Des de SOS Racisme denunciem el to i les formes que està prenent el debat sobre immigració. És en aquest context en el que emmarquem les declaracions del Sr. Montilla. En una entrevista a Catalunya radio, el candidat a la Presidència de la Generalitat pel PSC afirma que “la societat catalana està pràcticament al límit en la seva capacitat d’acollida”. Aquesta afirmació en si mateixa ja és qüestionable, però encara més alarmant és el fet que utilitzés com a exemples que “si mantenim el ritme migratori, els catalans podem perdre serveis”, o que “el sistema sanitari català no es pot permetre donar més targetes sanitàries”.
Aquests dies estem veient com les crítiques del PP estan produint un efecte de paràlisi i contradiccions en el Govern estatal socialista que aposta per seguir el joc al PP fent carreres per qui té mes mà dura amb la immigració. Les declaracions del Sr. Montilla sembla que van en la mateixa línia i obren la veda perquè el PSC centri la seva campanya electoral en els mateixos termes.
La situació a nivell social ja és prou delicada com perquè un candidat d’un partit que es defineix d’esquerres es permeti parlar amb tan poc rigor, generant alarma social i animant a la competència pels recursos entre ciutadans en funció del seu origen. Res millor per abonar el caldo de cultiu de la xenofòbia. El més fàcil per desviar el centre d’atenció és fomentar la competència pels recursos entre els més desprotegits i fomentar la por a la pèrdua de privilegis dels ciutadans enfront la immigració. Aquest va ser el discurs del PP els anys que van ser governants de l’Estat espanyol, escolant-se profundament en l’opinió pública. Els esforços que des dels sectors socials i alguns representants polítics catalans s’han fet aquests últims anys, es llencen per terra amb declaracions com aquestes.
De què parla, Sr. Montilla? Què vol dir mantenir unes posicions sobre la immigració més restrictives que les que ha mantingut el seu partit tradicionalment? Està parlant de les persones en situació administrativa irregular? De les persones que han intentat arribar a les costes de l’Estat espanyol jugant-se la vida? Del fracàs d’un procés de normalització que mai va ser un “papers per tothom” sinó una amnistia pels empresaris? Està culpabilitzant als immigrants de les mancances de l’Estat del Benestar català per cobrir les necessitats de tots aquells que vivim i treballem a Catalunya (persones d’origen immigrat incloses)? Proposa la cultura de la por i l’alarmisme per fer front als reptes de la immigració?
Davant aquestes preguntes des de SOS Racisme plantegem que:
- Aquest debat sobre si arriben més o menys persones és hipòcrita. Intenta amagar un fracàs de les polítiques en estrangeria de la nostra societat. Les persones sense papers venen perquè hi ha oferta de feina, encara que aquesta sigui il•legal. Es veuen obligades a treballar en condicions d’explotació laboral i poden participar de part de l’estructura de la nostra societat però sense drets. Per què no deixem d’amagar aquesta realitat i apel•lant a la ètica, l’acceptem per elaborar un diagnòstic i elaborar alternatives? No ha crescut l’economia catalana aquests anys? No és veritat que l’economia submergida existia abans de la immigració i des de sempre ha estat i és una font molt important del PIB?
- Mai ha existit una veritable política migratòria, els esforços s’han centrat en el control de l’estrangeria. Tot hi així, la política d’estrangeria no preveu vies legals i permanents d’entrada i accés al mercat laboral. Les mesures restrictives en matèria d’immigració no són una garantia per “ordenar” uns fluxos migratoris que cal situar en un context de globalització econòmica i desigualtats mundials, i molt menys per garantir la cohesió de les societats d’acollida. Acceptem que l’únic efecte crida és un món amb oportunitats envers un món sense futur. Drames com els de Ceuta i Melilla o de les Canàries són només un intent desesperat de sortida individual a una crisi humanitària i la punta del iceberg del fracàs en matèria d’immigració.
- L’Estat del Benestar a Catalunya encara està molt per sota de la mitjana europea, la pobresa al país té moltes cares a les que ara es sumen les de molts immigrants. Cal apostar per avançar en el pacte de l’educació, en potenciar i millorar la llei de barris, en fer la llei de serveis socials, en la llei de dependència, etc. En definitiva cal apostar per les polítiques socials i dotar-les de pressupostos.
Des de SOS Racisme exigim l’aturada d’aquests discursos desvirtuats i de les intoxicacions mediàtiques. No podem permetre que la majoria de la població autòctona identifiqui immigració amb “invasió” , “delinqüència” o “competència pels recursos”. Deixem d’alimentar aquests tòpics que calen cada cop més, generen racisme social, i es tradueixen en discriminacions i agressions a la vida quotidiana de moltes persones.
Però sobretot exigim a les forces polítiques una aturada, un moment de reflexió per veure que estem fracassant en matèria d’immigració: es vulneren drets humans, i hi ha múltiples casos que evidencien fractures socials. Mirem endavant, i pensem que està en joc el futur de la nostre societat. Avui ser realistes no és caure en la utopia sinó que pot ser el que faci evolucionar a la nostra societat en un marc d’igualtat, justícia i democràcia.
Des de SOS Racisme-Catalunya, preocupats davant aquesta situació i la que es pot donar en període electoral, convidem al Sr. Montilla i a tots als candidats a President de la Generalitat a visitar l’exposició de la nostra campanya “Murs: trenquem tòpics per la convivència” que fins el dia 21 podran visitar a la Ludoteca Maria Gracia Pont del Poble Nou.
SOS Racisme Catalunya
Barcelona, 14 de setembre 2006
