aixòésracisme, dret admissió, polifacètica

“No entras por las bambas” – Acta de la 7a Polifacètica Antiracista

juny 5, 2018
Notícies, Portada

L’assemblea oberta del mes de maig, organitzada pel grup de treball d’Aixòésracisme, es va centrar en el dret d’admissió racista en motiu de la campanya #elracismesurtdefesta. L’objectiu era compartir experiències, de persones discriminades, de testimonis de discriminacions així com de persones que treballen a locals d’oci nocturn i podien traslladar la seva vivència. I entre totes, construir estratègies per plantar cara a l’aplicació racista del dret d’admissió.

El racisme a les discoteques a la 7a polifa — Estrena del 4t capítol de #elracismesurtdefesta a la “polifa” celebrada al Casal de Barri Pou de la Figuera.

Per començar la sessió es va fer una prova al Kahoot, una eina virtual de col·laboració. Aquesta ens va plantejar diferents preguntes a les que les persones participants podien anar responent alhora. Aquests van ser els resultats:

Resultats del Kahoot de la 7a "polifa" — Resultats del Kahoot de la 7a “polifa”

L’anàlisi de les respostes va donar peu a reflexionar i debatre sobre els diferents consells de com actuar davant un cas d’aplicació racista del dret d’admissió:

1/Demana el motiu

Et poden deixar fora per motius de seguretat o d’ordre públic (si consideren que vas massa begut, drogat, per agressions o robatoris), o bé en cas que l’aforament estigui complet, però mai per motius de sexe/gènere/orientació/origen/color de pell/etc.

Els locals han de comptar amb rètols on s’hi explicitin els requisits d’accés: l’edat mínima d’accés, el codi de vestimenta, o altres  si bé la majoria no els expliciten ni al local ni a la web !

2/Demana 3 còpies del full de reclamació

A nivell legal, és important queixar-se en el moment (enlloc d’esperar a dies després), i demanar el full de reclamació és la forma de demostrar que no estem d’acord amb allò que ha passat.

Si bé els pot demanar qualsevol persona, els haurà d’omplir la persona interessada (és a dir, la víctima de la discriminació en l’accés al local).

3/Truca els Mossos d’Esquadra (112)

Els cossos de seguretat tenen presumpció de veracitat. Faran una acta en què registraran les versions de totes les parts.

4/Recull evidències

Qui ha vist el que m’ha passat? Hi ha testimonis? Si és així, fes-los explicar el que ha passat (i grava’ls) i demana’ls les dades de contacte per poder-los contactar en cas que sigui necessari.

Qui més es queda fora? Els dónen motius? Si és així, quins són?

Aconsegueixo gravar (en vídeo o veu) el cas d’una altra persona discriminada? [si em plantejo difondre aquest vídeo, és important que no surtin les cares dels/les porteres; d’altra banda, si me’l guardo i no el difonc, gravar les cares permet identificar-lxs…]

Provem d’entrar altre cop però separades, a veure què passa?

En qualsevol cas: hi ha càmeres que hagin gravat l’escena? (del mateix local o d’altres locals propers) En cas que vulgui demanar la gravació, ho hauré de fer ràpidament (en menys d’un mes) per tal que no l’esborrin, i poder presentar el vídeo als jutjats com a prova o evidència.

5/Assessora’t

Pots fer-ho a l’OND o bé al SAiD. Malgrat en el moment actual no obtenen massa resultats, és important el registre de casos d’aquest tipus i fer pressió per tal que les administracions espavilin, i els mateixos locals comencin a qüestionar les seves pràctiques.

La denúncia es pot tramitar per via administrativa (que podria acabar amb una multa al local) o per via penal (hi ha d’haver un delicte d’acord a l’article 512 del Codi Penal, així com una persona identificada –per exemple, un dels porters/es- que ha comès el delicte). Val a afegir que la via penal generalment penalitza únicament els porters i no els seus caps –hi ha l’opció de sancionar empreses però cal demostrar que hi ha un benefici econòmic darrere, la qual cosa és pràcticament impossible de demostrar.

