Search
Close this search box.

#RELATSREALS: “Està estressat, tingues paciència”

Què fer quan pateixes assetjament a la feina? Quan un company et menysprea contínuament per la teva condició de persona migrant i com a dona? La Tina no va trobar el suport esperat als responsables de la seva feina, així que va haver de prendre decisions més dràstiques. La nostra petita aportació a la revolta feminista del #8M


La Tina és instrumentista quirúrgica, especialitzada en la columna vertebral. Després d’anys d’estudis, quan una multinacional va donar-li l’oportunitat de posar en pràctica el seu aprenentatge a Barcelona, no va dubtar ni un minut a acceptar-la. La seva funció consistiria a donar suport tècnic als venedors d’instrumental mèdic per a operacions. Bàsicament, hauria d’explicar als metges com utilitzar l’instrumental que l’empresa els venia.

Assetjament racista i masclista a la feina. Il·lustració Raúl Velez. La Directa
Il·lustració de Raúl Velez per La Directa

El primer dia de feina va sortir de casa amb les piles ben carregades d’il·lusió. Va conèixer tots els seus companys i, en general, va encaixar bé a l’equip. Excepte amb un dels venedors, en Fran, que va fer un comentari despectiu davant de tothom abans d’haver creuat dues paraules amb ella:
– Ahora viene esta sudaka que nos va a joder, nos la va a liar.
La Tina es va quedar gelada. Va preferir no respondre-li, d’entrada. Amb el pas de les setmanes, va descobrir que en Fran feia més de deu anys que treballava per a l’empresa i que tenia molt bona relació amb els seus superiors.

Ell la tractava sempre amb menyspreu i de males maneres i li assignava tasques especialment feixugues com, per exemple, carregar tota sola 20 kg de material

Molts dies els tocava treballar junts. Ell la tractava sempre amb menyspreu i de males maneres i li assignava tasques especialment feixugues com, per exemple, carregar tota sola 20 kg de material. Alhora, la desacreditava davant dels clients amb comentaris com: “Esta sólo hace que dar por el culo“.
La Tina se sentia extremadament incòmoda. En Fran rebutjava sistemàticament la seva ajuda i la feia responsable de qualsevol error. En una ocasió, va arribar a dir-li: “No hagas nada, mejor vete a la playa a pintarte las uñas“. El menysteniment masclista es mesclava amb el racista en altres comentaris com:
¿Cómo puede ser que hayas llegado de Colombia hace sólo tres meses y ya tengas este cochazo de empresa?
– Pues porque trabajo aquí. ¿Acaso no es el mismo coche que tienes tu?
Ella cada vegada li frenava més els peus. Però el Fran la tenia entre cella i cella i feia el possible per ridiculitzar-la. Va arribar a estendre el fals rumor que la Tina tenia una relació amb un company de feina de València, casat i amb fills. La situació era cada vegada més insostenible, sobretot perquè mentides com aquella afectaven la vida de terceres persones.
L’endemà que acomiadessin el seu principal aliat, el seu cap més directe, va decidir anar al cap de departament a denunciar la situació. Un dels seus companys es va oferir a acompanyar-la com a testimoni del mal tracte que estava rebent.

El cap de departament, en comptes de prendre mesures per posar fi a aquesta situació de discriminació, va justificar l’actuació del Fran argumentant que estava molt estressat

El cap de departament, en comptes de prendre mesures per posar fi a aquesta situació de discriminació, va justificar l’actuació del Fran argumentant que estava molt estressat i va culpar la Tina de tenir la pell molt fina per aquestes coses. “Tingues paciència”, va limitar-se a dir, i es va quedar tan ample.
La Tina buscava protecció per part de l’empresa. Va trucar a Recursos Humans:
– Assetjament? Vols dir, Tina? Aquesta és una paraula molt gruixuda. Sigui com sigui, no existeix cap protocol a l’empresa per fer front al maltractament i a la discriminació entre companys de feina.
Mentien. Com a mínim, el codi de conducta de la multinacional recollia:
********* se compromete a mantener un entorno laboral productivo. Entre los elementos principales para desarrollar este entorno se incluyen la ausencia de cualquier tipo de acoso (…) No se permitirá la discriminación por razones de raza, religión, sexo (…) No se tolerará el acoso, entre otros, de tipo racial o sexual, y deberá comunicarse al correspondiente director o al responsable de recursos humanos“.
Una setmana més tard, després d’un any aguantant aquella situació, van acomiadar-la. Van posar-li com a excusa una suposada mala situació econòmica de la multinacional. Però era fals: dos mesos més tard d’haver-la acomiadat, ja li havien trobat un substitut.
La Tina, alleujada perquè ja no treballava allà però trista perquè el responsable del seu patiment havia quedat impune, va adreçar-se al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme.

Des del punt de vista penal, poca cosa es podria fer, ja que a l’Estat espanyol les injúries estan despenalitzades des del 2015

Des del punt de vista penal, poca cosa es podria fer, ja que a l’Estat espanyol les injúries estan despenalitzades des del 2015. Però podien pressionar la multinacional perquè es disculpés per la seva inacció i assumís responsabilitats. El SAiD va escriure a la delegació espanyola de l’empresa en qüestió, que mig any més tard encara no ha donat resposta. El proper pas serà informar la seu central, ubicada als EUA.
Per altra banda, la Tina estudia la possibilitat de denunciar l’empresa per acomiadament improcedent. La seva situació administrativa va trontollar per culpa de l’acomiadament. Va estar a punt de perdre els papers de residència, però finalment ha trobat feina en una altra multinacional del mateix sector.
La Tina té molt clar que el mobbing patit respon al fet que ella és dona i llatinoamericana. Espera que la denúncia dugui a la llum pública i penalitzi el comportament tant del seu company com de l’empresa al llarg de tot el procediment.
 


*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

Comparteix

Facebook
Twitter
LinkedIn

Últimes notícies

A Twitter

Articles Relacionats

anarquia
3catBarraques vivenda
AgraimentsPolifaGenocidis