No podem acceptar un sistema democràtic en el qual el 15% de la població no tingui dret a participar, perquè no compleix els principis de la democràcia
Qualsevol procés de consulta que s’endegui negant el dret de participació d’una part de la seva ciutadania, no serà representatiu
El projecte nacional català haurà d’incloure totes les persones, sigui quina sigui la seva condició, origen o manera de viure, i les haurà de dotar de plens drets, si no, no valdrà la pena
En iniciar el període de campanya de les passades eleccions del novembre del 2012, des de SOS Racisme també vam iniciar el debat “Quina Catalunya volem?”, en el qual plantejàvem aquest moment com a decisiu per a la nostra societat, amb el repte de lluitar per la igualtat de drets i d’oportunitats i construir una Catalunya antiracista. A dia d’avui ens veiem obligats a reafirmar-nos en aquesta necessitat i posar sobre la taula una primera fita essencial que reivindiquem des dels anys noranta: el dret a vot.
“Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida”. Així es defineix Catalunya en el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de 2006, fent un reconeixement a les persones immigrades que formen part de la societat. Persones a qui també té en compte als seus discursos l’actual president, Artur Mas, o l’ex-president Jordi Pujol, quan parlen orgullosos de “la Catalunya dels set milions i mig de catalans”. En canvi no veiem signes d’aquest reconeixement en la política diària ni en les decisions més importants que l’actual Govern està prenent en el camí cap a la sobirania.
Un exemple clar és la negació del dret a participar de les persones immigrades extracomunitàries que viuen a Catalunya, en una possible consulta popular . El text de la llei de consultes populars no referendàries que va obtenir el suport de la part majoritària del Parlament català el passat 22 de maig –amb els vots a favor de CiU, ERC, ICV i la CUP- diu que: “Estan legitimades per votar en les consultes populars no referendàries i per participar en els altres mecanismes de participació ciutadana, les persones que no estan privades dels drets polítics, més grans de setze anys, i que tenen la condició política de catalans, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, o són ciutadans o ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea altres que l’Estat espanyol o ciutadans o ciutadanes d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa, i estan degudament inscrites com a domiciliades en el padró d’algun municipi de Catalunya.”
Trobem a faltar l’oposició de les forces polítiques d’esquerres que en altres ocasions han manifestat el seu suport a reconèixer el dret a vot a les persones immigrades –ICV i la CUP, especialment, però també ERC -. I esperem –i els demanem- que així ho facin en el procés de discussió que s’ha d’iniciar a partir d’ara. I que més enllà del procés de consulta, cal defensar aquest dret com a un pilar bàsic i indispensable del possible nou estat català. Estem davant d’una oportunitat immillorable per començar a construir un país cohesionat i antiracista, en el qual tots i totes ens en sentim part important. No la deixem perdre, ja que el camí que seguim per aconseguir una fita, determinarà quin tipus de fita aconseguim.
Com ja hem manifestat en altres ocasions , SOS Racisme Catalunya dóna ple suport al dret a decidir com un element imprescindible de la democràcia. Dret a decidir per Catalunya i per altres pobles que lluiten pel seu futur, i dret a decidir el tipus d’estat en el qual es vol constituir i també, és clar, dret a decidir altres qüestions més quotidianes i igualment rellevants. Però considerem que d’aquest dret a decidir l’han de gaudir totes les persones que formen una societat i que es veuran afectades per aquelles decisions, independentment de la seva nacionalitat o del seu país d’origen.
És per això que, en aquest procés de consulta popular, reivindiquem el dret al vot de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, independentment de la seva nacionalitat, cultura, religió o color de pell i continuarem reivindicant i exigint aquest dret en futures eleccions, referèndums o altres consultes democràtiques, tal com hem fet fins ara.
Efectivament, en campanyes anteriors ja hem manifestat que com en altres països de la Unió Europea ens trobem amb moltes persones d’origen immigrat que han establert la seva residència amb caràcter permanent a Catalunya, i que avui representen un 15% de la població. El fet que part de la població catalana no disposi de drets polítics té conseqüències negatives no només per als afectats directament, sinó per al conjunt de la ciutadania, ja que fa que els valors democràtics deixin de ser universals.
El dret al vot és una conquesta democràtica decisiva, i d’un alt contingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal, ni d’autèntica integració, si es denega el dret de vot a una part de la població. Però manca el coratge i la voluntat política per passar de les paraules als fets.
El procés que s’ha endegat pel reconeixement del dret a decidir del poble català, tant si culmina amb la independència de Catalunya, com si porta cap a un altre camí, haurà estat positiu si sabem aprofitar-lo per aprofundir en els valors democràtics, tan sovint mistificats, i en els drets humans, que deixen de tenir sentit si els neguem el seu caràcter d’universals; no cal esperar la independència per garantir els drets de totes les persones que viuen a Catalunya, no ens podem permetre de perdre aquesta oportunitat: la història no ens ho perdonaria. De la mateixa manera que el dret a decidir dels pobles és un dret inalienable i negar-lo representa negar les mateixes bases de la democràcia, negar el dret de participació d’un determinat col·lectiu de persones – negar el dret a la ciutadania, en definitiva – també és un greu atemptat contra els principis democràtics més elementals, com ho fou en el passat negar els drets de les dones o dels esclaus.
En època de canvis transcendentals s’ha de ser valent i apostar per allò que és de justícia. En altres moments de la història es va lluitar políticament pel dret a la participació política dels treballadors o de les dones. Quan fem una mirada enrere ens sembla un fet obvi i imprescindible per a l’evolució de la nostra societat, tot i que en el seu moment va ser durament criticat i es va fer amb l’oposició de molts col·lectius i forces polítiques, amb reticències i amb por de les conseqüències. Probablement quan hagin passat unes dècades després de l’aprovació del dret al vot de les persones immigrades també ens semblaran fútils tots els arguments contraris a aquest dret, i mirarem amb orgull aquell moment perquè haurà servit per fer més estable, més cohesionada i, sobretot, més justa, la nostra societat.
SOS Racisme Catalunya
Barcelona, Juny del 2013
