Buscar pis és una odisea per qualsevol de nosaltres, però si li sumem la barrera dels prejudicis racistes, la situació és insoportable… i injusta. El cas de l'”Alan” és un exemple de la discriminació en l’accés a aquest dret fonamental i la manca de responsabilitat de les administracions.
L’Alan volia canviar de pis. Se li acabava aviat el contracte i intuïa que li apujarien el preu del lloguer. Abans que el desnonessin amb subterfugis econòmics, marxava ell. Va començar a buscar ofertes per internet. La primera que li va interessar era d’un pis al carrer Indústria, molt a prop de la zona on habitualment es movia a Barcelona. Va trucar a Finques M. per concertar-hi una visita. Però unes hores abans de la visita van contactar-lo per dir-li que l’habitatge ja estava llogat.
La setmana següent, una companya seva de la feina va interessar-se pel mateix pis i la resposta va ser que seguia disponible. L’Alan, abans d’estendre l’ombra de la sospita sobre Finques M., va decidir tornar a trucar i va poder concretar una nova cita per l’endemà. Malgrat això, la història es va repetir, i tres quarts d’hora abans de la cita concertada el van tornar a trucar des de l’agència per comunicar-li que aquest habitatge ja estava llogat.
Quedava clar que Finques M. havia decidit tancar-li la porta als nassos. El motiu no l’havien explicitat, però l’Alan imaginava que el seu nom i el seu cognom no havien passat desapercebuts. Sense donar-se per vençut, va seguir buscant i va contactar amb Asesoría B. interessant-se per un dels seus pisos.
Quedava clar que Finques M. havia decidit tancar-li la porta als nassos. El motiu no l’havien explicitat, però l’Alan imaginava que el seu nom i el seu cognom no havien passat desapercebuts
Després d’intercanviar uns quants correus, una agent immobiliària anomenada Gina va comunicar-li: “Alan, el piso NO la propietaria no quiere extranjeros”. Molt indignat, l’Alan va respondre-li: “Yo no soy extranjero. Soy español”. Malgrat haver comprovat que poc importava, ell tenia la nacionalitat espanyola. Segons més tard, la Gina va disculpar-se: “Ok, perdona por el nombre pensé que eras extranjero. Has mirado el que te he enviado [un altre pis], si te gusta se puede montar una visita. Ya me dices algo”.
Aquest últim correu va enfadar encara més l’Alan, perquè deixava palès que la procedència del client interessat a llogar era un element determinant per accedir al lloguer d’un dels pisos d’Asesoría B. Vista la seva mala experiència en la cerca de pis, en què dues immobiliàries li havien denegat el seu dret d’accés a l’habitatge per raó del seu origen, va decidir posar els fets en coneixement del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya.
A partir d’aquell moment, el SAiD va iniciar un litigi legal per la via administrativa que, tres anys i mig després, encara dura. Primer es va enviar una carta a Finques M., amb la finalitat d’arribar a una solució satisfactòria per les dues parts. La resposta de la immobiliària va ser que les dues visites s’havien cancel·lat perquè l’habitatge estava en obres. Tanmateix, aquesta excusa no explica el fet que l’oferta continués penjada al portal o que la visita de la companya de feina de l’Alan sí que es pogués realitzar. Fos com fos, el motiu pel qual l’Alan no havia pogut visitar aquell pis era un altre.
El pas següent va ser presentar dues denúncies a l’Agència Catalana de Consum (ACC), una pel cas de Finques M. i l’altra pel cas d’ Asesoría B. En referència al primer cas no es va obtenir cap resposta i, en referència al segon, la denúncia va forçar una inspecció de l’ACC a l’empresa. El resultat va ser que la Sra. Gina ja no treballava a Asesoría B. i, per tant, no va poder ser investigada. A més, atès que el criteri de no llogar el pis a persones estrangeres l’havia posat la propietària de l’immoble, l’ACC no podia sancionar l’empresa per aquest motiu, ja que entén que l’empresa actua en lloc del seu client –el propietari– però no respon per les exigències que el seu client imposa. L’ACC va arxivar els dos procediments.
Després de passar-se la pilota entre diverses dependències, encara està per veure si algun òrgan de l’administració pública es decidirà a prendre les mesures necessàries per restituir els drets de l’Alan
Insatisfetes amb la resposta de l’Agència Catalana de Consum, SOS Racisme va presentar dues denúncies més a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), per cadascun dels fets esmentats. L’AHC va derivar directament el cas al Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya (RAIC). SOS Racisme va contactar amb el RAIC per tal d’aclarir el sentit d’aquesta derivació. Després d’un seguit d’intercanvis, el RAIC va arribar a la conclusió que no tenia competències en matèria de dret d’accés a l’habitatge.
Veient que aquesta gestió també quedava en via morta, SOS Racisme va posar-se en contacte amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que va derivar la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya en relació als fets narrats i a la discriminació dels estrangers en l’accés a l’habitatge. Seguidament, es va enviar una carta al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya demanant que s’iniciés el procediment sancionador pertinent. I per últim, també es va notificar el cas a la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
Després d’aquest ball de pilotes, encara està per veure si algun òrgan de l’administració pública es decidirà a prendre les mesures necessàries per restituir els drets de l’Alan i de tantes altres persones que són discriminades pel seu origen nacional o ètnic quan busquen pis.
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.
