La nova entrega de la sèrie Relats Reals, que publiquem en col·laboració amb la Directa, reconstrueix l’episodi viscut per la Saloua al transport públic, on uns vigilants de seguretat privada van tenir un tracte discriminatori i vexatori cap a ella, situació que es va veure reforçada per la intervenció racista d’una usuària. Per Edo Bazzaco.
Un dia d’estiu, al migdia, la Saloua havia d’agafar el tramvia per anar a la feina. Com que no tenia el bitllet, es va dirigir a la màquina de la parada per a comprar un títol de transport. No disposava, però, de la quantitat exacta de diners que demanava la màquina (que no dóna canvi) i va decidir comprar el bitllet directament al revisor en el tramvia.
En entrar al tramvia, dos vigilants de seguretat la van mirar malament i se li van apropar. En rebre les seves mirades, Saloua, que portava mocador i estava escoltant música amb els auriculars, la va apagar.
– “Señora, pique el viaje porque hay revisores”, li va dir un dels vigilants.
– “¿Dónde?”, va respondre ella, per a poder anar a comprar el bitllet.
– “Las cosas no se hacen así. Todos sois iguales…”, li va dir de sobte l’altre vigilant.
– “Todos… ¿Quiénes?”, va preguntar la Saloua, que no va rebre resposta.
Sense afegir res més, els dos vigilants van agafar-la per la bossa que portava, després pel coll, i la van treure del tramvia. Un cop a l’andana, la Saloua va començar a discutir amb ells.
“No podeu actuar així!”, va dir enfadada als dos vigilants, que no portaven cap mena d’identificació visible a l’uniforme. Saloua els va demanar el número d’identificació per a poder denunciar els fets a l’empresa, però un cop més no va rebre resposta.
Aleshores, un dels dos vigilants va provar de donar-li una bufetada a la cara. La Saloua la va poder esquivar, però li va rascar l’ull. En aquell moment, una dona que estava esperant a la parada es va apropar als tres i, dirigint-se a la Saloua, va dir: “Eres tonta, no sabes ver una identificación. Eres una ignorante”. Tot seguit, li va donar una bufetada i va intentar treure-li el mocador del cap.
La Saloua va reaccionar de seguida i li va retornar la bufetada. Acte seguit, els vigilants –que havien tornat a pujar al tramvia– van intervenir agafant la Saloua pel coll i immobilitzant-la, mentre la dona li propinava cops en el costat.
Una altra noia, que portava rastes i estava esperant a l’andana, es va apropar i va preguntar què estava passant. La dona que va agredir la Saloua, en veu alta, li va contestar: “Las rastanazis son así”.
La Saloua va decidir trucar a Mossos d’Esquadra i després d’uns minuts una parella d’agents es van presentar a l’andana. La noia amb rastes ja no hi era, havia pujat al tramvia, i a l’andana només quedaven la Saloua, la dona que la va agredir i els vigilants. Saloua va explicar als agents tot el que havia passat.
En un primer moment, un agent li va dir que no denuncies els fets perquè “això col·lapsa als jutjats”. Després, els agents van recollir el seu testimoni per redactar l’atestat.
Quan la Saloua va treure el DNI per identificar-se, la dona que la va agredir –que encara estava a prop d’ella– va exclamar “¡Y encima española!”.
L’endemà de l’agressió, la Saloua va anar a interposar denúncia a una comissaria de Mossos d’Esquadra. Uns dies després, va venir a explicar els fets al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, que va assumir el seu cas. Com a conseqüència dels fets està en tractament mèdic, pren ansiolítics per dormir, viu amb una sensació d’alerta constant i va deixar d’anar en Tram.
“Tenen la llibertat d’acusar-te de qualsevol cosa. Penseu que sense mocador m’hagués passat el mateix?”, ens va dir la Saloua, que en deu anys a Barcelona no ha rebut ni una sola multa per viatjar sense títol de transport. Davant d’aquesta agressió s’ha sentit desubicada, desatesa pel sistema de justícia i desprotegida davant la injustícia que va viure. Però també amb més ganes que mai d’implicar-se en la lluita antiracista.
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.
