Un dels agents de la guàrdia urbana detingut per la seva presumpta implicació en la mort violenta d’un altre agent havia estat implicat almenys en dos casos de racisme assumits pel nostre Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia (SAID) en els darrers anys.
Vam denunciar l’agent Alberto López en dues ocasions: en primer lloc, per haver agredit violentament a dos nois a l’estació de metro de Passeig de Gràcia l’agost del 2011, ocasionant-li fractures diverses. I en segon lloc, per haver propinat una pallissa el 2012 a un altre noi, venedor ambulant, a la via pública, que no presentava resistència. L’octubre del 2013 va ser condemnat per la segona agressió, com autor d’una falta de lesions. I no obstant això, seguia exercint les seves funcions policials.
Tenint en compte aquesta situació, ens veiem amb la obligació de dir que:
- Des de SOS Racisme, i també altres organitzacions de defensa dels drets humans, fa anys que denunciem la impunitat dels abusos perpetrats per agents de la policia. Davant la detecció i denúncia de casos de vulneracions de drets, en algunes ocasions reiterades, en comptes de sentències condemnatòries o investigacions internes, s’ignoren o es menyspreen les nostres denúncies, als jutjats i als despatxos.
Del 2010 al 2016, des de SOS Racisme hem atès 77 denúncies d’abusos perpetrats per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona: agressions físiques, identificacions per perfil ètnic, insults xenòfobs o detencions irregulars. 44 d’aquests casos, contra venedors ambulants. I lamentablement hem constatat que les pràctiques policials racistes a Barcelona no són casos aïllats i que el sancionament d’actituds i actuacions racistes dins del cos de la Guàrdia Urbana no ha sigut, a dia d’avui, una prioritat per l’Ajuntament de Barcelona.
- La mala praxis judicial és de vegades un greu impediment en la denúncia de les vulneracions de drets dutes a terme pels agents de policia. En concret, l’aplicació del principi de «veridicitat» als agents pel fet de ser-ho, menystenint el testimoni de les persones victimitzades i, fins i tot, convertint-les en sospitoses o culpables. Un exemple, la sentència absolutòria per les agressions del 2011.
- La manca de rigorositat en la fase d’instrucció impedeix la depuració de responsabilitats. Durant la investigació dels fets, s’espera que es realitzin totes les actuacions per esclarir el fet delictiu i les circumstàncies que l’envolten per a preparar el judici; però lamentablement en moltes ocasions ens trobem amb investigacions poc exhaustives on imperen els prejudicis, el racisme i el corporativisme.
- El bon funcionament dels cossos de policia és responsabilitat de les administracions pertinents. Els cossos de seguretat pública són, al mateix temps, instrument i responsabilitat de les administracions, i casos com els que vam conèixer subratllen les mancances i, justament, la responsabilitat de les institucions involucrades per no haver sabut prevenir actuacions policials incompatibles amb un estat de dret.
- La impunitat de les actuacions d’alguns agents normalitza i genera percepció de “legitimitat” d’aquests fets dins dels cossos policials, per una banda; i per l’altra minva greument la credibilitat dels mateixos cossos davant la ciutadania. Per això, cal que davant d’aquestes situacions les institucions públiques prenguin mesures per a depurar responsabilitats, dur a terme una investigació contundent i sancionar adequadament les persones responsables.
Evidentment, aquestes pràctiques no són generalitzades a tot el cos, però sovint es donen en circumstàncies d’opacitat i encobriment, que fan que restin impunes. Per això, des de SOS Racisme reiterem que cal fer tots els esforços necessaris per desactivar les actituds no democràtiques dels cossos de policia, com ara el racisme institucionalitzat.
Som conscients de la complexitat del repte que tenim davant com a societat: per eradicar el racisme de l’administració de justícia, per a exigir “impunitat zero” davant casos d’abusos racistes per part dels representants dels cossos policials, per a construir una policia plenament democràtica i per a dissenyar i implementar, de manera transversal, una política pública antiracista i de drets humans. És necessari que les administracions i la societat civil treballin de la mà, cadascú des dels seus respectius àmbits de competència, per a visibilitzar, dimensionar i pensar solucions a aquest problema. Així com és imprescindible que la ciutadania es posicioni i que no resti indiferent davant aquestes situacions.
Consell de SOS Racisme Catalunya
