Des de fa mesos estem assistint a una confrontació política que cada vegada té menys escrúpols a utilitzar elements d’alta perillositat sense tenir en compte les seves conseqüències per a la convivència i la greu fractura social que fomenta.
Com a exemple flagrant, el reportatge de Tele Madrid, on es comparava el discurs d’alguns polítics catalans amb el nazisme i l’estalinisme, i es presentava Catalunya com una dictadura on la convivència és impossible -els companys i companyes de l’Amical de Mathaussen van ser molt clars en el seu posicionament-. O el més recent: l’expulsió de l’Estat espanyol de Noureddine Ziani, president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, persona molt propera a Convergència Democràtica de Catalunya i clarament posicionat pel Dret a Decidir, acusat d’espionatge i de fomentar l’islamisme radical amb proves, fins al moment, molt poc consistents. En aquest cas els posicionaments més reaccionaris i conservadors del país ho estan utilitzant per deixar entreveure una aliança entre el nacionalisme català i l’islamisme radical i terrorista. Una vegada més, ens trobem la demonització com a element de justificació.
Hi ha una línia que ja s’ha sobrepassat clarament, i quan s’utilitza i potencia el racisme com a munició, les conseqüències són imprevisibles. El racisme és un arma de destrucció massiva, destrueix la democràcia, destrueix la convivència i, finalment destrueix la vida. I els que ho utilitzen i ho propaguen, sigui en l’àmbit que sigui, en són directament responsables i se’ls hauria d’aplicar amb tota fermesa el codi Penal. El camí legal existeix, en la forma de l’article 510 del Codi Penal, per exemple. Seria tant senzill, en aquests casos, com aplicar la llei. El perquè no es fa, o no es fa amb la rapidesa i contundència amb la que ens tenen acostumats en delictes d’altres tipologies, ja és un altre tema.
Per tot això, SOS Racisme Catalunya ens posicionem com una entitat que dóna ple suport al dret a decidir com un element imprescindible de la democràcia. Pel dret a decidir dels pobles el tipus d’estat que volen construir i amb qui el volen construir; però no solament ho volem per a Catalunya, sinó també per a la resta de pobles que porten anys lluitant pel dret a decidir el seu futur. També volem decidir, però, les qüestions més quotidianes i per això no menys importants, que ens afecten diàriament en el camí cap a una democràcia real i en contra de la dictadura financera que està acabant amb els drets i llibertats conquistades al llarg dels anys.
Des de SOS Racisme fa temps que denunciem lleis injustes i racistes com la Llei d’estrangeria, la llei que facilita l’expulsió del Sr. Ziani, però que cada any permet expulsar a milers de persones del territori espanyol. Són els invisibles, els oblidats, els que ni tan sols compten com a arma llancívola d’interessos partidistes, expulsions que cada dia s’executen amb el silenci còmplice d’institucions, partits polítics, mitjans de comunicació i bona part de la societat.
Des de SOS Racisme fem una crida a posar en alça el valor de la solidaritat i la convivència entre els pobles. L’enemic no és l’immigrant, ni el català, ni el basc, ni l’andalús… Si hi ha un enemic comú és la dictadura financera i aquells que estan al seu servei i que són els que realment surten guanyant amb l’enfrontament entre els veïns, les comunitats, els col·lectius, les nacions…
El cas de Noureddine Ziani, precisament per ser més mediàtic, ens posiciona el problema d’una legislació racista a la palestra pública dels mitjans de comunicació. Però no és l’únic, i no ens cansarem de dir que cada dia es vulneren drets bàsics i fonamentals al nostre país en el més absolut silenci: expulsant a persones fora de l’estat, tancant-les als Centres d’Internament, negant-les l’accés a la sanitat pública; assenyalant-les, perseguint-les i criminalitzant-les.
Precisament perquè a Catalunya som 7 milions i mig de persones, totes ciutadanes, veïnes, mares i pares, treballadores… No permetem que ens enganyin ni ens arrabassin el que és nostre. Cal que lluitem contra el racisme cada dia, perquè cada dia es separen famílies i es trenquen vincles, en pro d’una legislació racista que ens vol fer diferents. Encara que això no surti als mitjans de comunicació.
Junta de SOS Racisme Catalunya
