Pareu de Parar-me: una app per ‘vigilar els vigilants’

Youssef M. Ouled i Ainoha Nadia Dohaibi durant una presentació de Sos Racisme. Foto: Larissa Saud

El passat 4 de Novembre, SOS Racisme Catalunya va rellançar aquesta campanya per aturar la perfilació racial, juntament amb la app del mateix nom que servirà per donar avís en temps reals de les parades

La campanya Pareu de parar-me que va iniciar Sos Racisme Catalunya el 2016 és un projecte centrat en un dels fenòmens que més afecta les persones racialitzades no-blanques i a les comunitats migrants i refugiades: la perfilació racial per part de la policia. Aquesta és una pràctica que Sos Racisme descriu com un abús policial basat en la sobre identificació d’una part de la població, i que es regeix en criteris fenotípics i d’aparença. A partir de l’experiència del Servei d’Atenció i Denuncia (SAiD) de l’entitat, s’ha analitzat que el 40% de les denúncies que arribaven relacionades amb brutalitat policial, s’havien produït arran d’una parada de la policia. En ser conscient d’aquesta relació, l’entitat va començar a treballar en la campanya Pareu de parar-me, per tal de visibilitzar i acabar amb les parades racistes.

Una iniciativa que ha suposat un treball de cinc anys en aquest eix i gràcies a la qual s’ha pogut desenvolupar un software per geolocalitzar i fiscalitzar aquesta pràctica policial. La App Pareu de parar-me, pionera a Europa, va presentar-se el passat 4 de novembre a Barcelona, juntament amb el rellançament de la campanya en un acte en el qual van participar la Gestora de Formació de Sos Racisme, Kaire Ba; la Coordinadora de Comunicació de Sos Racisme, Larissa Saud; el Periodista i investigador sobre perfilació racial per a Rights International Spain (RIS), Youssef M. Ouled; i la Investigadora en dispositius de racisme institucional y d’Estat, Ainhoa Nadia Douhaibi.

“Aquestes parades suposen un problema de racisme d’Estat”

Durant la seva intervenció, Kaire Ba va recalcar la importància quant a conscienciació que té aquesta campanya des del seu inici: “Cal tenir en compte que en aquell moment (2016) les persones denunciants no venien a denunciar concretament una parada per perfil racial, perquè no hi havia una consciència generalitzada que això fos racista aquí a Espanya. Però si venien a denunciar abusos que s’iniciaven a partir d’aquesta interacció amb la policia”.

Les dades de les quals parteix Sos Racisme, va indicar Ba, estan extretes d’un informe fet per l’entitat el 2018. La anàlisi mostra que, referents al nombre d’identificacions de 2017 per part de Mossos d’Esquadra, a Catalunya, un 54,1% del total s’adrecen a persones estrangeres, quan aquestes només representen un 13,70% de la població catalana. “Sobre la base de les dades que tenim, no parlem de parades aïllades sinó d’una conducta col·lectiva de la policia. Estem parlant de que totes aquestes interaccions i identificacions es converteixen en un problema de racisme d’Estat”.

Per cada persona identificada amb nacionalitat espanyola, se’n van identificar 7’4 d’estrangeres

La gran desproporcionalitat que reflectien aquestes dades quant a la identificació per perfil racial és evident: en concret, per cada persona identificada amb nacionalitat espanyola, se’n van identificar 7’4 d’estrangeres. En aquest aspecte, Ba va destacar que a Catalunya la població estrangera només representa el 13% del total, però el 54% de les identificacions eren tan sols d’aquest 13%. “A més- va incidir la gestora de formacions de l’entitat- hi ha una diferència destacable en el motiu de les parades: a les persones espanyoles en identificar-les sempre era robatori amb força, i a les estrangeres, control de seguretat ( no hi havia una raó real).

La premissa de la seguretat

La perfilació racial es pot donar per altres tipus de cossos de seguretat privats, com és el cas de les discoteques en la negació d’accés a l’oci nocturn, o els abusos al metro. “No obstant això, la perfilació racial per cossos de seguretat que no pertanyen a l’administració pública, no té aquesta capacitat de fer tant de mal com la dels cossos de seguretat pública de l’Estat, la policia”, va explicar la Gestora de Formació de Sos Racisme.

Un concepte molt important quan es tracta la perfilació racial és el de seguretat, atès que, segons va indicar Ba, aquesta pràctica es duu a terme en nom de la seguretat de la població: “ D’aquesta manera la ciutadania assumeix absolutament la legitimitat d’aquest abús”. De fet, un dels exemples més esclaridors, van donar-se durant el confinament, llavors “la legitimació no només era la seguretat, sinó també la salut”.

