Què entenem per justícia restaurativa?

El concepte de justícia restaurativa es una forma de pensar la justícia que posa el focus en la reparació del dany i no en el punitivisme o l’incompliment de les lleis del Codi Penal. Es tracta d’un procés de justicia col·lectiu, que compta amb totes les persones involucrades i que tracta de restaurar els drets vulnerats. Per al cas de les discriminacions, des d’un projecte de SOS Racisme juntament amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya es van elaborar tres documents d’anàlisi i recerca  en els quals es descriuen pautes i orientacions pràctiques per la incorporació dels enfocaments psicosocial i restauratiu en els serveis d’acompanyament a victimes d’incidents i delictes d’odi i discriminació.

En base a aquesta anàlisi i al treball realitzat al Servei d’atenció i Denúncia de SOS Racisme, la Tècnica d’ Atenció i Intervenció Psicosocial del SAiD, Paula Rossi, ha impartit una formació interna per a l’equip de l’entitat sobre l’enfoc restauratiu en la cerca de la justícia i reparación del dany.

Tal com va explicar Rossi, la justícia com s’enten popularment, és punitivista; està feta segons el sistema penal per a mantenir l’ordre social en els terminis que aquest mateix estableix: “Castiga que t’hagis saltat la llei, però no tracta de reparar el dany que s’ha fet a la persona no té en compte o cura de les seves necessitats i expectatives. “Es tracta d’un procés de restitució més enllà del particular, té un enfocament polític i ha de ser una eina d’incidència i transformació”.

 En canvi, l’enfocament restauratiu implica posar en el centre a la persona víctima i les seves necessitats i expectatives derivades del dany, sense ometre les singularitats del perpetrador, de la violència exercida i del context en el qual es dona.

Per una altra banda, en aquest tipus de violències el reconeixement o no del dany per part de l’agressor no ha de ser el punt de partida del procés, ja que pel fet de estar lligades als marcs interpretatius de quin l’exerceix es tracta d’un punt especialment delicat.

Com definim l’abast comunitari i col·lectiu de les violències?

La violència racista està lligada a les característiques particulars i col·lectives de la persona víctima i, per tant, es dirigeix a allò que la persona ‘representa’ i a totes aquelles persones que són llegides com iguals.

Què busquen les persones a les que s’ha vulnerat un dret?

Les persones a les que s’ha vulnerat un dret busquen reconeixement, veritat, responsabilitat i sobretot canvi: no repetició. 

Segons Rossi, S’ha de tenir sempre present la dimensió de poder i el desequilibri entre els vincles, així com els diferents punts de partida potencials vulneracions estructurals. 

També cal posar atenció al fet que quan es tracta de discriminacions, una gran majoria posa la gestió del seu conflicte en mans de persones amb les quals no s’identifica, que no la viu i molt probablement comprèn diferent [o no ho fa] la seva complexitat més enllà dels codis, les lleis i les vulneracions tipificades concretes.

Què no és la justicia restaurativa?

  • No és un procés per a determinar acords.
  • No es tracta només sobre reconciliació i perdó .
  • No és mediació.
  • No és un programa particular. 
  • No està feta exclusivament per a delictes lleus, no és una justícia menor.
  • No és la panacea ni està destinada a reemplaçar al sistema penal ni cap altre.

(Font: Mtra. Luisa Pérez Escobedo)

En resum, la justícia restaurativa és un procés que té l’objectiu de gestionar una situació problemàtica, nociva o conflictiva enfocant-se en la reparació o compensació del dany causat, intentant que l’actor ofensor es responsabilitzi d’aquest, i sigui generador de canvi.

Descarrega aquí els documents d’anàlisi sobre justícia restaurativa.

Log in with your credentials

Forgot your details?