Amb motiu del darrer informe de l’ Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (Asjet) de la Generalitat de Catalunya presentat aquesta setmana, aquests joves han sortit a les pàgines dels diaris amb un signe més positiu, un fet inusual que és motiu de satisfacció per a tots els recursos que treballem per a donar-los suport. És un bon moment per recordar a l’opinió pública que joves tutelats i ex tutelats no és sinònim d’adolescents delinqüents que es passen el dia esnifant cola al carrer o al metro… Això, a més de no ser just, no és veritat perquè només es representatiu d’un percentatge d’aquest col·lectiu. Prendre la part pel tot és una forma molt perillosa de mirar-se la realitat social i una garantia segura de treure’n una visió esbiaixada que no beneficia ningú.
Les ONGS que acompanyem aquests joves en el seu procés d’emancipació una vegada surten del sistema d’empara de la Generalitat en fer els 18 anys us podem explicar quines són les circumstàncies reals que comparteixen tots ells. Precarietat material i emocional, molta soledat i melancolia de les seves famílies, dificultats per trobar feina i un sostre per viure que puguin pagar, i tot això sense poder comptar amb el suport de les seves famílies perquè han perdut aquests lligams familiars, o no els tenen a l’abast, o són ells els que han de sustentar als seus…Circumstàncies que la crisis de torn d’aquest sistema neocapitalista ferit de mort només han fet que empitjorar.
Segons la consellera d’ Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el 61% dels joves extutelats aconsegueixen portar una vida autònoma normalitzada quan surten del sistema de protecció de la Generalitat. Des d’entitats socials com Punt de Referència, que porta 10 anys oferint acompanyament professional i voluntari als joves extutelats i en risc social, donem fe que amb l’ajuda suficient n’hi ha molts que se’n surten, malgrat que no és una empresa gens fàcil, gràcies a la seva voluntat de tirar endavant, al seu esforç i dignitat personal, a la seva tenacitat i coratge… Molts adolescents catalans “normalitzats” i fins hi tot els adults tenim moltes coses per aprendre d’aquests lluitadors nats!!!
Però volem alertar que no és gens segur que puguin seguir-ho fent amb l’actual precarització de la seva ja de per sí precària situació, entre d’altres raons perquè quedar-se a l’atur s’equipara actualment a un delicte en aquest país pel qual moltes persones que hi viuen en poden ser expulsades. Si l’ Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats de la Generalitat de Catalunya vol que l’any que ve el seu balanç sigui igual de positiu o millor cal no fer ni una passa en darrera i, a poder ser, fer-ne unes quantes cap endavant. Per començar, posant els mitjans perquè els programes de suport a aquest col·lectiu deixin de tenir els greus problemes que la mateixa Conselleria d’Acció Social i Ciutadania admet que pateixen en l’actualitat.
Els qui treballem en el camp social estem molt acostumats a funcionar en condicions precàries i amb pressupostos ajustats. Per no parlar de com n’arriben a estar d’ avesats a mantenir-se amb l’aigua al coll els col·lectius vulnerables com els dels joves extutelats al quals les entitats socials oferim el nostre suport. Però, ara més que mai, s’ha de fer una necessària tasca de prevenció per evitar que aquest 61% dels joves extutelats de Catalunya que se n’han sortit tornin a la situació de marginalitat que tant d’esforç els ha costat superar i que, del 40% restant, un bon grapat també pugui accedir a una vida normalitzada.
No obstant, és una tasca que no podem fer sols ni les administracions públiques ni els recursos de suport als joves tutelats i extutelats. Com en la majoria de temes socials, cal encarar la inclusió d’aquests joves a la societat des d’una perspectiva d’intervenció comunitària, treballant per afavorir la implicació i sensibilització de la ciutadania, perquè tots podem formar part de la solució, per exemple, participant en algun dels programes d’acompanyament voluntari que entitats com Punt de Referència ofereixen a aquest col·lectiu de joves. Necessiten i es mereixen una oportunitat, l’oportunitat de tenir sinó les mateixes oportunitats que els joves catalans més afortunats, les mínimes necessàries per tirar endavant el seu projecte de futur. La igualtat d’oportunitats és un dret inalienable de les persones, de la mateixa manera que ho hauria de ser el fet de poder comptar amb algú, de comptar per a algú, que és el que en definitiva ens dóna força per sentir-nos capaços de qualsevol cosa, fins hi tot de superar les situacions més adverses.
Helena Migueiz
Responsable de Comunicació Associació Punt de Referència, acompanyament a joves extutelats i en risc social
C/ Sant Antoni Abat, 10. 08001 Barcelona
Tel. 93 329 74 27
comunicacio@puntdereferencia.org
www.puntdereferencia.org
