Crònica de la concentració del passat dimecres 12 de febrer. Homenatge a les víctimes i denúncia de l’acció del Govern.
Unes tres-centes persones ens vam aplegar dimecres a la plaça de Sant Felip Neri per recordar i homenatjar les víctimes del Tarajal, a Ceuta. Als primers minuts, silenci, espelmes, dolor. Però quan el dolor davant d’aquestes morts absurdes -que se sumaven a tantes d’altres que ens recordaven les fotografies dels morts als CIES-, ens començava a fer un nus a la gola, difícil d’empassar, llavors van començar els crits d’indignació.
Crits contra tantes morts inútils, contra tanta opacitat, contra tant de menyspreu per a les vides humanes, contra tanta injustícia, contra tant de cinisme. I és que no podem continuar acceptant que un Ministre de l’Interior canviï la versió oficial dels fets cada dia, a mesura que es van coneixent noves informacions; no podem tolerar que ens vulguin fer creure que la Guàrdia Civil actua a les fronteres per raons humanitàries, quan el seu concepte de salvar vides consisteix a disparar pilotes de goma contra persones que s’estan ofegant; no podem permetre que es continuïn matant persones innocents que l’únic delicte que han comès és arriscar la seva vida, llançant-se al mar per aconseguir un futur millor.
Prou de criminalitzar víctimes innocents, prou d’assassinats impunes a les fronteres i als CIES, prou d’opacitat. Exigim una investigació exhaustiva dels fets i la depuració de responsabilitats, que van des dels comandaments de la Guàrdia Civil, fins al delegat del Govern a Ceuta i el propi Ministre de l’Interior. Perquè no volem retornar als moments més negres de la nostra història, no volem tornar a cantar “assassins de raons, de vides,/ que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies/ i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”.
