Les identificacions policials per perfil ètnic són només una part de la maquinaria racista, transversal a la nostra societat. La manca de voluntat política per acabar amb aquesta pràctica i les seqüeles sobre les persones afectades van quedar paleses a la trobada d’experiències que es va celebrar el darrer 1 de desembre: “Pareu de parar-me”. En recollim les principals conclusions.
El passat dia 1 de desembre es va celebrar l’acte “Pareu de parar-me”, organitzat per SOS Racisme Catalunya, un acte de visibilització i sensibilització sobre les identificacions que duen a terme els Cossos i Forces de Seguretat Pública, basades en el perfil ètnic, és a dir, les detencions basades en l’aparença fisica de les persones i que, per tant, afecta a les minories ètniques que conformen la nostra societat, discriminant-les.
L’acte va comptar amb la participació de diverses persones que van aportar dues aproximacions diferents sobre aquest tema. Per una banda, l’opinió i l’experiència de persones que han estat víctimes d’aquestes detencions, com el Shan Muhammad i la Rosalind Williams. I per una altra, l’aportació com a experts, de la mà de Carlos González Zorilla, ex-Director de l’Escola de Policia de Catalunya i autor del llibre “¿Quién controla a los controladores?” i l’Andrés Gascón, professor de la Universitat de València i autor del primer informe sobre les parades racistes elaborat l’any 2013.
La moderació i direcció de l’acte va anar a càrrec del Moha Gerehou, president de SOS Racismo Madrid i periodista a eldiario.es. I com a cloenda de l’acte, Desirée Bela-Lobedde, blogera i activista contra el racisme, va recollir en un monòleg experiències racistes del dia a dia que ha patit ella i gent del seu voltant.
La celebració de l’acte respon a la necessitat de donar visibilització a un problema estructural ja que es tracta d’una casuística repetida i no excepcional dins del racisme institucional de l’Estat. Una persona d’ètnia gitana té 10 vegades més possibilitats de ser parada que una persona caucàsica, una persona d’origen magrebí en té 7.5, etc. I tot això, a més és inefectiu. No hi ha diferència sancionadora significativa al resultat de les detencions. Com a conseqüència, cal combatre aquesta pràctica discriminadora amb totes les eines possibles. És el cas de la campanya #AixòésRacisme dirigida a les xarxes socials, que es fa ressò d’aquest acte amb la voluntat de visibilitzar i combatre aquesta realitat.
El contingut de l’acte, en 8 píndoles:
- “A mi una vegada al metro un policia em va identificar i em va preguntar d’on havia tret el meu Iphone” – Shan Muhammad. Mostra dels estereotips, prejudicis i estigmatització que poden patir les persones pel seu color de pell. #AixòésRacisme
- “El Tribunal Constitucional considera que el racisme no és rellevant i denega el recurs d’empar”- Mostra del racisme institucional de l’Estat. #AixòésRacisme
- “Als col·legis i als instituts hi ha molta diversitat, però en arribar a la Universitat costa trobar persones negres” – Moha Gerehou. La doble discriminació per classe i ètnia. #AixòésRacisme
- “Por, humiliada i enfadada” – Són conseqüències emocionals que pot patir la víctima arrel d’una detenció per perfil ètnic i per tant, el procés de denúncia no és fàcil. La vulneració sistemàtica dels drets de certs grups socials fa que la sensació de desempara per part de les institucions sigui generalitzada. #AixòésRacisme
- L’art. 14 de la Constitució Espanyola expressa que: «Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social» però la manca de voluntat política, causa de que no hi hagi dades i de que hi hagi una sensació d’impunitat en els policies – #AixòésRacisme
- “Una identificació per perfil ètnic el va fer arribar tard a un examen i va anar a setembre. T’aturen i t’atura la vida”- Una detenció t’atura i provoca un trasbals en la teva vida quotidiana. Hi ha persones que poden ser parades 2 i 3 vegades al dia. #AixòésRacisme
- A la Cleria la van parar fins a 3 cops en un dia. Quan va preguntar el per què li van contestar: ‘Porque lo digo yo’ – un dels “arguments” que han arribat a usar per justificar les parades racistes. #AixòésRacisme
- Un exemple més que va succeir durant un judici:- Porque lo hace siempre.- Policia- ¿Quieres decir que ya sabías quién era? – Jutge- Sí. – Policia- ¿Y entonces para que lo identificas si ya sabes quién es?- JutgeAquests i altres són exemples que Carlos González Zorrilla, jutge i ex-Director de l’Escola de Policies va relatar per indicar l’existència de racisme en el que ell anomena cultura corporativa policial. #AixòésRacisme
