SOS Racisme expressa el seu escepticisme vers les noves propostes a incloure en el reglament i vers el rumb de les polítiques migratòries del PSOE. No es poden fer declaracions el dilluns 13 de setembre acusant al PP d’haver regularitzat amb criteris amplis a més d’un milió d’estrangers durant la seva legislatura, abanderant un discurs totalment de dretes, i al dia següent parlar de mesures plenes de bones intencions, però sense cap concreció. Parlar d’un pacte d’Estat en matèria d’immigració tampoc tranquil·litza: els drets de les persones en una democràcia no es pacten.
La política migratòria del PSOE des de la seva arribada al Govern ha estat marcada per una manca de valentia política. Ha centrat el debat en l’elaboració d’un reglament que mai podrà donar solucions a la situació del milió de immigrants en situació irregular, ni posar fi a l’apartheid jurídic i a la manca de drets que pateixen els ciutadans d’origen estranger, donat que per això és imprescindible la derogació de la llei d’estrangeria 14/2003. D’una llei injusta i ineficaç no pot sortir un bon reglament.
Si existís voluntat política a l’hora d’establir els criteris de la seva elaboració, el reglament, malgrat les seves limitacions, podria ajudar a solventar la greu situació d’alguns col·lectius de immigrants en situació irregular; però per això cal un anàlisi real de la situació: tenir present la precarietat del mercat laboral, els interessos econòmics d’alguns sectors empresarials i que el concepte d’arrelament ha d’anar més enllà de l’exclusivament laboral.
Limitar la regularització a una oferta de treball comporta una interpretació del concepte d’arrelament totalment conservadora. Exclou a moltes persones que treballen en l’economia submergida i no té present que els immigrants en situació irregular com la resta de ciutadans a més de treballar es relacionen amb el conjunt de la societat: escolaritzen als seus fills, realitzen gestions bancàries participen en l’activitat del seu barri etc. El concepte d’arrelament ha d’anar més enllà del laboral: estem parlant de ciutadans no de simples números de la seguretat Social. Regularitzar al milió de persones en situació irregular no pot abordar-se des d’una perspectiva exclusivament econòmica, ni de consens polític amb el PP, que ja ha donat mostres al llarg d’aquests anys de la seva política xenòfoba, sinó des de l’òptica de la justícia social.
La manca de rigor en les propostes d’aquest reglament anunciades al llarg de l’estiu, sense tenir un text definitiu, són una mostra d’irresponsabilitat que han provocat confusió, falsos rumors i moltíssimes expectatives. Ahir el PSOE no va avançar en el debat:
- Com aconseguirà una oferta de treball aquella persona que treballa un dia a la construcció i un altre a l’hosteleria? Aquella dona que va de casa en casa fent feines de neteja sense cap tipus d’estabilitat? I les persones que treballen en la venda ambulant? I aquelles que per diverses causes ara mateix no tinguin feina?
- La possibilitat de denunciar a l’empresari per part del treballador explotat laboralment ja es contemplava a la llei, però la por a l’expulsió ho feia difícil. Què passarà ara? Fa falta que tots els treballadors explotats d’una mateixa empresa denunciïn, o amb un denunciant n’hi ha prou? Què passarà amb la resta?
El PSOE té la responsabilitat i el deure de realitzar un canvi en les polítiques migratòries: apostar per la igualtat de drets de tots els ciutadans, elaborar polítiques reals d’integració i fer front al discurs xenòfob del govern anterior escolat en molts sectors de la societat, mitjançant la pedagogia social. Està en joc el model de societat actual i dels propers anys.
SOS Racisme Catalunya
19 setembre 2004
