Marilda Sueiras, membre del Consell de SOS Racisme i advocada del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, reflexiona sobre un periodisme ètic que prengui consciència del seu paper en la reproducció del racisme, i en el treball de les institucions que han de garantir-lo. L’article va ser publicat al diari El Quinze de Público, publicació quinzenal en paper del diari Público, el 15 de octubre de 2019.
La premissa bàsica per deixar de reproduir el racisme és saber identificar-lo. Per tant, cal que parlem de racisme i hem d’estar disposades a acceptar la nostra part de responsabilitat en la seva reproducció. Sovint es fa necessari recordar que el racisme no és una qüestió moral. El racisme està vinculat a dinàmiques de poder que vulneren drets i s’emmarca en les estructures de control de l’Estat.
El periodisme que es vol ètic ha de prendre consciència de com participa en el manteniment i la reproducció del racisme. El seu paper en la construcció racial de la societat passa per l’activació de prejudicis latents i alimenta un imaginari que ja existeix. Per exemple, la vinculació de certs orígens nacionals o ètnics a qüestions de seguretat no és casual. Respon a interessos de l’Estat que exerceix un control racista. El tractament mediàtic de les notícies sobre delictes comesos per persones europees blanques no és el mateix que el de les notícies de delictes comesos, o suposadament comesos, per persones racialitzades no blanques. Les primeres no activen els prejudicis que sí activen les segones i que generen emocions concretes com la por. En els darrers temps n’hem vist casos a Barcelona i el seu entorn.
El periodisme esdevé una eina de l’Estat que exerceix el control racista quan es limita a consultar fonts “oficials”, policials i polítiques, que serveixen per mantenir les estructures de poder del racisme.
A més, l’obsessió per la “immediatesa” i l’espectacularització del mercat de la notícia, feta a cop de titular i de like, no ajuda a fer un periodisme rigorós.
Cal que institucions com la Fundació Consell de la Informació de Catalunya o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que, suposadament, han de garantir un periodisme ètic, funcionin adequadament i sancionin les publicacions que vulneren drets o alimenten un imaginari col·lectiu que consolida el racisme i la discriminació. La voluntat i la priorització política d’aquesta qüestió és fonamental.
Demanem valentia a les periodistes que volen informar respectant els drets humans i la dignitat de les persones i que es desvinculin de les grans corporacions periodístiques per crear noves plataformes periodístiques ètiques i responsables. I per això calen aliances amb la societat civil antiracista.