El racisme és una llarga història de racialització i criminalització

El racisme és fruit d’una llarga història de violència colonial i de la invenció d’un grup dominant, sota la idea de raça, construït com a blanc. Amb el racisme, aquest procés es manté i s’actualitza al llarg de la història de manera molt complexa a través de la producció de categories racials jerarquitzades.

El racisme és saber diferenciar

La racialització re/produeix la diferència racial negativa a través de diferents característiques, sovint fent referència a aspectes culturals, d’origen o fenotip, per garantir l’ús legitimat de la violència, la subordinació, l’explotació i un tracte diferenciat de grups socialment construïts com a no-blancs. La racialització contribueix a la desigualtat estructural en termes d’avantatges i desavantatges en la societat.
Donat que els processos de racialització s’han institucionalitzat a molts nivells de la societat, són part (conscient o inconscient) de la nostra socialització. Aquests succeeixen de manera quotidiana per mitjà de la connexió en sèrie de diferents marcadors racials, fins i tot de manera paternalista o fetitxista.
El racisme institucional també es normalitza per mitjà de processos de racialització. Per això, els col·lectius que viuen el racisme institucional solen ser imaginats socialment de manera homogènia i són diferenciats negativament.

La descripció de col·lectius no és ingènua

La criminalització racial ha estat una eina històrica per al manteniment d’un ordre social racista i desigual al qual anomenem “democràtic”. La creença que un determinat grup social és més procliu al crim o a la delinqüència que un altre és construïda a traves de lleis, protocols i pràctiques institucionals. Aquesta pràctica sistemàtica estructura la vida de persones i genera un cicle de violència social i institucional, com la negació a l’accés del dret a l’habitatge, la discriminació laboral, les batudes racistes, la perfilació racial policial, els atacs a joves migrants, etc.
La criminalització també es produeix i difon a través dels mitjans de comunicació, del discurs polític o de missatges quotidians, de diferents maneres.
A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, aquests missatges solen produir la diferenciació a través de l’èmfasi de no pertànyer al grup dominant blanc, català, espanyol i/o europeu i són racistes.

Per què?

  • Perquè causa un cicle repetitiu de sospita, justificant major vigilància i càstig.
  • Perquè usa com a principal indicador característiques molt ambigües, com l’origen o la nacionalitat que comparteix tot un col·lectiu, per a assenyalar una situació molt particular.
  • Perquè ajuda a la producció d’un imaginari racial que diferencia negativament a tot un grup, mentre que protegeix a les identitats racials construïdes com a blanques, atorgant-los més poder.

Ho veus?



 
El racisme està tan ben après socialment que fins i tot moltes persones qüestionen la racialització negativa d’aquests missatges.
El racisme existeix a través de les relacions de poder i les idees de raça que es concreten en les nostres estructures socials. El poder del racisme invisibilitza, legitima i manté els mecanismes més brutals i inhumans de desigualtat.
El racisme no és ignorància, és saber reproduir les estructures polítiques, ideològiques i econòmiques de la cultura moderna blanca.

 

CAST:

¡Ojo! El racismo es una larga historia de racialización y criminalización

El racismo es fruto de una larga historia de violencia colonial y de la invención de un grupo dominante, bajo la idea de raza, construido como blanco. Con el racismo, este proceso se mantiene y se actualiza a lo largo de la historia de manera muy compleja a través de la producción de categorías raciales jerarquizadas.

El racismo es saber diferenciar

La racialización re/produce la diferencia racial negativa a través de distintas características, a menudo usando aspectos culturales, de origen o fenotipo, para garantizar el uso legitimado de la violencia, la subordinación, explotación y un trato diferenciado de grupos socialmente construidos como no-blancos. La racialización contribuye a la desigualdad estructural en términos de ventajas y desventajas en la sociedad.
Debido a que los procesos de racialización se han institucionalizado en muchos niveles de la sociedad, son parte (consciente o inconsciente) de nuestra socialización. Estos suceden de manera cotidiana por medio de la conexión en serie de diferentes marcadores raciales, incluso de manera paternalista o fetichista.
El racismo institucional también se normaliza por medio de procesos de racialización. Por eso, los colectivos que viven el racismo institucional suelen ser imaginados socialmente de manera homogénea y son diferenciados negativamente.

La descripción de colectivos no es ingenua

La criminalización racial ha sido una herramienta histórica para el mantenimiento de un orden social racista y desigual al que llamamos “democrático”. La creencia de que un determinado grupo social es más proclive al crimen o a la delincuencia que otro es construída a traves de leyes, protocolos y prácticas institucionales. Esta práctica sistemática estructura la vida de personas y generan un ciclo de violencia social e institucional, como la negación al acceso del derecho a la vivienda, la discriminación laboral, las redadas racistas, la perfilación racial policial, los ataques a jóvenes migrantes, etc.
La criminalización también se produce y difunde a través de los medios de comunicación, del discurso político o de mensajes cotidianos, de distintas maneras.
En Catalunya y en el resto del Estado español, estos mensajes suelen producir la diferenciación a través del énfasis de no pertenecer al grupo dominante blanco, catalán, español y/o europeo y son racistas.

¿Por qué?

  • Porque causa un ciclo repetitivo de sospecha, justificando mayor vigilancia y castigo.
  • Porque usa como principal indicador características muy ambiguas, como el origen o la nacionalidad que comparte todo un colectivo, para señalar una situación muy particular.
  • Porque ayuda a la producción de un imaginario racial que diferencia negativamente a todo un grupo, mientras que protege a las identidades raciales construidas como blancas, otorgándoles más poder.

¿Lo ves?

El racismo está muy bien aprendido socialmente que hasta muchxs cuestionan la racialización negativa en los mensajes expuestos.
El racismo existe a través de las relaciones de poder y las ideas de raza que se concretan en nuestras estructuras sociales. El poder del racismo invisibiliza, legitima y mantiene los mecanismos más brutales y deshumanos de desigualdad. El racismo no es ignorancia, es saber reproducir las estructuras políticas, ideológicas y económicas de la cultura moderna blanca.
 

Comparteix

Facebook
Twitter
LinkedIn

Últimes notícies

A Twitter

Articles Relacionats

1
PlaEndreça_CAT
PortadaRacismeXarxes