Noticia publicada al diari Línea per Albert Alexandre
A Barcelona, una de cada cinc persones és migrada. Si tenim en compte aquesta dada, caldria inferir que un de cada cinc polítics, un de cada cinc periodistes o un de cada cinc empresaris haurien de ser migrats. Com tothom sap, però, això no és així. Tampoc hi ha una correlació entre població no nascuda a la ciutat i la seva presència quan parlem d’una professió encara més sensible: la de policia.
Amb tot, des de fa algun temps, es pot veure patrullar policies d’altres ètnies. De fet, el 2019, Barbara Coffi, una dona de família originària de Guinea Equatorial, es va convertir en la primera policia negra de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Hi ha altres casos similars, com el d’Issam Osman, que és fill de pare marroquí –també agent de la Guàrdia Urbana des de fa més de 30 anys– i que ara forma part del cos.
Sigui com sigui, la presència d’agents racialitzats a la policia és nul·la o gairebé nul·la; una raresa. Des de l’Ajuntament barceloní assenyalen que no tenen dades sobre quantes persones d’origen ètnic no blanc hi ha. “Per ser agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, igual que en qualsevol procés de selecció, el requisit és tenir la nacionalitat espanyola”, expliquen. “Sabem quantes dones hi ha, la mitjana d’estudis dels agents i l’edat, però la raça o el color de la pell no són un factor a tenir en compte”, diuen.
Tanmateix, el passat 18 de febrer del 2021 la Generalitat va establir criteris a les oposicions per augmentar el nombre d’agents no blancs. Qui així ho desitjava podia fer una prova “no eliminatòria” de coneixements d’àrab, xinès o urdú. El mateix Ajuntament, en la darrera convocatòria de places de la Guàrdia Urbana l’any 2021, va posar en marxa aquest criteri en unes oposicions a les quals es van presentar 4.800 persones per a 259 places. Segons ha pogut comprovar el diari Línia, a la prova d’urdú no es va presentar ningú, a la de xinès una sola persona i a la d’àrab set persones. D’aquests candidats, només dues persones que van fer l’examen d’àrab van acabar convertint-se en agents de la Guàrdia Urbana.
És per aquests motius que el síndic de greuges de Barcelona, en el seu informe sobre la Guàrdia Urbana, tot i valorar positivament els esforços del consistori va considerar que encara són insuficients. “Cal continuar implementant mesures per a la contractació de personal de diferents orígens i cultures”, deia el síndic. Alhora, convidava les administracions a revisar els criteris de selecció perquè, “ara com ara, al cos de la Guàrdia Urbana no es reflecteix la diversitat social de Barcelona”. Finalment, el defensor de la ciutadania instava l’Ajuntament a “elaborar informes sobre l’etnicitat de les forces i cossos de seguretat”.
Per què és tan important una policia diversa?
La presència de policia amb orígens ètnics diferents no és una qüestió menor. En els darrers temps, el síndic de greuges de Barcelona ha criticat actuacions policials per “motivacions discriminatòries”. Com ja ha denunciat la plataforma SOS Racisme, les identificacions policials a les persones no blanques són massa freqüents. “La població gitana o negra està sobreidentificada. De fet, el comissari en cap dels Mossos Eduard Sallent va reconèixer en una entrevista a TV3 que existia un biaix racista a la policia”, explica el president de SOS Racisme Cheikh Abdoul Khadre. “No es tracta de pomes podrides dins de la policia, sinó de la lògica racista i supremacista que hi ha als cossos policials”, afegeix.
Aquesta mena d’actuacions, que des de l’Ajuntament barceloní neguen, a ulls de la Sindicatura augmenten la “desconfiança de la ciutadania envers l’actuació dels cossos policials”. El mateix Khadre detalla que aquesta desconfiança fa que certes comunitats no vulguin denunciar a la policia els delictes que passen als seus barris.
Per tot això, una policia amb agents que puguin connectar -lingüística o socialment- amb comunitats racialitzades és tant important.
Maquillatge o mesura real?
Des de SOS Racisme no veuen amb tan bons ulls com la Sindicatura els esforços per diversificar la policia. “Amb pinces, és una bona notícia, però el principal problema és en la societat en general, que és racista”, alerta la plataforma. Des del seu punt de vista, doncs, la solució no passa per incorporar més policies d’origen divers, i encara menys quan els comandaments de la policia són blancs. “Posar persones no blanques a la policia és una manera de maquillar el problema de racisme que hi ha”, diuen.
Alhora, Khadre parla d’un problema encara més subtil que es podria resumir amb la següent pregunta: i si la introducció de policies racialitzats fos una forma d’apuntalar el racisme preexistent a la policia? Khadre ho explica amb una anècdota que li va passar mentre impartia un curs als Mossos d’Esquadra per explicar per què certes comunitats mai truquen a la policia.
Khadre estava davant de més de 300 agents que es graduaven i només n’hi havia un de negre. “Va ser l’únic que va aixecar la mà per dir que ell mai havia patit racisme”, recorda. “Les persones racialitzades han de fer un sobreesforç per arribar als llocs de feina i moltes vegades reneguen de qui són perquè senten que han superat la seva identitat”, apunta. “Ostenten un cert poder i poden arribar a agreujar la forma de repressió cap a les persones racialitzades”, afegeix.
Per al president de SOS Racisme, “amb distància”, aquesta mena d’actituds s’assemblen a allò que als Estats Units i durant l’esclavisme s’anomenava “el negre de la casa”. Aquesta figura respon a la persona que feia molt de temps que estava esclavitzada pels blancs i que, tot i que continuava explotada, havia aconseguit un tracte de favor. “Les persones no blanques que entren a la policia segueixen la lògica del sistema”, conclou.
