Un pas endavant en la lluita contra el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de Barcelona. El Consell de Ciutat, l’òrgan consultiu i de participació entre la ciutadania i l’Ajuntament de Barcelona, va aprovar ahir dilluns dia 10 de novembre, una declaració sobre el CIE de Barcelona.
Les entitats de la campanya Tancarem el CIE vam presentar ahir la declaració, que ara passarà al ple municipal de Barcelona per ser ratificada pels grups municipals. El text reclama replantejar l’internament de persones estrangeres, insta al respecte escrupolós dels Drets Humans i reclama a l’Ajuntament que s’impliqui en la vigilància i la fiscalització del centre.
Tot seguit, reproduïm el text íntegre aprovat ahir:
Declaració del Consell de Ciutat sobre el CIE de Barcelona
Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són centres no penitenciaris on també s’interna les persones de nacionalitat estrangera extracomunitària que han estat detingudes per trobar-se en situació administrativa irregular –no tenir papers–, abans de ser expulsades definitivament de l’Estat. La seva existència deriva de la política migratòria comuna adoptada per la Unió Europea amb l’acord de Schengen de 1995, i administrativament depenen del Ministeri de l’Interior. Actualment n’hi ha set a tot el territori espanyol, un d’ells situat al parc logístic de la Zona Franca de Barcelona, que va entrar en funcionament l’any 2006.
El perfil majoritari són estrangers, alguns dels quals fa anys, que en la meitat de casos no tenen cap mena d’antecedents penals i que es troben tancats en els mateixos espais i amb el mateix règim que altres persones estrangeres que han commutat el compliment d’una condemna per delictes, per l’expulsió al seu país d’origen. Per a molts es tracta, per tant, de l’aplicació de la pena més alta que preveu la legislació actual –la privació de llibertat– per una falta administrativa que no és constitutiva de delicte, una situació que confronta amb la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, el CIE de Barcelona és exclusivament masculí, fet que comporta que en els casos d’internament de dones procedeixi un trasllat a les instal·lacions de València, que pot resultar traumàtic per a les persones i les famílies afectades. Entre els retinguts als CIE de tot l’Estat també hi ha menors, dones víctimes d’explotació sexual, refugiats, embarassades i persones malaltes.
La llei estableix una estada màxima de seixanta dies en aquests centres, prevista només per a casos excepcionals, mentre en paral·lel es desenvolupa el procediment administratiu per a l’extradició de les persones detingudes. Tanmateix, els CIE han demostrat al llarg d’aquests anys una seriosa manca d’efectivitat respecte a la funció que se’ls atribueix: les dades del 2013 ens demostrem que pràcticament la meitat dels internaments no acaben en expulsions, i en el cas de Barcelona de les 1.584 persones que hi van ser retingudes se’n van expulsar 729, de manera que el 54% dels internaments no van acabar en expulsió. Aquest fet imposa un qüestionament de la pròpia raó d’existir dels centres i dels motius pels quals s’interna durant aquest període persones que finalment poden regularitzar la seva situació o que per qüestions de dret internacional no poden ser retornades al seu país d’origen.
A més, en aquests vuit anys de funcionament del CIE de Barcelona s’han produït diverses situacions irregulars que han provocat la consegüent preocupació de la ciutadania i de les entitats de l’àmbit migratori i de defensa dels drets humans. S’han realitzat denúncies per abusos i agressions reiterades per part d’agents que custodien el centre. Els casos més extrems són les quatre morts que s’hi han produït en els darrers quatre anys, dues d’elles per suïcidi dels interns. Les altres dues van ser per infart agut de miocardi i per malaltia, extremadament infreqüents en homes joves. Cal extremar l’atenció per evitar que es puguin donar casos d’aquestes característiques en persones que estan sota vigilància policial.
