El periodista Günter Wallraff ha aconseguit obrir un debat sobre el racisme a Alemanya amb un llibre i el documental “Negre sobre blanc. Un viatge per Alemanya” en els que hi explica les seves experiències recorrent el país disfressat de Kwami Ogonno, un refugiat de Somàlia.
Wallraff escriu un nou capítol de periodisme “undecover” que segueix a les seves experiències de turc treballant durant dos anys en una fàbrica amb l’objectiu de denunciar l’explotació laboral, i la de disfressat d’iranès a Japó amb el mateix objectiu.
En aquesta nova experiència, Wallraff recorre el país de punta a punta amb lentilles que amaguen els seus ulls blaus i una perruca d’estil “afro”. Tot ho fa per posar-se en situacions de perill per a veure fins a quin punt segueix el racisme a Alemanya.
El periodista ha passat un any disfressat de refugiat i ha patit tot tipus de discriminacions, ja sigui per part de hooligans de futbol, com de veïns de Baviera o com per un porter de discoteca al crit de: “Àfrica pels micos, Europa pels blancs”.
Wallraff afirma que no és un actor amb un paper predefinit i que treballa “de manera molt espontània esperant la casualitat”. Respecte a la nova vivència, l’autor confessa que no esperava trobar “tants prejudicis” i que els alemanys estan “molt arrelats” a la seva cultura. L’autor confessa que l’esforç físic que ha suposat aquesta pràctica ha estat mínim en relació amb el que va requerir el de turc, quan va ser Ali durant dos anys.
L’autor del llibre “Cap de turc” de l’any 1985 – en el que tractava la seva vivència a les fàbrica com a turc- afirma que “tota societat es pot mesurar per la seva reacció amb els estrangers”.
El treball de Günter Wallraff ha causat comentaris crítics; l’escriptora afroalemanya Noah Sow va afirmar a la televisió ARD que el periodista “imita com un mono a les minories reprimides i aconsegueix diners, atenció i respecte”, a més a més, hi ha un sector de persones de color que senten que han tornat als anys vint, quan els “blancs” es disfressaven de “negres” per fer riure al públic.
L’èxit de Wallraff és sorprenent, degut a que les seves últimes iniciatives havien passat desapercebudes i anecdòtiques.