“Quan es presencia una parada, no hi ha un qüestionament de què està fent la policia”

La Gestora de formacions de Sos Racisme va incidir en l’augment de casos d’abús policial que van haver durant la quarentena: “Els casos es donaven especialment contra les comunitats no-blanques”. “Quan es presencia una parada, no hi ha un qüestionament de què està fent la policia”. Així, Pareu de parar-me té quatre línies de treball clares: fer incidència política, Desnormalitzar les identificacions racials, qüestionar a la policia i visibilitzar el racisme institucional. Fer incidència política: ens vam adonar que aquest tipus d’abús policial no estava en l’agenda política per cap costat. També ens vam adonar que quan parlàvem amb persones que les sofrien, els semblava normals aquestes parades.”En aquest sentit, que va caldre fer tot un treball per a conscienciar sobre aquesta anormalitat. No sols a les persones que sofreixen la parada sinó també a les persones que presencien l’abús”.

Kaire Ba va posar l’accent en la necessitat de plantejar-se aquesta intervenció policials, i no només a les persones que són parades: “normalment les persones veuen aquest tipus de parades pel carrer, mai hi ha un qüestionament de què fa la policia, sempre del que fa la persona”.

Una app pionera a Europa

En el marc de la campanya també va presentar-se el nou software ‘Pareu de parar-me’, desenvolupat per l’entitat. Una aplicació mòbil que servirà per geolocalitzar i recollir dades sobre aquestes parades racistes. La coordinadora de comunicació de Sos Racisme, Larissa Saud, va remarcar la importància d’aquest software, pioner a Europa, a l’hora de crear una base de dades alternativa a la de la policia i així fiscalitzar aquestes dades. “Aquesta informació també es recollirà per l’elaboració d’un nou informe, el 2022, que ens servirà per entendre millor com es dóna aquesta pràctica i quines són les ‘zones calentes’”, va afegir Saud. “L’objectiu principal és, doncs, el de ‘vigilar als vigilants’”.

A través d’aquesta app, els usuaris podran donar avís en temps real del lloc exacte on la policia està efectuant les parades, axí com posar-se en contacte directament amb el Servei d’Atenció i Denúncia de Sos Racisme per notificar una parada racista. A més, Saud va explicar que el programa s’ha desenvolupat amb codi obert “per tal que qualsevol persona o organització pugui millorar-la o utilitzar-la servir per altres usos”.

Algoritmes amb biax racista

En aquest sentit, el periodista Youssef M. Ouled, va mostrar-se molt satisfet amb una iniciativa com aquesta: “Tirar endavant una app d’aquest tipus és un projecte que han tingut al cap durant bastant de temps moltes associacions des de moltes associacions i col·lectius antiracistes i no s’ha pogut per molts motius”. Segons Ouled, les parades per perfil racial són un fet objectiu que han estat negades sistemàticament per les institucions, i la possibilitat de recollir aquestes dades pot ser una molt bona aportació per la lluita antiracista. “De fet, l’Estat es nega a fer-ho, atès que si recollissin aquest tipus de dades, hauria de reconèixer el seu racisme i hauria d’estar lluitant contra si mateix”.

En aquesta mateixa línia, un dels projectes en els quals treballa Ouled amb l’organització Rights International Spain, també va de la mà de la perfilació racial: els algorismes i la intel·ligència artificial. “Les conseqüències i l’afectació que tenen aquests algorismes en la societat, sí que és una cosa que cada vegada suscita més interès i que s’està analitzant. No obstant això, es tracta d’un debat en el qual no participen totes les persones implicades o sobre les quals recauen aquestes conseqüències: estic parlant de les de sempre, les persones migrants i les persones racialitzades no són convidades o a participar en aquests fòrums en els quals es debat sobre les conseqüències de l’AI( en comptades ocasions)”, va explicar el periodista.

Racisme i racialització

Per entendre com funciona la perfilació racial, i el racisme en general, Ainoha , va recórrer a la preguna que es feia Fanon: ¿Cuando un negro se convierte un negro?. “ Históricamente las personas en sus respectivos lugares del mundo o comunidades no eran definidos por sus categorías raciales, sino que se convirtieron en categorías raciales en su encuentro con el colono. Estas categorías perduran hasta el día de hoy”, va recalcar Douhaibi .

Així, afegia, es pot entendre quina és la funció principal de la policia, i quins grups de persones acaben tancats a presons, deportats, etc. La policia, segons Douhaibi, protegeix tres categories que són nuclears del sistema capitalista i que estan profundament saturades en el llenguatge de la raça i la pràctica racial, tant històrica com actualment. “Això fa que sigui inevitable que els cossos sospitosos de posar en risc els béns jurídics siguin els cossos racialitzats”. Segons, Douhabi, és inevitable que sigui sobre ells sobre els qui recaigui l’estat policial de manera desproporcionada. “L’estat policial cau sobre tota la població, però hi haurà una manera de relacionar-se amb els uns i els altres, depenent del que aquests suposen quan s’accionen (depenent de com s’activa la raça)”. En aquest sentit, la investigadora es feia la següent pregunta, sabent com funcionen els cossos policials des d’aquest marc, què fem? “Cal entendre a la policia com a peça clau en la maquinària racial. La raça no és una identitat, és una categoria. Davant l’opacitat de les pràctiques racistes, la App Pareu de parar-me pot donar informació sobre on operen, etc.. Aquest treball d’anar vigilant al vigilant suposa una eina que necessitem utilitzar estratègicament”, va concloure Douhabi.

Log in with your credentials

Forgot your details?