Aquestes mateixes entitats han cridat l’atenció davant del que consideren com a una manca de tutela judicial i d’instruments necessaris per garantir els drets fonamentals dels interns: unes condicions mínimes d’habitabilitat, una atenció mèdica adequada, la falta d’intimitat (els interns comparteixen les cel·les entre vuit persones) o que les dificultats per comunicar –se amb l’exterior de les persones retingudes amb les seves famílies i l’exterior. En conjunt, s’ha denunciat i evidenciat que cal millorar els mecanismes de transparència i de rendició de comptes a la societat, fins al punt que es dificulta l’entrada regular d’entitats, representants polítics, dels mitjans de comunicació o del propi Síndic de Greuges per supervisar les condicions de les persones detingudes.
Arran de tot el descrit, des de la seva entrada en funcionament diversos representants del teixit associatiu i la societat civil han reclamat augmentar el control democràtic sobre el CIE, molts d’ells advocant directament pel seu tancament definitiu. En aquest sentit, recentment s’han produït importants mobilitzacions orientades a la visibilització i l’encerclament del CIE de la Zona Franca, convocades per la campanya Tancarem el CIE de Barcelona, formada per un gran nombre d’entitats de la ciutat, algunes de les quals membres del propi Consell de Ciutat.
Davant d’aquesta realitat, el Plenari del Consell de Ciutat vol posar de manifest i traslladar al Plenari del Consell Municipal:
- L’existència dels Centres d’Internament d’Estrangers no ha estat mai absent de polèmica i d’inquietud respecte al seu funcionament i fins i tot, en alguns casos, de desacord total sobre la seva existència. S’han conegut al llarg dels darrers anys nombroses situacions que generen molta incertesa i malestar sobre el seu funcionament i posen en dubte el compliment de les mínimes garanties per un col·lectiu de persones, veïns i veïnes de la nostra ciutat sense situació administrativa en regla, fet que suposa una infracció de caire administratiu, però no un delicte penal.
- Barcelona té el convenciment que la regulació o gestió dels moviments migratoris ha de basar-se inequívocament en el respecte escrupolós dels Drets Humans i en l’establiment de consensos entre l’Administració, les entitats de l’àmbit dels drets fonamentals i migració i les pròpies de les persones afectades. Per això rebutja qualsevol actuació que es fonamenti en el càstig, la reclusió sense garanties, la coacció o la repressió sobre les persones migrants, recordant que sovint ja viuen en una situació d’elevada exclusió i vulnerabilitat.
- Existeix una profunda preocupació per la realitat que descriuen les entitats i associacions que són coneixedores de les pèssimes condicions de vida de les persones internades per decisió judicial al CIE de Barcelona, així com per les múltiples denúncies que s’han produït arran de presumptes agressions i vulneracions de drets fonamentals. Els indicis i sospites existents són absolutament incompatibles amb un Estat de dret democràtic i requereixen d’una decidia intervenció per part dels poders públics per tal d’eradicar qualsevol pràctica abusiva.
- Cal un replantejament integral de les polítiques comercials, de cooperació, d’estrangeria, incloent-hi la figura de l’internament per a persones en situació administrativa irregular, així com d’asil i de fronteres, tant per part d’Espanya com per part del conjunt de la Unió Europea, ja que en el seu conjunt són incapaces d’aportar una gestió dels fluxos migratoris coherent amb els principis inspiradors de la pròpia UE, i creiem que Barcelona pot contribuir a impulsar aquest replantejament.
- L’Ajuntament i el conjunt de la ciutat no poden ser aliens al debat sobre el funcionament i el futur del CIE de Barcelona i cal que s’hi impliquin activament. S’ha d’abordar en el si de la Comissió de treball sobre el CIE els aspectes relacionats amb la transparència de l’activitat i de les condicions del centre i, també, la possibilitat d’impulsar la signatura de convenis per la prestació de serveis d’assistència social als interns, així com organitzar visites de representants polítics i les entitats. Aquesta comissió ha d’estar formada per, a banda dels membres municipals i policials ja presents, representants de les associacions de Drets Humans i una persona en representació del Consell de Ciutat, i ha de ser convocada i dinamitzada amb prou freqüència per poder realitzar la tasca que se li assigna, en coherència amb el compromís de reivindicar el paper de Barcelona com a ciutat capdavantera i referent en la defensa dels Drets Humans, la inclusió i la cohesió social.
Barcelona, 10 de novembre de 2014
Fotografia de portada: Manel Clemente
