{mospagebreak}
Admeten que sí que és veritat que els gitanos romanesos viuen de la mendicitat i de la petita delinqüència, però mantenen que, en general, no són violents i que alguns dels seus membres, un cop ja s'han establert aquí i viuen en pisos, treballen. Els oficis a què es dediquen són la recollida de ferralla i la construcció.
"La majoria de famílies que nosaltres coneixem van arribar aquí fa molts anys. Són originàries de Tandarei i venien d'altres països europeus, després de fugir del seu país quan va caure Ceausescu. Van marxar de Romania perquè allà també són rebutjats", explica en Jesús Gómez, director de l'associació sociocultural La Formiga, una entitat que treballa amb diversos col·lectius desafavorits, i, en concret, amb gitanos romanesos derivats de Justícia Juvenil.
"Els que nosaltres coneixem no són nòmades. Viuen en pisos, sobretot a Badalona, al barri de Sant Roc, al barri de Santa Rosa, a Santa Coloma de Gramenet, i a Barcelona, al Raval, Sants i Nou Barris. Sí que és veritat que hi ha hagut problemes de manera puntual amb els seus veïns", manté Gómez.
"Nosaltres treballem, sobretot, amb adolescents. Els ensenyem una mica de castellà i, bàsicament, els mostrem els recursos que tenim i que poden fer servir", explica l'educadora Cristina Chilelli. Ella, que és italiana, diu que el que ha passat al seu país és fictici: "Ha interessat a Berlusconi, mira si no qui ha guanyant les eleccions". I manté que els mitjans de comunicació, "que estan a mans de qui tots sabem", no han parat de crear alarma.
Segons la Cristina el gitanos romanesos són un dels col·lectius més marginals i, dintre d'aquests, les dones són les que estan en pitjor situació. "Les noies deixen la seva família en casar-se, sovint sent adolescents, i se'n van amb la família del seu marit, on són l'últim esglaó. Elles són les que es dediquen a la mendicitat", explica. El director de La Formiga diu que els gitanos romanesos establerts a Catalunya "estan una mica com els gitanos autòctons fa trenta anys". "Estan doblement marginats: per ser gitanos i per ser immigrants", explica. I recorda que viuen en permanent situació de provisionalitat. "Com que no tenen res, no tenen por de perdre res", assegura Jesús Gómez. Ell opina que falta "sentit europeu a nivell de polítiques socials". "Aquesta gent no la podem anar rebotant d'un país a l'altre, i menys tenint en compte que Romania és un país de la Unió Europea. Si ha interessat que Romania entri a la UE, s'han de destinar diners a integrar aquest col·lectiu". Gómez és de l'opinió que "la qüestió gitana és un tema pendent a Europa".
La Fundació Jaume Bofill, que va fer el 2005 el primer estudi sobre la situació dels immigrants romanesos a casa nostra, manté que "a diferència dels romanesos no gitanos que migren per treballar i generalment amb la intenció de tornar, la discriminació i xenofòbia són factors claus per als romanesos gitanos i incideixen en el fet que no tinguin intenció de retorn". El 2005 la Fundació xifrava en poc més d'un miler de persones, un 0,05% de la població immigrant, la xifra de gitanos romanesos que hi havia a Catalunya.
"La seva posició social es caracteritza per ser una posició inexistent dintre del sistema social, amb unes estratègies de subsistència marginals, no previstes, que creen una relació de dependència vers la societat majoritària". I conclou l'estudi : "L'única via de reivindicació que tenen els romanesos, l'única estratègia que beneficia el seu accés a recursos és semblar més miserables que els altres miserables".
Font: Avui
