificis municipals.
MESURA IL·LEGAL: a les ciutats de Lleida i Reus es van promoure prohibicions contra l’ús del vel integral i ambdues van ser anul·lades pels tribunals, ja que atempta contra el dret a la llibertat religiosa. Vol ser el tercer alcalde amb aquesta proposta il·legalitzada?
En tot cas, ha de ser un estament superior el que reguli aquest tema. Al Parlament de Catalunya s’està treballant des de fa un any en una proposta de Llei per regular, entre altres, també aquesta pràctica. Encara no s’ha arribat a cap acord.
-
«S’ha de dir que aquí no hi cap tothom i que per accedir a serveis s’ha de complir la llei».
PRENEM NOTA: estem d’acord en què s’ha de complir la llei, totes les lleis que estableixen els drets de les persones, també les immigrades, que tot i ser restrictives, impedeixen que alcaldables amb voluntats racistes puguin malmetre, encara més, les condicions de vida de les persones immigrades.
Alejandro Fernàndez, alcaldable per Tarragona:
-
Examinar a les persones immigrades: fer una prova de llengua (catalana o castellana) i sobre els «drets i obligacions del país que els acull», per poder accedir a les ajudes socials, i exigir 5 anys d’empadronament.
REQUISIT JA EXISTENT: Com hem explicat anteriorment, el requisit dels anys d’empadronament ja es veu àmpliament cobert pel requisit ja existent del permís de residència.
I haver de fer un examen per accedir a les ajudes, viola les condicions recollides a la Llei d’Estrangeria, per sobre de les competències dels alcaldes.
-
Exigir la igualtat entre homes i dones, «sobretot als membres de la comunitat musulmana».
A l’Estat espanyol la desigualtat salarial entre homes i dones és del 24%, segons el darrer informe del sindicat UGT. Un de cada tres joves considera acceptable que la parella la controli, segons el darrer informe del CIS. I el número de víctimes per violència de gènere és alarmant. Davant aquestes dades, la preocupació per promoure la igualtat entre homes i dones la focalitzem només en les persones immigrades?
- El company Edo Bazzaco llegitn un manifest en una concentració de rebuig al PP a l’hospitalet.
