#NOTICIA: Iniciem la commemoració dels 25 anys de lluita

Ahir es va celebrar un acte de commemoració del 25è aniversari de SOS Racisme al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Activistes, socis i sòcies, membres fundadors, entitats catalanes i representants de les administracions; gairebé 200 persones van voler acompanyar l’entitat en aquest moment especial.
L’acte, que va presentar el periodista de TV3 Carles Solà, va comptar amb les intervencions d’un dels membres fundadors de l’associació i director del festival Barnasants, en Pere Camps, els activistes antiracistes Beatriu Guarro, Karlos Castilla i Zeshan Muhammad, la directora de l’associació, Alba Cuevas, el Secretari d’Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
Abans de finalitzar l’acte, es va projectar un vídeo de repàs històric de l’associació, en el que van participar en Joan Subirats, l’Arcadi Oliveres, l’advocada Maria Elena Bedoya i els activistes Zeshan Muhammad i Eva Ortigosa.



25 aniversari de SOS Racisme from SOS Racisme-Catalunya on Vimeo.
A les persones assistents, se’ls va entregar el darrer número de la revista Colors, dedicada a una reivindicació històrica de l’entitat: els drets polítics de les persones d’origen immigrat. I amb aquesta, un targetó amb el dibuix del logo de l’associació, la mà oberta, on es demanava escriure un missatge per dipositar a una urna. Del recull de missatges, es farà un muntatge audiovisual per fer-ne difusió.
Aquest va ser el discurs que va fer la Directora de l’Associació, Alba Cuevas:
No cal que us digui que per nosaltres avui és un dia molt especial, enguany commemorem el nostre 25è aniversari, i fent aquest acte aquí ho hem volgut compartir amb tots vosaltres.
Preparant aquest discurs i per tant fent balanç de la feina feta, ens ha passat pel cap pensar en què és, el que hem fet malament, ja que després de 25 anys comprovem que les nostres reivindicacions són molt similars.
Voldria situar tres temes que, en el passat i avui, són cabdals en la nostra tasca.
És un exemple de la trajectòria de SOS Racisme, la denúncia del racisme institucional, un dels seus exponents, des del 1985, i també de la lluita de l’associació: la derogació de la llei d’estrangeria. Una reivindicació vigent, també, en l’actualitat.
La política d’estrangeria, no només és incapaç de donar resposta a les necessitats del context, sinó que en alguns aspectes suposa la vulneració dels drets humans, i en les seves pitjors conseqüències provoca la mort. Vull per això, recordar les lamentables morts a la frontera de Ceuta fa poc més d’un mes i mig, siguin resultat de l’actuació o de la no actuació de la guàrdia civil, tots dos supòsits de gran gravetat.
També l’existència dels CIE que qüestionen la concepció d’estat dret, ja que permet la privació de llibertat d’aquells que no han comès cap delicte.
Fa pràcticament dues setmanes, s’aprovava el Reglament que, pel nostre parer, no significa cap avenç, més que la pròpia existència del document que arriba casi 30 anys tard. Un reglament que legitima la vulneració de drets.
Molts dels que esteu aquí sabeu que el posicionament i la lluita de SOS Racisme passa pel tancament d’aquests centres, no els volem a Barcelona, ni a l’estat, ni a Europa, ni enlloc.
Penso, però, que avui toca dir perquè no el volem a la nostra ciutat…
– Perquè la ciutat de Barcelona no es pot permetre l’existència d’un espai d’opacitat on no es garanteixen els drets humans, una realitat coneguda i denunciada per institucions i partits polítics que avui ens acompanyeu.
– Perquè contradiu els principis que impulsen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en les ciutats pels Drets Humans.
– Perquè com a capital de Catalunya, i en el moment de debat nacional que estem vivint, cal que ens imaginem quin model de país volem. I per tant si en aquest hi tenen cabuda els CIE…. Desitgem que no sigui així
Per això creiem oportú, insistir a l’alcalde i al conjunt del govern municipal, i ho volem fer en el marc de l’acte d’avui, en la possibilitat de fer una declaració institucional, un posicionament a favor dels drets humans a la ciutat, assenyalant aquells espais que els vulneren, com és el cas del CIE de Barcelona.
