Seguretat per a qui?
Avui difonem el comunicat del col·lectiu Hourria, Càritas Manresa, a l’Aguait i Bages per tohom sobre les recents batudes policials contra població migrant a Manresa.
Vegem amb preocupació com el proper dijous s’ha convocat una manifestació per part d’entorns propers a l’extrema dreta i en nom d’aquesta ‘seguretat’.
Una ‘seguretat’ que fa referència a que un grup social estigui protegit del grup social racialitzat com a no blanc, migrat i marginalitzat per un sistema racista.
D’aquest supòsit racista en són partícips tant la policia que realitza batudes policials basant-se en marcadors racials a certes poblacions, per ‘protegir a les comunitats privilegiades.
Com els mitjans de comunicació que inflen, magnifiquen i instrumentalitzen la preocupació legítima per la inseguretat per assenyalar a un dels sectors més precaritzats de la població manresana com a culpables de tots els mals.
Adhesions al comunicat: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeTRZHrwd_I_NiLMKEJpa0vdJluSm6udyfdiixLDNeW4mnyHw/viewform
Arran de la baralla del passat dissabte al Passeig, la inseguretat torna a ocupar l’espai mediàtic. Alguns mitjans i grups polítics estan interessats a presentar Manresa com una ciutat invivible, amb violència extrema a l’espai públic, amb grups de joves d’origen migrat assalvatjats i la criminalitat disparada. Mai no parlen, però, de quanta d’aquesta inseguretat que sentim prové del malestar davant la situació econòmica i social actual, davant les crisis que ja exis teixen i les que han de venir.
Ni parlen de pujades de preus, d’atur, de racisme estructural, d’un futur sense pers pectives, de la por al desconegut, de la cada cop menor tolerància al canvi o de la manca de cohesió social. Obvien la soledat, la ruptura dels vincles veïnals, la necessitat innata de saber-nos cuidades i acompanyades. I atien el fantasma d’una criminalitat que les dades apunten al fet que estan molt per sota de la mitjana catalana. I, per descomptat, que no estan en absolut interessats a reflectir com vivim de diferent aquesta inseguretat en funció de qui som, en funció del nostre gènere, la nostra situació econòmica, edat, origen, situació legal o orientació sexual.
Vivim aquesta situació amb la por, la impotència i la ràbia de veure com es pretén utilitzar certs grups socials com a bocs expiatoris de tot el malestar que sentim, estigmatitzant-los i deshumanitzant-los fins al punt que ja no som capaces d’atendre el problema de fons. Fins que estem disposades a exigir “solucions” que sabem que són aberrants per un fet com una baralla sense ferits, que atempten contra qualsevol dret i que mai no hauríem demanat en altres moments, ni contra altra gent. S’està inflant i instrumentalitzant la preocupació legítima per la inseguretat per assenyalar a un dels sectors més precaritzats de la població manresana com a culpables de tots els mals. És per això que, des de diverses entitats socials i col·lectius de Manresa que treballem per una societat justa, cohesionada i sense violències, hem sentit la necessitat de fer una crida a la reflexió, per no acabar promovent el racisme i les retallades de drets en nom de la seguretat. Perquè no volem una seguretat que es cons trueixi segons la inseguretat i la precarietat d’altres, que escali les violències socials en lloc d’abordar-les, transfor
mar-les i eliminar-les. Ni volem que els problemes de convivència que poden sorgir als nostres barris s’abordin amb més policia, més batudes racistes, més mesures que ho apostin tot al càstig, més por, més malestar i més aïllament.
Aquest dijous, s’ha convocat una manifestació, apel·lant a la seguretat, convocada per entorns propers a l’ex trema dreta. Al seu manifest parla “d’una Manresa digna”. Doncs, per nosaltres, no hi ha Manresa més digna que aquella que lluita junta pels drets de totes. Que aquella que respon a la inseguretat de forma col·lectiva, construint carrers, vides i barris de suport mutu i feina comunitària, treballant per erradicar les violències socials. No hi ha Man resa més digna que aquella que rebutja assenyalar manresans i manresanes pel seu origen i cultura. No deixarem que el racisme avanci en nom de la seguretat.
Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica de sectors de la societat per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura. Però assenyalar-los només a ells seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en el racisme estructural. La batuda racista d’ahir -liderada per Mossos, Policia Local i Policia Nacional espanyola-, duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte desproporcionat i excepcional cap a tot el que impliqui nois joves en general, migrats en particular, i en aquest cas vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguéssim estat altres- que s’afegeix a una major situació d’atur i pobresa, una major dificultat d’accés a l’habitatge, una existència irregular i en risc permanent d’expulsió i l’absoluta manca de perspectives de futur.
Ja fa anys que moltes entitats i col·lectius de Manresa estem treballant per fer front a aquestes problemàtiques des de la seva arrel. Ens preocupa la instrumentalització que s’està fent de la preocupació legítima per la segure tat, encobrint missatges racistes. A hores d’ara, encara no està clar qui hi ha darrere la convocatòria i som molts els que pensem que les impulsores no pretenen trobar una solució, sinó escalar el conflicte. Per parar la instrumentalització racista, adheriu-vos a aquest manifest i deixeu clar que no assistireu a la manifesta ció. L’única Manresa segura serà una Manresa justa, igualitària, cohesionada i sense racisme ni masclisme.