Després del debat, podríem afegir altres consells:

0/ Si preveus que et poden discriminar, estigues atent/a i preparat/da

“Que la discriminació m’enganxi gravant”, tant a mi com a les persones que m’envolten. Prepareu-vos, parleu entre vosaltres, amb les persones de la fila… Segons les circumstàncies, fer rebombori pot ser perjudicial per al local, sobretot si altres persones de la fila s’hi uneixen com a aliats. Es pot plantejar inclús el boicot col·lectiu.

Arrel de la pregunta llançada de “què podem fer més enllà de la via legal”, podríem afegir:

6/Ataca la seva imatge a les XXSS

A banda de la denúncia, una fórmula efectiva de posar-los en evidència és atacar la imatge del local a les XXSS i la viralització del cas i les proves [en cas que tinguis vídeos per publicar, sigues caut/a per tal que no surtin les cares dels/les porteres i evitar així denúncies i multes]. És important que busquis aliances (per exemple, persones conegudes o amb molts seguidors) que donin suport (i difusió) a la causa.

Experiències compartits per les persones participants

Noi negre comparteix que s’ha trobat amb l’excusa de l’“aforo completo” a la discoteca Shoko i que va haver d’anar a un local on coneixia a algú dels que hi treballava que el deixaria entrar.
Mare d’un noi negre de 16 anys comparteix que el seu fill va ser l’únic a qui van deixar fora, sense poder entrar, de tot el grup a la discoteca Miracle de Mataró, i no li van donar cap motiu. Els companys del noi no van saber com reaccionar.
Noi racialitzat apunta que en aquesta edat això et genera conflictes interns: arrel de la discriminació (per tant, d’una experiència negativa, xocant, dolorosa) et comences a preguntar per la teva identitat i pertinença.
Diverses mares d’una escola amb diversitat [de St.Just Desvern?] comparteixen les seves dificultats dins l’AMPA de l’escola per organitzar esdeveniments amb participació de les famílies blanques, i per tractar temes de racisme en el si familiar. També s’expressa la frustració que generen comentaris com “qué pelo tan bonito tiene tu hija” o “qué piel tan [morenita y] bonita tiene tu hija” que la gent es pren la llibertat d’expressar.
Apunts sobre clasisme: “si el alemán la lía, nadie se va a fijar, [simplemente] es un guiri borracho; si es el negro quien la lía, a la siguiente no entrará ninguno!”. És a dir, per a alguns grups de persones racialitzades (per exemple, homes negres), algunes agressions puntuals es generalitzen totalment indegudament i de forma indiscriminada (establint associacions com negre=agressiu o liante).

Propostes d’acció suggerides

Formar el professorat a les escoles.
Impulsar tallers de sensibilització en escoles (amb possible vinculació o aliança amb les AMPA). Els vídeos elaborats per la campanya #ElRacismeSurtDeFesta són un material que pot fàcilment arribar a les aules de secundària [caldria crear una guia pedagògica per treballar-lo] <-> paral·lelisme amb la campanya SeBuscanValientes contra el bullying a les aules – https://www.youtube.com/watch?v=omZkxy3wU1c
Introduir el Teatre de les Oprimides a les aules com a eina pedagògica que parteix de situacions reals, vivències, genera empatia, i transforma a partir de l’experiència i la posada a prova.
Calen activitats en què les famílies (d’origens i costums diversos) participin, per apropar les realitats d’uns i altres…
Cal impulsar una campanya de desprestigi de denúncia als locals “reincidents” <-> el boicot econòmic pot ser una arma d’atac contra els locals que apliquen el dret d’admissió racista.
Cal buscar testimonis d’ex-porters que hagin seguit ordres racistes i que ho vulguin explicar (si no és a cara descoberta, a cara tapada).
Tant com denunciar i atacar el dret d’admissió racista, cal donar suport al dret d’admissió real i per a totxs, tot identificant quins locals no discriminen en l’accés per tal d’anar-hi i consumir allí.