I per a situar, ja, el segon tema que voldria destacar, considero necessari parlar d’un perill al que ens enfrontem, que és l’existència d’un discurs polític racista i la presència de grups d’extrema dreta a les institucions democràtiques. Un fet al que cal fer referència quan tenim tant properes les eleccions europees. Però que també ens porta a parlar d’una realitat més pròxima: la dels ajuntaments catalans amb partits obertament xenòfobs, o partits que utilitzen la xenofòbia i el racisme per obtenir rèdit electoral.
No haver actuat a temps ens porta a la situació actual; n’és un exemple la 1a volta, aquest cap de setmana, de les eleccions franceses. Per això no ens podem quedar de braços creuats:
– Treballar per la no contaminació d’aquests postulats a la resta de partits
– Assegurar un posicionament contundent en contra Mostrar de manera evident el REBUIG! Ara no és moment per les ambigüitats.
D’altra banda, i com a tercer tema, és fonamental parlar de la necessitat de que els governs prenguin com una prioritat la lluita contra el racisme: calen polítiques transversals antiracistes, calen polítiques de no discriminació.
– Necessitem visibilitzar el racisme com un problema, assenyalar-lo per poder-li fer front
– També, necessitem, garantir la igualtat d’oportunitats, assegurar l’ascensor social per a tota la ciutadania, que el color de pell, l’origen nacional o ètnic, la cultura o la religió no siguin un impediment per a viure amb igualtat.
I en aquest sentit, i possiblement igualment imprescindible, hem d’avançar cap a un moviment antiracista unitari!! Estendre el valor de l’antiracisme, fer-ne una reivindicació popular i heterogènia, per caminar cap una societat diversa, on tots i totes tinguem els mateixos drets i oportunitats.
Aquesta és també una responsabilitat per SOS Racisme. Nosaltres no desistirem,…. i esperem comptar amb el mateix convenciment per part de l’administració i de la societat civil.
Vull aprofitar aquest espai per reivindicar la figura d’una persona que ens va deixar el passat mes de desembre. Parlo de Nelson Mandela: un dels símbols de dignitat i lluita més importants del segle XX; la defensa de la igualtat va marcar la seva trajectòria, convertint-se, sens dubte, en un referent per a totes aquelles persones i organitzacions que pensem que una societat justa i igualitària és possible.
Perquè el context que vivim fa necessari una resposta clara i contundent a favor de la igualtat i en contra del racisme per part de les administracions i de la ciutadania…. És per això, que considerem oportú recuperar una demanda que SOS Racisme, de la mà d’altres organitzacions, ja va fer a l’ajuntament de Barcelona fa uns anys.
Seria un bon regal per l’associació, però sobretot per la ciutat de Barcelona canviar el nom de la plaça Antonio López i López, Marqués de Comillas. I posar-li el nom de NELSON MANDELA.
És coneguda la vinculació del Marqués de Comillas amb l’esclavisme, sent l’esclavisme la forma que prenia el racisme institucional al segle XIX; com ara ho poden ser els Centres d’Internament…..
Pensem que la ciutat de Barcelona es mereix tenir una plaça que recordi la figura de Nelson Mandela, que va demostrar que la lluita contra el racisme és un camí imprescindible per avançar cap una societat democràtica i igualitària, perquè és aquesta la ciutat que volem, és aquest el país amb el que somiem…..
En aquests termes, és pràcticament una obvietat plantejar aquest canvi de nom. Espero doncs que aquesta petició es pugui materialitzar, des de SOS Racisme ens comprometem a liderar la plataforma que impulsi aquest canvi, però necessitarem del suport institucional.
Avui SOS Racisme fa 25 anys, sóc jo que he pres la paraula en aquest acte, però crec que és fonamental recordar a totes les persones que han passat per l’associació durant aquests 25 anys: el seu treball, la seva implicació, la voluntat de transformació i el convenciment de que és possible una societat sense racisme.
Gràcies a totes i a tots…. que heu fet, que hem fet possible aquests 25 anys….
Esperem poder sumar més forces per continuar lluitant contra el racisme i per la igualtat de drets els propers anys.