L’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans a l’any 1948, fomentà l’avanç de la comunitat internacional en la lluita pel racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d’intolerància.
S’han promulgat lleis d’aplicació nacional e internacional i s’han aprovat nombrosos instruments internacionals de drets humans, com ara el Tractat de Prohibició de la Discriminació Racial. Tot i aconseguir grans èxits, un d’ells i el més important fou l’eradicació del apartheid a Sud-àfrica, no obstant, encara queda un llarg camí per arribar a un món lliure de d’odi i prejudicis racistes.
La darrera conferència que és celebrà va ser la de Durban (sud-africà) l’any 2001, la tercera que s’havia convocat des de la fundació al 1978. Mentres què a les anteriors edicions el principal centre dels discurs va ser l’apartheid, a Durban les qüestions que es van plantejar eren fruit de les complexes formes en les quals els prejudicis racials i la intolerància es manifestaven a l’actualitat. L’esclavitud, els conflictes ètnics, la situació dels pobles indígenes, la discriminació per raons de creences, els conflictes palestino-israelis, la discriminació per ascendència i casta, la difusió de l’odi per Internet, constituïen les nous reptes a assolir pels països convidats.
IV Conferència Mundial sobre el Racisme a Ginebra , no ha estat exempta de polèmica per les declaracions del primer ministre d’Iran, Mahmud Ahmadineyad.
El document previ que va elaborar el comitè preparatori, ja va suscitar el rebuig de EE.UU. Israel, Canadà, Austràlia Holanda i Itàlia, declarant la seva no participació a l’esdeveniment.Tot seguit, un cop començada la Conferència els 23 representants de la UE van abandonar la sala de reunions, recriminant al president iranià el seu discurs contra l’estat israelià. Ahmadineyad va assegurar què “en el sionisme mundial està l’origen del racisme” i què “l’estat israelià és un cruel i repressiu règim racista”.
Davant d’aquesta situació, Hans Rudolf Mertz president de Suïssa es va reunir amb l’ambaixador d’ Israel a Berna, on el diplomàtic subratllà la incompatibilitat entre un negacionista i els valors de llibertat, justícia i democràcia.El secretari general de la ONU, Ban ki-moon reaccionà amb el contundent discurs, deplorant l’ús del la tribuna per acusar, dividir e incitar contra altres estats.
Finalment, i després del mal gust de boca que va generar la conferència, el dia 21 d’abril, un dia abans de la clausura, es van reincorporar 22 dels 23 socis europeus que van abandonar les sessions. La declaració aprovada per consens i sense votació, reafirma d’alguna manera els preceptes tractats a Durban el 2001.
